El Vaticà ha estat sempre un lloc de pugna pel poder, en què s’hi respira tant de misteri, sovint inquietant, com de transcendència. Els múltiples escàndols sexuals, les corrupteles, les vinculacions amb el crim organitzat i diversos assassinats i desaparicions són abordades pel periodista i redactor d’Internacional de TV3 (1984-2019) especialista en el Vaticà, Vicenç Lozano, en el seu llibre Intrigues i poder al Vaticà, que ja ha tret la setena edició en només cinc mesos.

El llibre és un gran reportatge, o, com descriu Lozano, “un viatge que convida al lector a fer-lo també” amb ell. Permet analitzar els reptes ingents que té la gran “revolució” que pretén el Papa Francesc. Lozano analitza el pontificat actual, les conxorxes internacionals per tombar-lo i els afers foscos, aportant testimonis i explicant exclusives d’interès. Ens rep en una terrassa del barceloní barri de Sant Antoni.

Explica al llibre com es munten festes sexuals, es fan negocis poc ètics i criminals, que hi ha una part dels ultraconservadors que prediquen un discurs homòfob, però practiquen l’homosexualitat en privat, però que Francesc ha dit “s’ha acabat el Carnaval”. Se n’està sortint gaire?
No se n’està ensortint massa perquè les reformes del Papa, que no estan acabades, preveuen que els cardenals perdin els privilegis que tenen. El Vaticà es mou com el món: poder, diners i sexe. No està exempt d’aquesta equació, per més que contradigui els principis de l’Evangeli. El papa Francesc vol adequar l’Església al segle XXI i als principis de l’Evangeli. Ho té complicat perquè els privilegis dels cardenals són els que són: viure en palaus, que quan arriba algú amb una maleta amb milions d’euros se’n queden una part i se’l posen a la butxaca com a comissió, i obren comptes a la banca vaticana. I aquests diners de procedència criminal del tràfic de drogues i armes, esdevenen diners de curs legal en el si d’un paradís fiscal.

I allò que el papa havia manifestat a l’inici del pontificat de tancar la Banca Vaticana ho veu possible?
Al llibre hi ha alguna revelació al voltant d’això per part d’autoritats financeres del Vaticà. El Papa té molt clar que el Vaticà hauria de prescindir d’un element especulatiu com és un banc. Ell ho va plantejar a l’inici del pontificat i va provocar un daltabaix increïble, però no ha abandonat la idea. Potser en els pròxims mesos podríem tenir notícies de la informació més important del pontificat, que seria l’eliminació de la Banca Vaticana i l’ingrés del capital vaticà en una banca ètica.

Els problemes que ha comportat segur que hi tindrien alguna cosa a veure.
És clar, fixa’t que fa un parell de mesos el cardenal Becciu va haver de ser destituït pel Papa per invertir 200 milions de dòlars en un immoble a Londres, però el greu és que va invertir diners que estaven destinats als pobres. Aquesta corrupció secular i endèmica és el que intenta canviar el Papa, amb algunes reformes perquè per adequar la banca als estàndards de transparència.

Precisament, quelcom que sobta és qui finança la disbauxa.
En part, es financen amb els diners recollits en les parròquies (que només 2 de cada 10 euros van a caritat). I aquests 2 de cada 10 euros haurien d’anar a l’Òbol de Sant Pere, però aquest òrgan ha finançat gran part de la disbauxa.

"La disbauxa sexual es finança, en part, amb els diners que donen els feligresos a la parròquia"

Com d’estesos estan els abusos sexuals a l’Església?
En termes numèrics és una minoria, però parlem de milers de sacerdots que han abusat de menors i desenes de milers de víctimes arreu del món. Ara estem a la punta de l’iceberg perquè aquest tema ha estat silenciat i protegit. Sobretot Joan Pau II va protegir els botxins i va ignorar les víctimes. Benet XVI va declarar la tolerància 0 en la pederàstia a l’Església. El primer papa que posa fil a l’agulla per intentar erradicar aquest càncer de l’Església és el Papa Francesc. No ho té fàcil. Per què? Perquè els abusos formen part de la cultura de l’Església, i això ho diuen interlocutors meus al llibre.

