Perdre-ho tot d'un dia per l'altre. Quedar-te sense casa, finca, camp de conreu o comerç. Assumir amb resignació que has de tornar a començar i que la naturalesa ha castigat el teu poble per segon cop consecutiu en poc temps. "Això no passa mai, que una població de 10.000 habitants hagi viscut dos aiguats torrencials en tres anys", lamenta l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig. L'1 de setembre de 2021 el municipi del Montsià va sofrir en primera persona una catàstrofe que no li era desconeguda: ja l'havia patida el 2018.

"Encara no ens hem recuperat de tot d'aquell fenomen que per a nosaltres va ser molt traumàtic. La gent d'Alcanar continua vivint mirant al cel", reconeix Roig al Diari de Barcelona. Un any i mig després, els canareus tenen temor que els diluvis es tornin a repetir. L'alcalde recorda: "Vam veure com el poble es convertia en un riu de fang i aquesta imatge encara la tenim al nostre imaginari col·lectiu".

Font: Ajuntament d'Alcanar

Una de les infraestructures més malmeses pels aiguats va ser La Fanecada, el camp de futbol on juga el Club Deportiu Alcanar. En trobar-se als afores de la població i estar rodejat dels camps de conreu, les pluges torrencials van arrasar amb el mur que protegia la instal·lació tot inundant-la. L'aigua no va prendre cura de res i es va carregar allò que es va trobar per davant. El resultat: el terreny de joc, enfangat; els vestuaris, submergits; i el material esportiu i la documentació, perduda.

Aquella temporada el president era Miguel Agustí, que porta tota la vida vinculat al club i és el soci número 1: "A veure què fem? Al setembre, a punt de començar la temporada. Va ser una clatellada molt forta. No sabia com actuar". El primer que se li va ocórrer va ser buscar un camp el més pròxim possible "per si podíem jugar o ens havíem de retirar", i el destí pels següents nou mesos tenia nom: Vinaròs. "El club estava en hores baixes amb una plantilla curta, gent que ho va deixar i incorporacions que no van acabar de quallar. Ja era un any complicat en si que només va faltar això", corrobora Sergi José, jugador del CD Alcanar des que era prebenjamí.

"Vam estar tot un any demanant permís, sempre amb la mà al telèfon, a veure quin camp podíem tenir per entrenar", relata L'Agustí. El fet de traslladar-se cada setmana a la localitat valenciana implicava un sacrifici personal que no tots els futbolistes van assumir. "A principi de setmana, els entrenaments eren pobres, amb set o vuit persones. Va arribar un punt que els dimarts ja no s'estrenava perquè la gent tampoc no contribuïa", explica en José. A més, els resultats esportius no van acompanyar l'equip.

La Fanecada, el camp de futbol d'Alcanar, enfangada després dels aiguats del 2021. Font: Miguel Agustí

Tot i així, segurament el més difícil va ser haver de competir envoltats de silenci i lluny de l'afició. "Jugar en aquell estadi buit, amb una grada immensa, sense el caliu de la gent, va ser bastant dur", assegura en José. La temporada passada, l'Alcanar només va tenir 40 socis, una xifra "mediocre total" per a l'expresident Miguel Agustí, a qui encara li pesa: "Sempre jugàvem fora, la gent no es desplaçava. Hi havia molts partits que no teníem ni públic".

En José, que va mantenir el compromís amb l'entitat la campanya sencera, assenyala que "el vestuari era una mica trist, desestructurat. El cúmul de condicions tampoc era favorable perquè la gent tingués una motivació". L'Alcanar, que fins i tot al tram final no es va poder presentar a un parell de partits per falta d'efectius, va acabar baixant a Quarta Catalana. L'expresident del club accepta que l'important era "salvar al soldat Ryan, donava igual si no guanyàvem cap partit".

L'alcalde valora que "més enllà dels resultats esportius, hi ha l'amor pel futbol. I si hi ha algú que s'estima el futbol en aquest país, és la gent que forma part del Club Deportiu Alcanar".

