La sàtira política ocupa, des de fa dècades, un espai central en la cultura i l’entreteniment d’aquest país. En són exemples produccions televisives com el Polònia, que aquest any compleix 20 anys, i musicals irònics que ja s’han convertit en referents com pot ser La família irreal, del 2012. D’aquesta tradició de comèdia política neix Lo de Jaume I, una radiografia desvergonyida i sense complexos del panorama polític català i l'auge de l'extrema dreta. L’obra és el primer projecte de la companyia Al Cel Sia i es podrà veure a la Sala Maldà fins al 8 de novembre.

El musical explica la història de Lídia Obiols, la nova presidenta de la Generalitat, que té un propòsit ben clar: recuperar les glòries manllevades a les institucions catalanes. Així doncs, ho farà a través de Jaume I d'Aragó. O més aviat, a través del membre viril del monarca que ha estat dissecat en secret durant anys a punt per engendrar una nova nissaga de reis catalans. La premissa resulta grollera, però alhora divertida gràcies a l’enginy i la dramatúrgia de Guillem Cuxart en un treball que li va valdre el premi Teresa Cunillé l’any passat.

 La companyia Al Cel Sia en una imatge de promoció de l'espectacle 'Lo de Jaume I' (Arnau Alegre)

Adaptar Pitarra al segle XXI

Estrenat l’any passat a la Sala Trono de Tarragona, l'espectacle s'inspira en Don Jaume el Conqueridor, una escandalosa comèdia del segle XIX atribuïda a Serafí Pitarra. Lo de Jaume I també és el treball final de la formació a l'Institut del Teatre d'Arnau Fà, un dels actors protagonistes. Després de llegir l'obra de Pitarra, l'intèrpret tarragoní va contactar amb Cuxart perquè adaptés Pitarra al segle XXI.

D'aquesta unió sorgeix un nou musical en català en què la befa no només recau sobre un bàndol, en aquest cas el de la líder d’extrema dreta. Amb l'estil de les produccions de Minoria Absoluta, Lo de Jaume I carrega contra tota la classe política, social i eclesiàstica. Fins i tot, la jove companyia teatral és capaç de burlar-se de la seva terra d'origen, tot marinat amb una ironia que recorda a les comèdies més icòniques dels Monty Python.

La música com a fil conductor

Així, la sàtira també es construeix a través de la música de Marc Sambola, guardonat amb el premi Crítica 2021 per l’adaptació musical de La filla del mar, d’Àngel Guimerà. Acompanyat pel jove músic Magí Castro, Sambola aconsegueix rebaixar l'acidesa amb ritmes senzills a guitarra i melodies enganxoses. Les lletres del mateix Cuxart són políticament incorrectes i eficaces, en les quals s'atreveix a adaptar símbols nacionals com La Santa Espina i Els Segadors.

L’espai que ofereix el Maldà propicia el contacte entre actors i un públic que riu en cada entrada en escena de tots els personatges que encarnen el trio actoral. La reusenca Paula Moles dona vida a la nova presidenta de Catalunya sempre acompanyada del llepaire director del Museu d’Història de Catalunya, interpretat per un notable Arnau Fà. Completa la formació Laia Esdul, que es posa en el paper de diversos personatges, entre els quals destaca "Lady Romesco", una diva del pop catalana vestida de tots els tòpics possibles.

Un fragment de l'obra 'Lo de Jaume I' a la Sala Maldà (Arnau Alegre)

L'alt risc que assumeix l'obra és equivalent al seu efecte en el públic. Tanmateix, no totes les bromes encaixen de la mateixa manera en una primera part vertiginosa, i una segona meitat més existencialista que s'allarga una mica massa. Malgrat tot, Lo de Jaume I és entretinguda, atrevida en la temàtica i presenta una proposta interessant de la nova fornada de creació de musicals en català.