Una de les obsessions discursives de l’Ajuntament de Barcelona és la “d’involucrar la població en la presa de decisions”. Amb aquest objectiu, aquest diumenge acaba el termini per votar als primers pressupostos participatius de la ciutat. La iniciativa, que ja existia en molts pobles i ciutats, permetrà a la ciutadania decidir on s’han de destinar 30 milions d’euros, aproximadament l’1,5% del pressupost total de l’Ajuntament.

“Sempre se’ns ha dit que la democràcia era votar cada quatre anys, però creiem que és més que això”, defensa Marc Serra, regidor de Drets de la Ciutadania i Participació. Divendres al matí havien votat 27.000 persones, una xifra que l’Ajuntament considera un “èxit total” tenint en compte que es tracta de la primera edició.

​​​​​A la fase final hi han accedit 184 projectes, d’un total de 2.000 propostes presentades. Cada persona pot votar en aquell districte on està empadronada, i també en un altre. Es poden seleccionar tants projectes com es vulgui fins a esgotar el pressupost assignat a cada districte, al voltant dels 3 milions d’euros. La majoria dels projectes presentats giren al voltant de la millora d’equipaments escolars i esportius, la pacificació dels carrers i la creació d’espais verds i horts urbans.

La plataforma Decidim.Barcelona acull les votacions als Pressupostos Participatius.

Totes les persones involucrades en projectes consultades pel Diari de Barcelona coincideixen que els pressupostos participatius “són una gran iniciativa perquè els veïns puguin prendre decisions sobre què es fa als barris”. Algunes critiquen, però, que s’ha creat un clima de competitivitat durant la campanya. “Estem competint contra els nostres veïns”, diu Judit Armengol, mare d’una alumna de l’escola Dovella, al Camp de l’Arpa (Sant Martí).

Entre la cooperació i la competició
Les famílies de l’escola Dovella, cansades de les voreres estretes, el trànsit, el soroll i el fum dels cotxes, van proposar pacificar el nucli històric del barri i fer-hi una superilla. Després de setmanes enviant missatges per convèncer votants i aturant la gent pel carrer per explicar el projecte, Judit Armengol es mostra molt optimista pels resultats. Creu que els pressupostos participatius són una “molt bona iniciativa per implicar les persones en millorar el seu barri”, però lamenta la inevitable competitivitat que genera. “En lloc d’associar-te amb altres persones per treballar plegats, acabem competint contra altres escoles i associacions”.

Precisament, l’escola Dovella està condemnada a competir contra l’escola La Farigola, que es troba uns 700 metres més avall, també a Sant Martí. La direcció i les famílies de La Farigola volen “convertir el pati en un pulmó verd pel barri”, després que el temporal Glòria arrasés la pineda que hi havia. L'escola va voler aprofitar el desastre per “crear nous espais a l’exterior per impulsar un canvi pedagògic i, alhora, lluitar contra la contaminació”, tal com relata Gemma Atienza, mare d'una alumna i membre del Consell Escolar. Quan l’Ajuntament va presentar els pressupostos participatius, els grups de WhatsApp bullien: “ara és la nostra, hem d’aprofitar aquesta ocasió!”

La proposta es va gestar gràcies a la col·laboració entre famílies, l’equip docent i les entitats de lleure de l’escola. “L’Ajuntament pot tenir moltes idees, però el més lògic és preguntar a la ciutadania quines són les seves necessitats reals”, expressa Montse Martí, directora del centre. Així i tot, Atienza troba injust que “una escola tan petita i amb tan pocs recursos hagi de competir amb projectes molt més grans”. Malgrat aquesta competència, Martí defensa la cooperació: “totes les escoles ens ajudem entre nosaltres. Veig la competitivitat, però la solidaritat entre centres és molt més important”.

Les famílies de l'escola La Farigola es reuneixen aquest cap de setmana per explicar el projecte a tots aquells qui s'hi acosten, i regalen planters d'enciam que ha preparat l'alumnat.
​​​​​​​
Democràcia deliberativa?
“Això no és democràcia deliberativa, són quatre molles per poder dir que escolten la ciutadania”, protesta José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. La democràcia deliberativa, insisteix, “es basa en poder debatre problemes i idees col·lectivament. Però tal com ho està fent l’Ajuntament, perdem aquest debat i s’acaba creant una competició entre carrers i barris”. Més que com a finalitat en si mateixa, Mansilla defensa “la participació com un procés basat en debatre i constatar problemes i lluites comunes”.

“Molts d’aquests projectes han sorgit de processos deliberatius en el marc d’associacions d’escoles i barris”, discrepa el regidor Marc Serra. A més, assegura que una part del moviment veïnal “està farta de participar en debats que no es tradueixen en cap mesura concreta, i demana poder decidir directament”.

Tot i que l’Ajuntament assegura que tirarà endavant els projectes votats, independentment de si coincideixen amb els objectius del govern, també es reserva el dret d’aprovar projectes que no guanyin la votació popular, però que els semblin necessaris i interessants.

Pel que fa a les queixes de la competència entre associacions, Serra espera que “la ciutadania no ho visqui a través d’una lògica excessivament competitiva, sinó de cooperació”. Així i tot, reconeix que “els recursos són limitats”.

Al cap i a la fi, només un grapat de projectes podrà entrar dins el pressupost de cada districte. A Sant Martí, d’on són les escoles Dovella i La Farigola, el més probable és que només sis projectes guanyin la votació, d’un total de divuit.

​​​​​​Fa uns dies, Barcelona va despertar amb cartells com aquest per tota la ciutat.
​​​​​​​
Projectes excessivament localitzats
Encara més ferotge serà la votació a Gràcia, que compta amb un pressupost de 2,4 milions d’euros, una de les assignacions més baixes (el pressupost es distribueix amb criteris objectius preestablerts). Dels 19 projectes que han accedit a la fase final, segurament no en sortiran més de quatre o cinc. A més, encara que Gràcia sigui el districte més petit, els projectes guanyadors podrien afectar només a una població molt concreta. De fet, la majoria de propostes són molt localitzades i, per tant, afectarien només al veïnat més proper.

I és que la proposta de millorar l’accessibilitat de la piscina de la Creueta del Coll, que no disposa de vestuaris accessibles, difícilment afectarà el veïnat de la Vila de Gràcia, que segurament preferirà pacificar la placeta de Sant Miquel, a prop de la Plaça de la Vila. I a les persones que viuen a Vallcarca probablement els serà indiferent la reforma del pati de l’escola La Sedeta, que queda a cinc minuts del Passeig de Sant Joan, a l’altra punta del districte.

Es voten els millors projectes o els que cauen més a prop? “La gent que no estigui directament afectada per un projecte, no el votarà”, lamenta Judit Armengol. Sí que hi ha propostes més globals que inclouen tot el districte, però no en són majoria. Una d’elles és la “d’acabar amb els espais foscos de Gràcia”, proposada pel Consell de Dones de Gràcia després d’analitzar l’enllumenat de tot el districte amb el projecte “Passejant amb mirada de dones”.

Més enllà de les contradiccions generades a la fase de votacions, que col·loquen les associacions veïnals en una tensió entre la cooperació i la competició, les portaveus dels projectes consultats pel DdB veuen molt positiva l’oportunitat de “poder transmetre la importància de la participació ciutadana”. Esperen, també, que l’any vinent es repeteixi, corregint alguns errors i augmentant el pressupost, quelcom que el regidor Marc Serra no descarta.
​​​​​​​
L’Ajuntament farà públics els resultats d’enguany aquest dilluns 21 de juny.