L'aigua va derribar els murs de l'entrada del camp de futbol d'Alcanar. Font: Miguel Agustí

D'altra banda, Agustí lamenta la "poca ajuda" que van rebre per part de l'Ajuntament d'Alcanar: "Des del 2015 cobràvem la mateixa quantitat: 8.000 euros. No ens donava ni per pagar els arbitratges. Hi ha poblacions més petites que la nostra amb una subvenció superior als 20.000 euros". També mostra decepció amb el comportament de la Federació Catalana de Futbol, a qui van demanar una rebaixa de la quota en no ingressar diners: "No ens va fer cap gràcia, monetàriament".

Subvencions que no arriben

La població de les Terres de l'Ebre va haver de fer front a nombrosos danys materials arreu del municipi a causa dels aiguats. "És un poble agrícola, per tant, van malmetre moltes infraestructures que dificultaven el pas de vehicles als camps", assevera l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig. El problema que s'ha trobat el consistori des d'un inici és que les subvencions tarden en arribar. Les primeres accions de reforma es van haver d'escometre amb recursos propis de l'Ajuntament: "Són despeses ingents. Entre els dos aiguats, estem parlant aproximadament d'entre 4 i 5 milions d'euros", admet Roig.

El màxim responsable del municipi afegeix que aquesta quantitat correspon només a arranjaments, i no a obres de millora per tal que els camins no es tornin a deteriorar si es produeix un altre fenomen meteorològic. "Les ajudes pels aiguats del 2018 van arribar tres anys després i només un 10%. I les del 2021, encara no han arribat", puntualitza al Ddb Roig. Pel que respecta a les pluges torrencials d'ara fa cinc anys, Alcanar va demanar 8 milions d'euros i només ha rebut 800.000 euros; per les de setembre del 2021, es van sol·licitar dos milions dels quals no s'ha abonat res.

Font: Ajuntament d'Alcanar

La sensació que li queda a l'alcalde de la localitat canareva és que "el sistema no funciona" i considera: "Com hem vist que el sistema d'ajudes en catàstrofe natural no és eficient, s'ha de repensar d'alguna forma". "S'ha de posar a treballar a l'equip tècnic, juristes i polítics en un sentit perquè les ajudes arribin més ràpid i en més quantitat", sentencia.

Després d'un any de prestat a Vinaròs, el Club Deportiu Alcanar va iniciar l'estiu de 2022 un procés de reconstrucció. Miguel Agustí va decidir deixar la presidència degut al desgast que li va comportar: "Quan n'hi ha prou, n'hi ha prou. Estava molt cansat, va ser un any molt fort, inclús vaig tenir problemes amb la família". Addicionalment, Agustí entén que ha estat president "els quatre pitjors anys de la història".

Al sopar de final de temporada, els jugadors van adonar-se que ningú se'n responsabilitzava: "Ens van comunicar que el president ho deixava i que l'equip desapareixeria. Al final, vam agafar el bou per les banyes", apunta Ion Oslobanu, president de l'entitat amb només 28 anys. Entre quatre i cinc futbolistes van formar la nova junta directiva amb l'objectiu de reestructurar el club i de tornar a atraure la gent del poble. "Vam decidir posar preus populars: 20€ el carnet de soci, per incentivar que la gent tornés a la Fanecada", manifesta Sergi José, vicepresident de l'Alcanar.

La plantilla del CD Alcanar aquesta temporada. Font: CD Alcanar

"Enguany, tenim al camp 500 persones cada partit. És una barbaritat per ser un club de Quarta Catalana", reconeix Oslobanu. L'equip del Montsià, amb 150 socis, és tercer a la classificació i arriba al tram final de lliga amb opcions d'ascendir, tot i que no és l'objectiu: "L'objectiu principal era que el club no desaparegués, que es fes un bloc amb jugadors de casa i que estiguéssim totes les entitats sota un mateix escut", sosté el president.

És a punt de signar-se un conveni de col·laboració perquè el primer equip, el futbol base, el femení i els veterans s'uneixin: "Facilitarà moltíssim les coses a l'hora de rebre subvencions i d'avançar cap a un club més poderós en tots els sentits", assegura l'alcalde de la localitat.