De la cultura de l’Església?
Sí, hi ha una cultura d’abusos als seminaris, a les parròquies i a les escoles, basada en la impunitat davant les autoritats civils per part de l’Església catòlica, que fa que abusos de poder i sexuals s’hagin produït de manera flagrant i sense càstig fins ara que el Papa ha demanat a les víctimes que denunciïn no només a la justícia eclesiàstica, sinó també a la civil. El Papa ha trucat fins i tot, per telèfon a les víctimes, i els ha comminat a denunciar. El Papa ha fet coses importants: va convocar la Cimera pels abusos sexuals, que va tenir un final tebi, però hem de tenir en compte que el Papa no vol dividir l’Església.

"El Papa vol tancar la banca vaticana, potser d'aquí a uns mesos es decideix a fer-ho"

Em sobta que la pederàstia i els abusos també generin divisió.
Ve del fet que la gent conservadora normalment ha justificat aquests crims i ara, paradoxalment, acusa el Papa d’instigar aquests abusos (forma part de la seva campanya), mentre que una Església de base considera que aquests abusos no es corresponen en absolut amb els principis de l’Evangeli. El Papa, a més, ha ordenat una investigació rigorosa al bisbe de Malta, Scicluna, codirigida pel tortosí Mn. Bertomeu, que entrevista víctimes i botxins a Llatinoamèrica. Ho va fer a Xile, que va suposar que es decapités del poder a tota la cúpula de l’Església xilena. Jordi Bertomeu va tenir la deferència deixar-me fer-li una entrevista en exclusiva, que és al llibre.

Foto: Roger Palós

També parla dels casos d’abusos en els Legionaris de Crist, congregació fundada per un criminal que encara avui és venerat.
Sí, sí. És una congregació ultraconservadora fundada per Marcial Maciel, amic íntim del Papa Joan Pau II, i que va ser protegit pel pontífex tot i saber que havia abusat de desenes de persones. Maciel, a més, havia tingut amants i sis fills, dels quals també va abusar. Benet XVI va intervenir els Legionaris de Crist, sembla que es van retractar d’ell, ha desaparegut el nom de Maciel de la seva web, però individualment molts dels seus membres no creuen en les denúncies claríssimes d’abusos sexuals. La Legió de Crist té escoles a Catalunya, una universitat a Madrid, i està estesa pel món.

En el llibre parla dels vincles existents entre els sectors ultraconservadors de l’Església i Salvini, Bannon, Trump i el neofeixisme, que fins i tot han col·laborat en complots per fer caure al Papa Francesc i en campanyes contra ell. Tenen prou força per aconseguir el seu objectiu?
No sé si tenen prou força, però tenen una força tremenda. El Papa Francesc s’ha erigit en líder ètic i moral del s. XXI i és una pedra a la sabata per un projecte que existeix en la ultradreta internacional i el neoliberalisme financer de col·locar líders polítics amb aquesta ideologia arreu del món. Steve Bannon, que va portar Trump a la Casa Blanca, s’ha erigit en l’artífex de l’estratègia i la font que dona mitjans econòmics i tècnics per controlar les xarxes socials i les fake news, per aconseguir que líders de partits polítics com Salvini, Le Pen, Orbán, Bolsonaro aconsegueixin el poder o que hi segueixin.

En canvi, el Papa detesta els ultranacionalismes.
Exacte, el Papa advoca per un món global, no pas tancat. Advoca per acollir els immigrants, en contra de tota mena de murs, està a favor de la inclusió dels homosexuals, del paper important de la dona al món i a l’Església, de la lluita contra el canvi climàtic, a favor de vacunes gratuïtes (que en aquests moments són font d’especulació en alguns indrets). Això topa amb el projecte de Bannon, en què també hi és Vox, que porta un canvi de llenguatge, una estratègia desacomplexada, que no té por ser titllada de “feixista” i que titlla de feixistes Els seus rivals. Per tant, eliminar la influència del Papa Francesc com a líder ètic i moral del segle XXI és un dels seus objectius. I dins del Vaticà tenen cardenals de l’ala més conservadora que estan fent la guerra contra el Papa, organitzant complots, desqualificant-lo, avortant reformes, etc.

