Carrers buits i hospitals plens han estat les imatges més recurrents de l’afectació del coronavirus. Tot i això, una de les cares més invisibles han estat els joves que han patit la malaltia. Els positius en Covid-19 amb menys de 40 anys a Catalunya ja superen els 9.270 casos confirmats i representen, doncs, un 17,9 % de tots els malalts que hi ha al territori, segons les dades de la Generalitat publicades el 28 d’abril. En concret, els pacients de coronavirus amb menys de 20 anys en són 673.

Malgrat que no són un col·lectiu de risc, alguns joves han acabat contagiant-se i presentant símptomes greus. Segons dades del govern català, fins abans-d’ahir, havien mort almenys vint malalts amb menys de 40 anys a causa de la pandèmia (dos d’ells amb menys de vint anys). Tot i això, si es té en compte els casos sospitosos —és a dir que no han estat verificats amb les proves de la Covid-19—, la xifra de mort en persones menors de 40 anys augmenta fins a 32.

Contagis i morts joves arreu
En l'àmbit espanyol, les dades del Ministeri de Sanitat mostren que, fins al 27 d’abril, el nombre de pacients menors de 40 anys era d’almenys 31.928. Destaquen especialment la xifra de malalts de menys de nou anys, que és de 660, i el registre de positius d’entre 20 i 29 anys, que és de 11.138 a tot l’estat. D’entre aquests afectats menors de 40 anys, més de 5.217 han sigut hospitalitzats —381 d’ells a l’UCI— i 83 han mort. Pel que fa a les defuncions, 22 de les persones tenien entre 20 i 29 anys, i sis eren menors de 19 anys.

A escala internacional, a França van saltar les alarmes a finals de març, quan una adolescent de 16 anys va morir a París sense cap patologia prèvia. En total, l’estat francès va informar que, fins al 21 d’abril, han hagut d’ingressar 115 pacients de Covid-19 amb menys de 14 anys, 26 d’ells a l’UCI, on dos van morinr. Pel que fa als malalts d’entre 15 i 44 anys, 1.587 van ser també hospitalitzats —366 a la unitat d’intensius— i 125 han mort.

Itàlia, el país europeu amb més casos, també ha registrat morts en les franges més joves. Segons les dades del govern italià publicades el 24 d’abril, dos menors de nou anys han mort al país a causa del coronavirus i set altres joves d’entre 20 i 29 anys també han perdut la vida. Finalment, les defuncions en pacients d’entre 30 i 39 anys són més elevades, amb 49 morts a tots el país. En total, fins a 23.575 persones han mort a Itàlia fins al 24 d’abril.

Als Estats Units, l’estat amb més casos actius de coronavirus a tot el món, han alertat també de les morts de joves o adults de mitjana edat a causa de la malaltia. En concret, diversos centres hospitalaris del país han detectat que pacients joves de Covid-19 pateixen accidents cerebrovasculars (com coàguls al cervell) derivats de la malaltia i molts acaben morint.

Si bé és cert que la Covid-19 afecta principalment persones d’edat avançada o amb patologies prèvies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja advertia a mitjans de març que “ningú no està fora de perill”. I és que, tot i que la gent jove és menys propensa a desenvolupar una malaltia greu a causa del virus, les xifres i els testimonis demostren que hi ha un bon nombre de joves en estat crític als hospitals. 

Professionals sanitaris atenent un pacient amb Covid-19 a l'Hospital del Mar de Barcelona. FOTO: Laura Fíguls (ACN)

Jove, sense patologies i ingressat a l’hospital

Álvaro Martín, de 25 anys i sense cap patologia prèvia que pogués fer-lo vulnerable al virus, és un dels joves que ha necessitat l’ingrés hospitalari a causa d’una forta pneumònia provocada per la Covid-19. “Sort que em van ingressar i em van tractar la pneumònia, perquè podria haver mort”, explica. 

Treballa d’auxiliar gericultor en una residència d’ancians de Tarragona on no hi havia cap cas positiu, però tan bon punt li van aparèixer els primers símptomes va agafar la baixa laboral per precaució. “En ser personal sanitari, al cap d’un parell de dies sense millorar em van fer la prova de la Covid-19 i va donar positiu. Em van fer algunes proves i em van detectar pneumònia al pulmó esquerre”, afegeix. 

Va estar dues setmanes ingressat a l’hospital amb un company d’habitació que casualment coneixia de feia anys. L’home, però, ja era força gran i no va superar la malaltia. “Va tenir sort de tenir-me perquè almenys no va morir sol. El pitjor d’aquest virus és patir-lo en soledat”, confessa l’Álvaro. 

“L’experiència més dura de la meva vida”

Sergio Castaño té 40 anys i és infermer. No té cap malaltia crònica, però es va infectar de coronavirus amb pneumònia. Al principi tenia els símptomes típics d’una grip, però al cap d’uns dies va perdre el gust i l’olfacte i va començar a empitjorar. Malestar general, molta febre, ofecs o manca d’aire van ser alguns dels símptomes, però afirma que la pitjor part ha sigut la psicològica. 

