En els seus anys universitaris, Vandana Shiva (Dehradun, India, 1952), es va involucrar en el moviment Chipko, en contra la destrucció dels boscos del seu Himàlaia natal. Estudiava física quàntica, però ens assegura que, per a ella, aquest moviment va ser la seva “universitat d'ecologia”. Des de llavors, ha estat una figura rellevant de l’ecofeminisme i ha reivindicat els perills de l’imperialisme alimentari i la figura de les dones en la natura i l’alimentació. 

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) l'ha investit doctora honoris causa en reconeixement de la seva contribució acadèmica en camps com la bioètica, l’enginyeria genètica o la biodiversitat. 

Ha comentat diverses vegades que no parla de canvi climàtic, sinó de "caos climàtic", o millor dit, de la “malaltia metabòlica del planeta”. Per què?
Per dues raons. En primer lloc, perquè el canvi climàtic no és un fenomen previsible, lineal i progressiu. Un dia es pot arruïnar la collita a causa d'una calamarsa i, l'endemà, per una calor excessiva. És un complex de sistemes en col·lapse. I la segona raó és que he vist i escoltat molts anomenats ‘especialistes’ parlant de com això seria meravellós. Suècia tindria aigües càlides a l'hivern i tothom podria anar a nedar i Anglaterra cultivaria raïm i tindria vi. I així vaig veure el caos.

Ha dedicat gran part de la seva vida a l’activisme. Després de tota aquesta experiència, quin aprenentatge destacaria?
M'he compromès a ajudar molt en els desastres, però el més important que he après és que l'atmosfera i la biosfera són un sistema viu de Gaia (la Mare Terra a la mitologia grega). Ens hem oblidat de Gaia. Hem deixat de mirar els humans com a part de la biosfera i els hem tractat com un fenomen exterior i inevitable, en lloc de persones que contaminen l'atmosfera, el sòl i la terra. Quan m’han demanat que escrigui sobre l’antropocè, he dit que no, perquè sempre estarem en un ‘ecocè’: La terra sempre serà la protagonista de cada època. És el moment de deixar de pensar en els humans en control. L’antropocentrisme és la malaltia que hem d’eliminar, el fet de pensar que som els amos i les altres espècies són menys que nosaltres.

També ha parlat de l'“imperialisme alimentari” durant la seva carrera. A què es refereix? Per què és perillós?
Per descomptat, em refereixo a l'imperialisme britànic, que tenia el menjar al centre. Van venir i van declarar el sòl i la terra de l'Índia com a seus. Però no van crear aquest sòl i aquesta terra, mai va ser propietat privada. Era un bé comunal cuidat pels pagesos i ells van començar a cobrar-los rendes. Els van deixar sense res. És per això que 60 milions de persones van morir de fam. Això és l'imperialisme alimentari. D'una manera molt nua, molt crua, d'una manera molt brutal. Però no només això, l’imperialisme alimentari també és convertir els productes de la terra en mercaderies amb finalitats de lucre: el cotó, la canya de sucre…

"El mapa del món és un mapa de l'imperialisme alimentari"

On veiem avui dia aquest imperialisme alimentari?
Per què hi ha africans a Amèrica? Per què hi ha indis a les illes del Carib? Van anar com a esclaus. El mapa del món és un mapa de l'imperialisme alimentari. Abans menjàvem 10.000 espècies de plantes. I avui amb prou feines tres: blat de moro, canola i soja. La diversitat de cultures del món es pot veure en la seva democràcia alimentària, cada cultura té un element diferent: mills, blat, arròs… els africans tenen mills, però ara tots mengen blat de moro perquè els van destruir el mill. Els Andes té quinoa, però avui mengen fideus perquè la seva quinoa es ven com a superaliment per als rics. 

Quin paper juguen aquí els transgènics? Vostè argumenta que amenacen la diversitat biocultural…
És un nou domini. En un organisme viu cada gen i cada part d'ell és complex i autoorganitzat. Amb els transgènics creem un reduccionisme molt artificial, dient que tot està en un gen. És pur determinisme genètic, una idea molt mecànica i patriarcal. Amb els transgènics vam aconseguir la propietat i la patent: l'imperialisme definitiu. Des del començament del colonialisme, la ideologia consistia a construir un imperi de l'home per sobre de criatures menors. Criatures menors? No són menys que nosaltres! Mira el que hem viscut amb la COVID, un petit microbi va fer embogir el món. I encara hi ha qui es pensa que és més poderós? I després dir: 'jo ho vaig fer, el vaig crear, el vaig inventar'. No t'inventes la vida. Estem capgirant el món sencer per la nostra cobdícia il·limitada.