"Joan Pau II va protegir pederastes com Maciel i va ignorar les víctimes"

Tractàvem l’extrema dreta, també als EUA, però ara mana Biden, president catòlic. Significa més marge per l’Església per a influir en la política internacional? Penso sobretot en valors i tarannàs.
Sí. A veure, l’època de Trump ha estat d’involució de drets arreu del món. Amb Biden hi ha esperances que això es pugui aturar. Per començar, no legitima la ultradreta. Però fixa’t que fa cosa d’un mes els bisbes nord-americans van plantejar fer una carta per condemnar tots els líders polítics, referint-se d’alguna manera a Biden, que donen suport a l’avortament. Aquesta campanya, amb Steve Bannon al darrere, forma part del complot internacional per intentar minar el pontificat del Papa Francesc.

Hi ha perill de trencadissa interna en l’Església?
Sí, l’Església té el perill de cisma, tot i que el Papa diu que no el tem, però existeix. No crec que acabi quallant perquè a l’ombra d’una institució consolidada com l’Església hi viu tothom. Però hi pot haver un cisma vinculat a la posició dels bisbes nord-americans, també d’Europa i Llatinoamèrica, de tarannà ultraconservador. Però també per l’esquerra, gent que considera que el Papa no ha fet prou canvis en l’Església, per exemple aquells bisbes alemanys que van beneir unions homosexuals, mentre que el papa no contempla el matrimoni homosexual catòlic. Hi ha dues faccions en l’Església en constant guerra. Qui guanyarà la batallà? Ja ho veurem. Però el Papa Francesc té armes suficients de suport arreu, gent inclús agnòstica o atea, que els agrada perquè el que diu és de sentit comú. El Papa treballa perquè l’Església sigui un gran Càritas.

"Milers de sacerdots han abusat de menors, hi ha desenes de milers de víctimes"

No tinc massa clar quin sector té més suport perquè vostè mateix explica que molts dels que van votar Bergoglio ara se’n penedeixen perquè veuen que va de debò, que no només vol canvis cosmètics, i que no el poden controlar.
Sí, recordem que Bergoglio és nomenat Papa després que Ratzinger renunciï per l’escàndol de Vatileaks 1, que li suposa una llosa amb la qual no pot més. Això és una escletxa perquè entri aire fresc i poder fer canvis per adequar l’Església als temps actuals. Els cardenals el van votar a partir d’una revolta de les esglésies perifèriques en contra dels cardenals europeus i sobretot italians, que eren els responsables màxims dels escàndols. Per això elegeixen un cardenal “arribat de la fi del món”, que no té res a veure amb el clima del Vaticà, perquè faci reformes, però quan això toca privilegis, com ara viure en palaus, obrir comptes... Si això no ho poden fer a causa de les noves normes, sobretot les que ha implementat el Papa fa un mes i mig, se li estan girant en contra molts cardenals. Esperaven que no arribés tan lluny i ara intenten posar pals a les rodes.

La Màfia i altres grups de crim organitzats han tingut un gran protagonisme en la Banca Vaticana (IOR), fet que va comportar que el Papa va haver de tancar 3.000 comptes “no relacionats amb obres religioses”. Quant de poder conserven actualment?
Efectivament, 3.000 comptes vinculats al crim organitzat. Els últims escàndols, inclús de fa pocs mesos, sempre hi ha elements mafiosos darrere. Això vol dir que no s’ha extingit, que hi ha connivència entre determinada gent de la Cúria i la Màfia, cosa que no ve d’ara, sinó que ja es va descobrir els anys 1980 amb la fallida del Banc Ambrosià i l’assassinat de Roberto Calvi i Michele Sindona. Evidentment, aquestes vinculacions segueixen existint i al llibre poso exemples, com l’arquebisbe nord-americà Paul Marcinkus, que tenia vincles amb la Màfia, amb molts afers foscos, com la desaparició d’Emanuela Orlandi, l’existència d’un prostíbul al Vaticà, etc.