Sergio Castaño a casa seva durant la malaltia.

“Portava 20 dies convivint amb el virus quan em vaig contagiar i, a sobre, amb pneumònia. Em van venir al cap totes les persones que havia vist morir durant els darrers dies i tota aquella gent jove ingressada a l’UCI en estat crític i pensava: per què no seré jo el següent?”, explica en Sergio. “Em vaig espantar molt, em saturava cada cop que tenia ofecs i m’imaginava intubat. Afortunadament, el meu cas no ha sigut dels més greus comparat amb el que he vist com a infermer. Ni tan sols he necessitat estar ingressat, però ha sigut l’experiència més dura que he viscut en tota la meva vida”, afegeix emocionat.

Un virus similar a la grip 

Tot i l’existència de casos crítics de joves amb Covid-19, la gran majoria dels contagiats pateix l’atac d’aquest virus sense necessitat de ser ingressat i amb símptomes similars als de la grip. És el cas d’Anna Ocaña, de 19 anys i totalment sana. El test per Covid-19 va donar-li positiu, però com que no tenia cap símptoma greu li van demanar aïllar-se a la seva habitació durant dues setmanes. “Al principi estava molt espantada perquè desconeixia com m’afectaria el virus”, confessa. 

Els primers quatre dies va tenir febre molt alta, però el principal malestar li causava el mal de cap i la tos. “Cada dia m’apareixia algun símptoma nou. Moltes vegades no podia ni aixecar les persianes perquè, si entrava llum, el mal de cap es feia insuportable. Però el pitjor eren els atacs de tos, que podien durar-me fins a cinc minuts i em provocaven molta sensació d’ofec”, afegeix.

Adrián Díaz, de 24 anys i sense cap patologia, ha superat també el coronavirus amb símptomes molt lleus. Comenta que només va presentar febre els primers tres dies, encara que en cap moment va arribar als 38 ºC, i la resta van ser símptomes típics d’una grip o refredat qualsevol: malestar general, tos i mocs. “Sempre que no afecti el sistema respiratori, és com un refredat”, explica el jove.

Xarxes socials: un espai d’evasió

Tots aquests pacients mencionats, com molts d’altres, han utilitzat les xarxes socials per explicar la seva experiència amb el coronavirus. Aquest és el cas d’Álvaro Martín, que confessa que el pitjor de la pandèmia “és la solitud” i les xarxes li van servir per entretenir-se i evadir-se i “no aclaparar-se mentre estava tancat a l’hospital”.

En la mateixa línia, Sergio Castaño ha fet servir les xarxes per fer pedagogia sobre el tema des del seu rol d’infermer i després de malalt. A través del seu perfil @hablandoderaciones, va exposar la seva lluita contra la Covid-19 amb el propòsit “d’ajudar i relaxar altra gent” que pogués patir els mateixos símptomes. “Ha estat l’experiència més dura que he viscut i parlar-ne m’ha ajudat molt”, conclou Castaño.

La psicòloga Anna Garcia creu que aquesta actitud respon a la sensació que les xarxes són un lloc de difusió i que, a algunes persones, els pot ajudar compartir tot el que estan passant per “canalitzar-ho” si no disposen d’aquest espai en l’àmbit més pròxim. De tota manera, decidir si compartir a les xarxes socials una experiència com aquesta varia “en funció de la personalitat de cadascú”, afegeix la psicòloga. 

I és que altres pacients han decidit no explicar la seva situació fins obtenir la confirmació d’haver-se curat de coronavirus. Adrían Díaz, per exemple, va esperar a donar negatiu en el test per explicar-ho als seus coneguts a través de les xarxes: “Durant la malaltia no hi vaig fer cap referència. Ho he tractat com una experiència més que he explicat un cop ja ha passat tot”. Però Díaz recalca també que, un cop ho va fer públic, va rebre molts missatges preguntant-li pels símptomes i “per si es passa tan malament com diuen”.

Tenint en compte que es tracta d’una malaltia amb un contagi molt important, Garcia considera que decidir no explicar-ho a ningú es pot deure a “la por dels joves al què diran”. És una edat en la qual “encara s’està formant la seva personalitat” i publicar a les xarxes que estàs contagiat “podria generar un cert rebuig per part de l’entorn social més proper”, afegeix la psicòloga. 

Així doncs, i malgrat que la Covid-19 afecta majoritàriament persones d’edat avançada o amb patologies cròniques, les xifres demostren que la població jove no n'està al marge, com s’havia insinuat en els inicis de la pandèmia. Un elevat nombre de joves sans han necessitat hospitalització o, fins i tot, han perdut la vida a causa del virus, fet que serveix de recordatori que, si bé el sistema immunològic pot influir en la gravetat de la malaltia, tothom pot infectar-se.