“Me cago en todos tus muertos zorra desgraciada, ¿tú quién eres? ¿Tú quién eres pedazo de puta?”. Poc s’ho espera el professional que rebrà entusiasmat l’encàrrec d’un nou projecte, que es toparà amb frases com aquestes per traduir. 

Veneno, la sèrie dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi sobre la tràgica vida de Cristina Ortiz, ha tingut un gran èxit entre les fronteres espanyoles. Ara té el repte d’enlluernar el públic mundial, ja que HBO MAX, plataforma dels Estats Units, ha anunciat que incorporarà la ficció al seu catàleg aquesta mateixa tardor. I per tant, haurà de ser subtitulada o doblada amb tots els reptes que això suposa, ja que Cristina Ortiz utilitzava un registre molt particular del castellà, gairebé personal. Però, com s’ho faran?

Blanca Arias, traductora audiovisual, explica al Diari de Barcelona que el de Veneno no és ni molt menys el primer cas d’una sèrie que s’ha de traduir i en la qual s’utilitza un llenguatge molt concret. “Em ve al cap Orange is the New Black, on les seves protagonistes utilitzen unes paraules molt particulars o el cas del "reality" de les Kardashians, on en lloc de doblar-se s’utilitza la tècnica de les veus superposades”, explica Arias, que també es fixa en el cas de The Handmaid’s Tale, on no apareix un llenguatge groller, però si molt concret i ple de referències bíbliques.

Fotograma de la sèrie en que apareixen totes les Cristinas de Veneno

A ella, però, el cas de Veneno li recorda el d'altres pel·lícules d’un dels grans referents dels Javis: Pedro Almodóvar. “Quan la sento parlar em venen al cap les prostitutes de les pel·lícules del manxec, com ara l' Agrado de Todo sobre mi madre”, argumenta. 

La documentació, procediment clau

Blanca Arias, que participa en el podcast En Sincronia, on es tracta amb detall el món de la traducció, explica que el procés de doblar o subtitular una sèrie ve molt marcat per les exigències dels clients i les condicions de feina, com ara, el temps del qual es disposa per fer una traducció. En aquest sentit, va ser molt sonat un error en el doblatge de Joc de Trons, en el que un personatge en la versió castellana diu “Sicansíos”, en lloc d’“Ella no puede vernos”. 

Pel que fa a la possible dificultat que es trobaran els traductors de Veneno en anglès, Arias avisa que hauran de fer una gran tasca prèvia de documentació, però no només en aquest projecte, sinó en qualsevol. D’aquesta manera, el resultat final serà molt més acurat, ja que es coneixeran detalls sobre la persona, en aquest cas Cristina Ortiz o altres protagonistes com ara Paca La Piraña, que també parla pràcticament amb un dialecte propi. Segons explica la traductora, però, aquest llenguatge no només és groller, sinó que té una funció dramàtica, ja que identifica les prostitutes de la sèrie com a persones properes, en què es pot confiar”. 

La gran majoria de vegades, les traduccions es fan cap a la llengua materna, una decisió “molt debatuda” que segons Arias és encertada: “La millor manera de solventar els dubtes que poden sorgir és simplement assessorar-se i documentar-se. La nostra feina demana estar en formació i evolució constant”. 

Un personatge allunyat dels espectadors forans  

De la mateixa manera que ja va passar amb Paquita Salas, sèrie dels Javis disponible a Netflix i de la qual se’n prepara ja una quarta temporada, Veneno sembla centrada en un públic molt espanyol. En el cas d’aquesta última, perquè Cristina ja era una persona coneguda, encara que superficialment, per molts dels seus espectadors i, per tant, ja coneixen algunes de les seves expressions o moments mítics.

Imatge real de Cristina Ortiz arribant al seu poble, Adra

A més, Veneno també sembla una sèrie feta perquè els espectadors espanyols gaudeixin amb els "cameos" que protagonitzen alguns personatges del món de la faràndula pàtria més canyí: dubto que un espectador de San Francisco reconegui a Carmen Borrego fent d’ella mateixa o a La Chus —una tiktoker espanyola que ara mateix està molt de moda— interpretant a Lydia Lozano de jove. L’única actriu que segurament identificaran és Ester Éxposito, actriu molt popular arran de la sèrie Élite i que a Veneno interpreta a la periodista de Esta Noche Cruzamos el Mississppi, Machús. 

