La victòria de Giorgia Meloni a Itàlia ha portat l'extrema dreta de nou al govern, coincidint amb el record del centenari de la Marxa sobre Roma de Mussolini, amb els Camises negres. 

El règim feixista italià va ser el primer que es va establir a Europa a través d'un cop d'estat, que es va fer efectiu entre el 27 i el 30 d'octubre de 1922. L'assalt al poder conegut com "la Marxa sobre Roma", va ser efectuat pel cos paramilitar feixista Camises negres, de caràcter violent, que seguia les ordres del futur dictador.

El 28 d'octubre de 1922, milers de camises negres es van dirigir a la capital, per prendre el poder de manera violenta, liderats per Italo Balbo, Emilio de Bono, Cesare Maria de Vecchi i Michele Bianchi, mentre Mussolini se'n mantenia al marge. El bàndol feixista esperava que l'exèrcit repel·lís l'atac, però el 30 d'octubre, el rei Vittorio Emanuele III va signar la no-intervenció militar, i va encarregar a Mussolini la formació d'un nou govern, per evitar una revolució republicana i socialista que pogués acabar amb la monarquia.

A punt de complir-se els cent anys de l'atemptat contra la democràcia liberal a Itàlia, la ultradreta torna a pujar al govern amb la formació Germans d'Itàlia, liderada per Meloni. El partit sorgeix de l'escissió d'un dels projectes polítics de Silvio Berlusconi, El Poble de la Llibertat, i és l'hereu de l'Aliança Nacional de Gianfranco Fini. A més, inclou, no només el logotip, de la flama amb els colors de la bandera italiana, sinó també la ideologia del Moviment Social Italià, creat per Giorgio Almirante, un dels principals hereus del feixisme de Mussolini, el 1946.

La nova aliança guanyadora s'ha definit com "el govern més a la dreta des de Mussolini", per la 'CNN'. La presència de trets feixistes en el discurs de Meloni també preocupa, ja que ha arribat a elogiar el dictador en alguna ocasió. De fet, el 1966 va afirmar que Mussolini havia estat "un bon polític, el millor en els últims cinquanta anys" en una entrevista per la televisió francesa 'Soir 3'. També va fer apologia a un dels principals ideòlegs del feixisme, Giorgio Almirante en motiu de la mort de la seva vídua.

Assunta Almirante s'ha retrobat amb el seu marit Giorgio. Una dona extraordinària, directa i intel·ligent. Pilar de la memòria històrica de la dreta italiana. En nom meu i en nom de la FdI, expresso el meu condol, respecte i gratitud pel que ha representat per a tots nosaltres. Adéu, Donna Assunta

La participació electoral es desploma al voltant d'un 65%, 8 punts menys respecte el 2018, segons dades del Ministeri d'Interior. Això suposa la participació més baixa de la història en una democràcia d'altíssima participació electoral, i on es considera com a "deure cívic", en la Constitució.

Tot i l'abstencionisme, la coalició de dreta ha aconseguit un 43,8% dels vots. Alguns experts apunten que pot ser causat per la manca de missatge de l'esquerra. El politòleg italià Raffaele Alberto Ventura declarava en una entrevista per a El Confidencial que "el Partit Democràtic viu una fase de fort desgast" i que Itàlia està cansada de la "manca d'una alternativa clara".

Pel que fa a les reaccions a Europa, Iratxe García Pérez, la presidenta del grup demòcrata i socialista del Parlament Europeu, va parlar de la victòria de Meloni com un "dia fosc" per la UE. També des de la CDU Jurgen Hardt es mostrava preocupat per les "declaracions obertament postfeixistes" i les proposicions "que posen els pèls de punta" de Meloni.

El postfeixisme de Meloni arriba a Itàlia de la mà i en aliança amb Forza Italia del PPE i la ID de Lega. Dia fosc per a Itàlia i per a Europa. El Partit Democràtic liderarà l'oposició i estem al seu costat!

Per altra banda, al partit d'extrema dreta Alternative für Deutschland va cel·lebrar en un comunicat "una altra victòria de la raó", així com, el primer ministre hongarès del partit nacionalista i populista, que s'ha mostrat a favor dels Fratelli, amb qui "compartir la seva visió i aproximació dels reptes europeus"

Felicitats @GiorgiaMeloni, @matteosalvinimi, @berlusconi per les eleccions d'avui! En aquests temps difícils, necessitem més que mai amics que comparteixin una visió i un enfocament comú dels reptes d'Europa.
Visca l'amistat hongaresa-italiana!

Des de França, Marine Le Pen afirma que els italians han escollit "un govern sobirà i patriòtic". També Santiago Abascal va parlar per Twitter, assegurant que "Meloni ha mostrat el camí per una Europa orgullosa, lliure i sobirana de les nacions, capaç de cooperar per la seguretat i la prosperitat de tots".

Aquesta nit milions d'europeus tenen les esperances posades a Itàlia.

@GiorgiaMeloni ha mostrat el camí per a una Europa orgullosa, lliure i de nacions sobiranes, capaces de cooperar per a la seguretat i la prosperitat de tothom.

Avanti @fratelliditalia

Tot i l'escepticisme europeista dels Fratelli, la Comissió Europea espera "establir relacions constructives" amb Itàlia, i Eric Marmer, portaveu de l'executiu de la UE remarcava que el deure de la Unió és treballar "amb els països que emergeixen de les eleccions", tal com recull l'agència de notícies Al-Jazeera.

Per part del Kremlin, el portaveu Dimitry Peskov va explicar als reporters que es mostren "preparats per rebre qualsevol força política capaç de contradir l'ordre polític actual, que està ple d'odi contra Rússia".

Tal com els líders europeus alerten del perill del triomf de Meloni, la premsa de l'època a Espanya també destacava els perills del feixisme de Mussolini. El dia 1 de novembre de 1922 La Vanguardia alertava de la desaparició de líders socialistes que havien marxat a l'estranger. Tanmateix, recollia les reaccions de la premsa alemanya, com ara Vossische Zeitung, que destacava el caire revolucionari de l'alçament italià, derivat de la primera guerra mundial, i afirmava que era imperatiu que el món es fixés en els fets.

D'altra banda, 'Zeit', un òrgan del partit populista, destacava que els alemanys "podrien aprendre molt del feixisme italià", que havia demostrat una força extraordinària d'acció independent a les formes de l'estat.