A l'espera del canvi de gespa

La gran demanda del Club Deportiu Alcanar ara és que es canviï la gespa del terreny de joc, afectada encara pels aiguats. L'Ajuntament ha rebut de la Generalitat la meitat de la subvenció, però queda l'altra, uns 180.000 euros. Roig exposa que no poden fer la inversió "fins que no arribi l'ajuda", que ve del govern espanyol, i assenyala: "Es pot jugar a futbol? Sí, però no és un camp per a practicar l'esport de forma òptima, i en som conscients".

La Fanecada continua esperant canviar la gespa amb les ajudes de l'Estat. Font: CD Alcanar

Oslobanu diu en la mateixa direcció que "es va fer una neteja de cera, però no està en les millors condicions", alhora que se sincera: "Sabíem que no podíem desplaçar-nos fora per la nostra subsistència. Viatjar a Vinaròs era un suïcidi per a nosaltres". L'expresident Miguel Agustí creu que el camp "està fatal, però prefereixen jugar a casa" i, que sota la gespa, "està ple de fang que quan plou encara en surt molt i està irregular".

Onada de solidaritat

Per a l'alcalde d'Alcanar, el pitjor d'aquests anys en què han hagut de conviure amb una catàstrofe natural ha estat "el sentiment de frustració de veure el municipi tan deteriorat pels aiguats, això és indescriptible, no hi ha res comparable". Roig descriu com a "horrorós" sortir al carrer i veure que el municipi "està devastat i passen els mesos i amb els recursos no hi pots arribar, i els pagesos no poden entrar a les finques, la gent té les cases inundades...".

Tanmateix, té clar que el millor va ser l'onada de solidaritat: "Va créixer entre les runes. Va baixar gent de tot el país a ajudar-nos, a treure fang, a arreglar les cases. Aquí te n'adones que tenim un gran país". A la mateixa localitat d'Alcanar es va crear una plataforma ciutadana, Mon Sortirem, que va ajudar les famílies més afectades pels aiguats que no tenien assegurança ni recursos per reposar tots els béns de casa que havien perdut. En total, van repartir 7.000 euros en ajuts de 50 a 400 euros per adquirir mobiliari i electrodomèstics o per netejar i recondicionar espais.

Font: Ajuntament d'Alcanar

La plataforma també va organitzar actes solidaris com un concert o partits benèfics, un d'ells amb l'Espanyol. El filial i l'aleví del club periquito es van enfrontar a l'Alcanar en una jornada que va servir per recaptar més de 1.500 euros. L'alcalde recorda que el conjunt blanc-i-blau "va venir a jugar i va donar molt material esportiu". Però no va ser l'únic, moltes entitats esportives d'arreu de Catalunya es van solidaritzar amb els canareus.

A part del Vinaròs, que va cedir les seves instal·lacions, el Cornellà, la Rapitenca, l'Ametlla de Mar o el Jesús Catalònia van donar material esportiu. Fins i tot, l'alcalde de Castellvell va portar a la població de les Terres de l'Ebre equipacions completes amb l'escut de l'Alcanar.

Alcanar, un poble resilient

Ara, la localitat del Montsià retorna a la normalitat amb l'esperança de no tornar a patir, però amb els ulls oberts. Per a l'Ajuntament, que continua esperant les subvencions que han d'arribar des de Madrid, els reptes són reparar les instal·lacions esportives del poble i alguns camins agrícoles.

Roig reflexiona, un any i mig després del diluvi que va sacsejar i commocionar Alcanar, sobre tot el que ha succeït aquests mesos: "No estem preparats per a gestionar aquests tipus de moments extraordinaris a les nostres vides. Tot i això, som un poble resilient i que sempre hem fet front a les adversitats". L'alcalde posa en valor la figura del regidor Jordi Bort, que és bomber professional: "Va ser crucial, no sé què haguéssim sense una persona així a l'equip".

Al capdavall, els aiguats de l'1 de setembre de 2021 no van provocar cap mort. Roig se sincera: "El primer que vaig pensar va ser que ningú prengui mal. Encara ho tinc molt present. Perquè el material al final es pot restablir, tardaria més anys o menys, però les vides... Les vides són el més important. I per sort, ningú va prendre mal: va ser un miracle".