Encara hi ha prostíbuls dins del Vaticà?
No. Això era un tema fonamental de Vatileaks i quan Benet XVI se’n va assabentar el va tancar. Ara bé, a 300 metres de la muralla n’hi ha un [riu].

Com han funcionat les crides ètiques del Papa als cardenals?
Alguns n'han fet cas i, per exemple, s’han traslladat a apartaments més modestos, però la majoria, no. Esperen pacientment a què arribi el proper pontificat i que es produeixi l’efecte pèndol amb un gir conservador. Però l’estratègia jesuítica del Papa li fa veure el got mig ple. Té molts esculls, però ha sembrat la llavor de les reformes i es podrien veure els canvis necessaris en l’Església.

Una cosa que m’ha sobtat és com nomena els cardenals pensant el seu successor.
El Papa té clar que l’Església està molt dividida i no hi vol aprofundir. El que fa és que en els consistoris on es nomenen nous cardenals, ell nomena cardenals conservadors que tenen més de vuitanta anys i que no poden entrar per votar el nou Papa, i cardenals reformistes de menys de vuitanta anys i que sí que podran votar, per seguir la línia reformista.

"Ara ja no hi ha prostíbuls al Vaticà, però a 300 metres de l'Església n'hi ha un"

El llibre també aporta en exclusiva testimonis que acrediten que Joan Pau I va morir assassinat. Per què no es va fer una autòpsia al cos?
El Codi Canònic no ho prohibeix, però mai es fa una autòpsia al cadàver d’un Papa. Hi ha papes a l’època medieval que han mort amb un punyal a l’estómac clavat, però tots han mort de mort natural [ironitza]. La mort sobtada de Joan Pau I, al cap de trenta-tres dies d’accedir al pontificat va provocar nombroses especulacions. Jo, al llibre, no vull fer cap espòiler, però tinc l’exclusiva internacional d’haver pogut parlar al primer metge que va veure el cadàver del papa aquella matinada quan van descobrir el cos al Palau Apostòlic.

L’Església està en una posició delicada, amb una crisi de legitimitat considerable amb gran afectació de Vatileaks, els casos de pederàstia i altres factors històrics. Creu que es pot revertir la tendència?
El Papa Francesc en alguns sectors ja ha començat a revertir aquesta tendència. Ell intenta apropar el pontificat a la gent, fer-lo més obert. No pot del tot perquè arrossega una crisi profunda, també amb manca de vocacions, de pèrdua definitiva del continent europeu -que ja és més laic que altra cosa-, pèrdua de terreny a Llatinoamèrica a favor dels evangèlics, amb el nou #MeToo de les monges, etc. Ho té difícil, però té carisma i és coherent. Per exemple amb el tema de la promoció de la dona, no només predica, sinó que fa: ja ha posat dones al capdavant de molts dicasteris (ministeris al Vaticà) i ha posat com a vicepresidenta a una dona al Sínode de Bisbes.

"La majoria dels cardenals segueixen vivint en palaus"

Les reformes del papa Francesc van una mica en la línia del Concili Vaticà II. Què en queda d’aquest concili?
En queda molt poca cosa, perquè el Concili que va iniciar Joan XXIII, el “papa bo”, i va acabar Pau VI, va provar una Església molt diferent de la que és ara, una Església més oberta, més col·legiada, amb menys poder piramidal i més oberta a les comunitats de base i als principis de l’Evangeli. Amb Pau VI va quedar en segon terme i van arribar els dos pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI i va desaparèixer. Queda que el capellà diu missa de cara als feligresos i en la llengua vernacla, no en llatí. Però el papa Francesc reivindica els principis del Concili Vaticà II.

De moment aprova la gestió del Papa?
Que cadascú opini el que hagi d’opinar. El que sí que crec és que la figura del Papa Francesc és una figura important i que, d’aquí a unes dècades tindrà un paper fonamental en la història dels pontificats.