Joan Mena (Sabadell, 1975) posa fi a una etapa. Després de sis anys com a cara visible de Catalunya en Comú, s'acomiada del seu rol de portaveu per passar a exercir un càrrec de nova creació, el de secretari de Coordinació, amb la responsabilitat d'enfortir l'organització, cohesionar el partit i afrontar el gran repte que es proposa la formació: les municipals del 2027. 

Mena, lligat a l'activisme social i al món de l’educació des de jove, ha esdevingut una de les veus més clares i contundents dels Comuns. Amb una oratòria que conjuga pedagogia i passió, el sabadellenc aposta per una esquerra arrelada al territori i defensa que l’habitatge és un dret fonamental que els socialistes no poden esquivar. En aquest sentit, denuncia el segrest del PSC per les elits immobiliàries i adverteix que sense avenços en polítiques públiques els pressupostos de 2025 no tiraran endavant. 

El nou secretari de coordinació, lluny del conformisme, reflexiona sobre els reptes interns dels Comuns després de l’autocrítica feta a l’última IV Assemblea Nacional. “Hem d’arribar a tota Catalunya”, repeteix sovint, deixant clar que l’esquerra del futur no pot permetre’s perdre connexió amb el territori ni amb la ciutadania. A l'inici de l'entrevista confessa tres veritats: no beu té, no beu cafè i no trobarà a faltar ser portaveu. “L’important és servir al partit”.

La vostra militància va aprovar la ponència organitzativa i política amb un 80% dels vots, però només amb un 46% de participació. Tot plegat ho interpreteu com un avís? 
L’Assemblea va ser un espai d’autocrítica. Fruit dels resultats electorals vam decidir avançar-la, ja que estava programada per finals del 2025. La bona notícia és que l’espai ha sortit més enfortit i que serem capaços de fer el desplegament i l’arrelament territorial i que necessita un espai com els Comuns. Vam ser capaços de configurar una direcció de consens, i això vol dir que estem en un moment de cohesió. 

Per què heu optat per incomptabilitzar càrrecs orgànics amb institucionals? Temeu una acumulació de poder en certes persones? Aina Vidal i Gerardo Pisarello seran els nous portaveus i alhora diputats al Congrés…
Es tracta que cada persona pugui exercir aquella responsabilitat que s'adeqüi més al seu perfil i tenir un projecte de direcció molt més col·legiat del que teníem. No era el més encertat que dues o tres persones assumissin moltíssimes responsabilitats quan tenim un espai on hi ha perfils que poden assumir-les perfectament. Ara, tindrem un 43% de persones noves que no havien participat mai a l'espai de l'Executiva, la qual comptarà, també per primera vegada, amb un representant dels 12 àmbits territorials organitzatius de Catalunya en Comú. 

"A l'extrema dreta se la combat amb propostes com l'increment del salari mínim o la reducció de la jornada laboral"

En una resolució de l’Assemblea vau proposar mantenir i doblar l’impost a les energètiques. En canvi, el pacte de la reforma fiscal entre PSOE i Sumar no el recull. Els esteu portant la contrària? 
Apostem per la transició ecològica i, o som valents i ambiciosos per lluitar contra el canvi climàtic, o perdrem la partida. El paquet fiscal aprovat al Congrés dels Diputats mostra la correlació de forces en el govern de l'Estat, on som la força minoritària, però som molt més ambiciosos. El nostre objectiu és garantir la transició ecològica i tenir una fiscalitat justa. Per exemple, volem suprimir el dúmping fiscal en comunitats com Madrid, que genera competència deslleial. 

En el darrer discurs de Colau com a coordinadora dels Comuns va fer una crida a reconnectar amb la ciutadania. L'esquerra ha perdut la batalla cultural davant l'extrema dreta, que cada cop és més present als barris obrers?
Tornem a estar en un moment de desafecció política i això ho està canalitzant clarament la ultradreta, no només a través de les xarxes socials, sinó també amb discursos d'odi, amb fake news i també judicialitzant la política. Hem de combatre aquesta estratègia de la ultradreta amb més avenços socials. Propostes com l'increment del salari mínim interprofessional o la reducció de la jornada laboral són elements que combaten culturalment la dreta i la ultradreta. Més que entrar en batalles discursives, cal conquerir encara més avenços.

