El Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) ha presentat avui l'informe prospectiu El món el 2022 amb els deu temes que marcaran l'agenda internacional: els límits de la desigualtat, les mesures restrictives, els plans d'estímul, les tensions geopolítiques o la desconfiança en les institucions. L'equip té clar que la recuperació econòmica i anímica serà desigual i estarà condicionada 

La presentació ha estat moderada pel director del CIDOB, Pol Morillas, i pel coordinador i editor del document, Eduard Soler. També ha comptat amb la veu d'alguns dels col·laboradors que han participat en el procés de redacció: la investigadora en diplomàcia de les ciutats en els àmbits del canvi climàtic i la cultura Hannah Abdullah, la investigadora especialitzada en la Unió Europea i en desinformació Carme Colomina, la investigadora sènior del centre EsadeGeo Marie Vandendriessche, la investigadora en desenvolupament sostenible i seguretat de l'Amèrica Llatina Anna Ayuso i l'investigador expert en migracions Francesco Pasetti.

Recuperació social i econòmica

La Nota Internacional presentada és el resultat de la reflexió col·lectiva de l'equip d'investigació de CIDOB en col·laboració amb EsadeGeo, el Centre d'Economia i Geopolítica Global de la universitat. S'han tractat qüestions sobre l'ordre internacional i les relacions que caracteritzaran el món postpandèmia. Estem preparats per fer front a les crisis que poden venir a partir d'ara? Hem après a fer front als reptes globals amb més anticipació i solidaritat?

El coronavirus ha iniciat, com ja és costum, el debat. En concret els efectes sobre l'economia. I és que la irrupció de la pandèmia va provocar una aturada excepcional d'aquesta, amb una caiguda de més del 4% del PIB en termes globals, però que en alguns casos com el d'Espanya va sobrepassar el 10%. Amb la vacuna ha començat el camí de la recuperació econòmica, però des del CIDOB parlen d'una remuntada desigual. Les dades indiquen que s'han incrementat les desigualtats entre països i que aquesta bretxa es podria continuar eixamplant. 

Clima, humanitat i geopolítica

També s'han tractat altres com la tensió geopolítica entre grans potències, la rivalitat consolidada dels Estats Units i la Xina i les revoltes emergents a països com Ucraïna i Taiwan. S'ha comentat el llegat de la cimera de Glasgow i els nous propòsits a assolir relatius a l'emergència climàtica. Entre ells la crida per accelerar els esforços cap a l'eliminació progressiva de l'energia del carbó i la implementació de mesures contundents per mantenir l'objectiu d'1,5 graus centígrads. I tot amb vista a la pròxima COP27 de Sharm al-Sheikh, a Egipte.

Les migracions i les crisis humanitàries també s'han posat sobre la taula. S'han mencionat les dades esgarrifoses de Nacions Unides relatives a la mobilitat. I és que entre aquests dos anys, s'han passat de 167 a 235 milions de persones necessitades d'ajut humanitari. És a dir, d'una de cada 45 persones al món, a una de cada 33. Sembla que hi ha consens internacional en què les ajudes i el finançament continua sent insuficient atesa la magnitud i el volum de les necessitats. I l'augment dels preus dels aliments bàsics com a factor agreujant de la situació també ha estat un element protagonista.

El debat ha culminat amb aportacions i preguntes diverses, així com amb comentaris sobre altres temes més distesos com són la innovació de sistemes, a por de la gent i els nous lideratges que han de governar les transicions per pal·liar la desconfiança.