@diaridebarcelona 🌳🟣 Entrevista a Vandana Shiva, física, filòsofa i activista ecofeminista. 👀Podeu llegir l’article a l’enllaç de la bio! #vandana #shiva #ecofeminisme #ddb #barcelona ♬ original sound - diaridebarcelona

Ha dit que el patriarcat es va introduir en aquest procés. Com podem relacionar la lluita feminista amb la defensa de la terra i la defensa de l’ecosistema?
Són les dones les que s'aixequen arreu del món en defensa de la terra. Al meu entendre, hi ha dues raons. En primer lloc, són elles les que s'han quedat per vetllar per les necessitats reals de la gent. Tots necessitem l'aigua. Tots necessitem el menjar. Tots necessitem el combustible. Però són elles les que treballen constantment amb la natura. I quan aquestes fonts es destrueixen, entenen que el riu està mort, el pou està sec. Però hi ha una segona raó. La ment de les dones mai va ser colonitzada per pensar que la natura és morta, matèria inerta i matèria primera per explotar. La natura sempre va ser mare en proveir les seves necessitats. Si avui volem sortir del parany del domini patriarcal sobre la terra, hem de fer el canvi des d’allà on aquesta ideologia distorsionada no s’ha normalitzat.

"L'extrema dreta ha tornat a augmentar perquè la cobdícia ha traspassat tots els límits"

Quins diria que són els principals reptes que es troben avui les noies joves quan lluiten per la qüestió ecologista?
Hi ha noves maneres en què estan fent desaparèixer la idea que la terra i la natura són vives en els nostres temps. El pare de la ciència moderna, Francis Bacon, va dir: "T'ensenyaré a fer de la natura la teva esclava". Ara hi ha nous Bacons que ens estan dient: “Us ensenyaré a cultivar de debò, no necessitem agricultors que cuidin el sòl. Realment no necessites aliments, podem fer menjar amb ingredients falsos i ultraprocessats”. Som part de la terra. I cada vegada que fem mal a la terra, ens fem mal a nosaltres mateixos. Les joves d'avui tornaran a afrontar el repte d'aprendre, entendre els processos a través dels quals la terra ens dona vida i és viva. 

Tot i que en algunes societats el moviment feminista ha guanyat pes, estem veient a Europa i altres països un nou auge de l'extrema dreta. Per què?
L'extrema dreta ha tornat a augmentar perquè la cobdícia ha traspassat tots els límits. L'extrema dreta és, en realitat, com deia Mussolini, la convergència del poder econòmic i polític. La cobdícia està prenent la manera com funcionen els sistemes: les universitats públiques i el transport públic es converteixen en sistemes privats, les polítiques públiques sobre aliments saludables es converteixen en què les corporacions venguin i facin el que vulguin, en desregulació. 

(...)
Cada vegada que troben una veu que crea una percepció diferent, una visió del món diferent, s'ha de silenciar, perquè posa límits. El feminisme posa límits. L'ecologisme posa límits. L’ascens de l’extrema dreta ve de voler no tenir límits per la cobdícia. Però el seu problema és que la gent s'està unint per crear un món més just. I estan responent dividint i criminalitzant. El patriarcat capitalista sempre ha estat una ideologia de por, de dominació, i sempre té por d'allò que és viu i creatiu per si sol.

@diaridebarcelona 🌳🟣 Entrevista a Vandana Shiva, física, filòsofa i activista ecofeminista. 👀Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç de la bio! #vandana #shiva #ecofeminisme #universitat #barcelona #ddb ♬ original sound - diaridebarcelona

En una societat tan globalitzada i tan ràpida, en la qual molta gent no té temps per conrear els seus propis aliments, com podem democratitzar l'accés sostenible a un aliment que no sigui perjudicial per a nosaltres?
Que s'hagi primat la velocitat no vol dir que sigui inevitable. La lentitud sempre serà necessària, perquè és el ritme al qual treballa la natura. La idea que l'Organització Mundial del Comerç va globalitzar el sistema alimentari i que ara és inevitable que estigui en mans de les corporacions no és certa. Les regles de la globalització les van escriure Cargill, Monsanto, Pepsi, Coca-Cola i Nestlé i els agradaria que el món sencer estigués sota el seu control, però la major part del menjar del món està en mans de dones i petits pagesos. El 80 % dels aliments que mengem prové de petites granges del nostre barri. Per això la idea de la sobirania alimentària no és una idea llunyana. És la realitat sobre la qual hem de construir. 

Com hi podem contribuir?
Hi ha tres coses que hem de fer. En primer lloc, si pots, encara que sigui en un test, fer créixer tomàquet i alfàbrega per recordar que el menjar ve de la vida i el menjar és la vida. En segon lloc, trobar un grup de pagesos i relacionar-se amb ells.  En tercer lloc, entendre que el menjar prové de la terra. Menjant amb consciència, menjant aliments saludables, realment esteu cuidant la terra.

Ahir va ser nomenada Dra. honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. La lluita social ha d'estar sempre connectada amb la universitat? La universitat participa com cal en els moviments socials?
Sens dubte, una universitat ha de ser molt conscient del món del qual forma part. Fins i tot quan les universitats estan privatitzades, continuen sent institucions públiques i, per tant, han d'abordar el bé públic. I el bé públic són les qüestions socials. Jo vaig estudiar teoria quàntica. No ens preocupàvem de pensar com és la societat. Però després d'aquests 50 anys de recerca de coneixement i activisme, m'he adonat que el coneixement real prové de fer. Fer és activisme i saber és ciència. Tots dos no estan separats. L’experiència viscuda és el veritable coneixement. I sobretot avui, quan l'extinció, la violència i les guerres són una amenaça important, la fam i les malalties són una amenaça important, necessitem coneixements que ens facin lliures.