El futur dels Comuns passa per les eleccions municipals del 2027? Podríem veure una tornada de Colau després d’haver renunciat a continuar en l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona? 
Ho ha de decidir ella i Barcelona en Comú. L’alcalde Collboni va decidir que no volia un govern d'esquerres a Barcelona i és el gran error del Partit Socialista de Barcelona. Per tant, el Grup Municipal de Barcelona en Comú el que està fent és construir l'alternativa de cara al 2027. Quan arribi el moment ja veurem quines són les persones que conformaran aquest equip. Agraïm tot el treball que ha fet Ada Colau, que ha estat un lideratge fonamental i ara assumirà responsabilitats en la fundació del partit, anomenada Sentit Comú. 

A les eleccions del Parlament vau obtenir sis escons, però tots ells a la circumscripció de Barcelona. El vostre discurs està massa centrat en l'àrea metropolitana? 
Hem de ser capaços que la nostra veu arribi al conjunt del país. No tenim un projecte només per l'àrea metropolitana de Barcelona, sinó per a tots els àmbits territorials de Catalunya. Hem fet autocrítica dels resultats electorals, no ens agrada que només tinguem representació de la província de Barcelona. 

Joan Mena amb l'atril des d'on ha exercit com a portaveu dels Comuns des del 2018, a la seu del partit al carrer Marina

Una de les vostres exigències al PSC per aprovar els pressupostos és l'aplicació de polítiques en l'habitatge. Quina resposta doneu per explicar aquest endarreriment? 
Les polítiques d’habitatge amb el Partit Socialista sempre ens han costat moltíssim. A Catalunya perquè les negociacions per l’acord de pressupostos  estan encallades, però és que a Madrid ens va costar a Madrid pels acords del govern de coalició. Hem d'aconseguir que el Partit Socialistas'alliberi del segrest de les elits immobiliàries. Hi ha tres paquets de mesures que hem de tirar endavant: la intervenció del mercat de l’habitatge, l’increment del parc públic a Catalunya i la rehabilitació de l’habitatge. Serem molt exigents en les polítiques d’habitatge i els socialistes no poden donar per descomptat el vot dels Comuns en els pressupostos si no hi ha un avenç en l’habitatge. 

Per reduir la jornada laboral a 37,5 hores cal consens amb tots els agents socials, també la Patronal, i partits de dretes com el PP? O cal tirar pel dret? 
El que no entenc és que la Patronal doni l’esquena al diàleg social. Per desgràcia tenim una Patronal que no entén que també hauria de formar part d'aquest diàleg social i, per tant, posar per damunt els interessos de la majoria social d'Espanya. Fa molts anys que tenim la mateixa jornada laboral, i la vida ha canviat. Necessitem conciliar, que la gent tingui temps per gaudir de la vida, però sense que això suposi una reducció dels ingressos. La reduirem, esperem que amb el màxim consens possible, però si algú dóna l'esquena al que està dient el carrer, nosaltres ho tirarem endavant. 

"No tenim un projecte només per l'àrea metropolitana, sinó pel conjunt de Catalunya"

Heu estat molt crítics amb l'ampliació de l'aeroport. Quines polítiques econòmiques s'haurien de prendre per competir millor econòmicament amb Madrid i amb la resta d'Europa? 
El nostre model econòmic és d’una economia sostenible. No volem un país que depengui del turisme i dels serveis. En èpoques de crisi ja s’ha demostrat que fracassa. No compartim l’ampliació perquè destrossaria la Ricarda i no volem 20 milions de turistes. Hem d’apostar per un model de país més sostenible, amb més industrialització i amb més economia verda. També hem de ser capaços d'articular la mobilitat en aquest país. Aeroports com el de Girona o Reus poden funcionar a mode de comunicació si som capaços d'articular també, per exemple, un país de trens. 

L’absència de Yolanda Díaz l'altre dia a la vostra assemblea vol dir que les relacions Comuns-Sumar no passen pel seu millor moment? Qui l’ha de rellevar al capdavant de Sumar?  
El fet que no participés Yolanda a l'assemblea també ens va motivar a parlar de nosaltres mateixos. No hem tingut un bon resultat electoral i tocava enfortir el nostre projecte. Sumar va participar en la nostra assemblea de la mateixa manera que va participar Esquerra Unida, que estava convidat Podem, i que van venir companyes i companys de Compromís. Tenim bones relacions amb les esquerres plurinacionals del conjunt de l'Estat. Som un espai que un dels seus grans valors és la capacitat de diàleg i d'articulació d'aliances amb altres forces polítiques. 