Aquesta desconeixença del personatge i, a més, el no entendre algunes de les referències que fan els Javis al seu públic poden allunyar els espectadors de Veneno. A més, el seu particular llenguatge també hi tindrà un paper important a l’hora de calar entre els espectadors nord-americans, per exemple. 

De fet, segons Blanca Arias, “un llenguatge pot crear rebuig i polèmica” i, per tant, “sens dubte” pot influir en la decisió d’un espectador de si mirar o no una sèrie. “Hi ha gent que no estarà contenta amb un producte televisiu segons què es trobi respecte l’ús de la llengua, és una cosa molt personal”.

Què pot canviar un traductor?

La gran tasca dels traductors de Veneno passarà per fer entendre els seus espectadors qui era Cristina Ortiz mitjançant l'adaptació al anglès, per exemple, el seu llenguatge, una part fonamental de la seva persona. Aquests traductors s’hauran de documentar sobre la seva vida per aconseguir-ho, i coneixeran llavors el seu pas pel programa Esta noche cruzamos el Mississippi. 

Se imaginan los traductores de La Veneno traduciendo “digooo” como “perioood” ???

— Maria Magdalena (@magdalene_p_r) October 26, 2020

De fet, el primer episodi de la sèrie està batejat com “La noche que cruzamos el Mississsipi”. Entendrà el públic estranger aquesta referència? Pot un traductor canviar el nom d’un episodi? En aquest sentit, Arias vol deixar clar que els traductors no decideixen res sobre el títol, sinó que la decisió obeeix a criteris de màrqueting. Així doncs, explica que existeixen tres possibilitats: no traduir el títol i deixar-lo en castellà, idea que a ella no li agrada; traduir-lo d’una manera literal i esperar que l’audiència entengui la referència, o canviar-lo radicalment i fixar-se en un altre punt del capítol. 

En aquest cas concret, durant el primer episodi el programa apareix diversos cops i per tant l’audiència pot entendre la referència: “És molt important no pensar que l’audiència no té capacitat de comprensió”, argumenta la traductora.  

El llenguatge col·loquial, sovint invisibilitzat

Blanca Arias també és professora de Traducció a la Universitat Pompeu Fabra, i reconeix que tot i que a partir dels anys 60 es va proposar un enfocament comunicatiu en l’ensenyament de les llengües, aquest se segueix centrant molt en el registre estàndard. “Com més llenguatges cobrim més riquesa tindrem, però l’aprenentatge de llengües està massa centrat en obtenir certificats. A més, la traductora explica que totes i cada una de les llengües tenen el seu registre col·loquial, que forma part de la seva riquesa expressiva: “Totes les llengües tenen molts registres, però a vegades, si l’idioma està minoritzat, aquests són invisibles”. 

Comparativa de dues imatges de Cristina Ortiz: una a la sèrie, interpretada per Daniela Santiago i a la vida real 

La Veneno tenia una gran repertori d’expressions pràcticament creades per ella, i Arias explica que els professionals que participin de la seva traducció s’hauran de posar d’acord sobre com traduir aquests elements: “Hi haurà d’haver un consens per referir-se a 'Mi arma' o '¡Digo!',  les seves expressions més populars”. Tot i això, Arias diu que no es pot considerar que La Veneno hagi contribuït directament en el castellà que es parla avui, però sí que ha ajudat moltíssim a la visibilització d’una forma de parlar: “Els mitjans són molt potents a l’hora de difondre qualsevol contingut, i el llenguatge que utilitza La Veneno era pràcticament invisible fins que Cristina Ortiz no apareix al Mississippi”. 

Per cert, tot i que després s’hauria de consultar amb les altres persones que conformen l’equip, la proposta de Blanca Arias per traduir al anglès “Yo soy de Adra, donde la que no es puta, ladra” és: “I am from Adra, a small town where you are either a bitch or a cow”.