Quina credibilitat té Sumar després del cas Errejón en matèria de feminisme? 
El cas Errejón ha servit per demostrar que el feminisme no es pot aturar i aquesta és la millor notícia que ens ha passat en els darrers anys. Fa 10 o 15 anys la formació política hauria tapat el cas. En 24 hores, Sumar ha aconseguit que el senyor Errejón dimitís de totes les seves responsabilitats, orgàniques com institucionals al Congrés, va donar totes les explicacions pertinents i va posar a disposició de les víctimes totes les eines d’acompanyament. El feminisme no té aturador i és la força de transformació més important que tenim en aquests moments. Ho ha demostrat en diferents moments com en el cas Rubiales, el cas Errejón i les grans manifestacions del 8-M. És bona notícia que aquests casos es destapin i que les persones que actuen d’aquesta manera marxin de la vida pública. 

"En temps de la internacional reaccionària, és el moment dels Comuns. En temps d'amenaça als drets, és el moment dels Comuns. Tenim un programa ambiciós, sabem governar amb polítiques valentes i útils.

Però el millor que tenim els Comuns sou tots i cadascun de vosaltres."… pic.twitter.com/NpXOOM7nMI

— Comuns (@SomComuns) November 17, 2024

Després de l’escàndol Errejón, el retrocés electoral i la manca d’unitat de l’esquerra, com s’ha de repensar l’espai? S’ha de refundar? 
Hem de ser capaços d'entendre'ns amb totes les forces plurinacionals que hi ha a l'Estat. Som una confluència i un partit polític que té diferents tradicions. Les esquerres no estan passant pel seu millor moment a Europa, i si a algun país estem mínimament millor és a Espanya. Hem de blindar-nos per tal que Espanya aconsegueixi continuar tenint un govern progressista. Ho hem de fer articulant mesures de transformació perquè la gent entengui la diferència entre que governi la dreta i l’esquerra, però també ser capaços d’entendre’ns amb les forces germanes tal com hem demostrat des dels Comuns. 

Sereu igual d'exigents amb Illa que amb Aragonès? 
Serem igual o més exigents perquè ara tenim la força per ser-ho. Si hi ha hagut investidura i uns possibles pressupostos és perquè els Comuns hauran estat. Som imprescindibles, igual que ERC. No hi havia una majoria alternativa i el contrari a la investidura era una repetició electoral. O tenim un bon pressupost en habitatge que respongui al que la gent va exigir al carrer amb una mobilització històrica o no tiraran endavant.

Éreu conscients que el vostre no permanent al Hard Rock podia fer caure el govern d'ERC?
Aragonès ja tenia decidit convocar eleccions, hem sigut coherents amb la nostra posició política pel que fa al Hard Rock perquè s’estava llançant el pla director, i si superava aquesta fase ja no hi havia marxa enrere. Qui ha d’analitzar les seves contradiccions són republicans i socialistes. Ara, en canvi, sí que el PSC s’ha avingut a acordar amb nosaltres que el Hard Rock no té sentit a Catalunya. No entenem per què abans era una mesura innegociable pel Partit Socialista i ara no. 

"Fa 10 o 15 anys el cas Errejón s'hagués tapat, això demostra que el feminisme no es pot aturar"

Què esperes del teu nou càrrec, secretari de coordinació, i del futur dels Comuns? 
No és el que jo esperi, sinó el que el conjunt de la militància espera de mi. Tinc l’encàrrec de garantir la coordinació de l’espai i fer el desplegament territorial que necessitem a Catalunya. Malgrat els darrers resultats electorals, hem tingut una incidència que no hem tingut mai amb vuit anys a l’alcaldia de Barcelona i estant per primera vegada al govern de l’Estat asseguts al Consell de Ministres. Així mateix, hem condicionat una investidura i uns pressupostos catalans. Espero tenir molta més força i tenir més de sis diputats al Parlament per condicionar polítiques.