Un sol baix però clar ilumina els Jardins de les Tres Xemeneies, un dels centres neuràlgics del Poble-sec. Hi ha un mercat petit, gent fent calistènia i jovent passant l’estona al parc de patinatge. Un grup de persones es congrega a la part de baix del parc. Un home i una dona van donant la benvinguda als qui arriben: són l’Alberto, l’organitzador del Migrantour i la Nora, la guia d’aquest dissabte. 

En el marc del Fòrum Contra el Racisme i la Discriminació de la UNESCO, celebrat la setmana passada a Barcelona, s’han organitzat diverses activitats que tracten i denuncien el racisme. Una d'aquestes és el 'Migrantour' d'aquest dissabte: es tracta d'un recorregut que preten mostrar la multiculturalitat de la ciutat, amb una perspectiva local i alhora internacional, a través de guies que expliquen la seva cultura i història.

Al Poble-sec hi viu gent de 128 nacionalitats diferents, amb la italiana, la paquistanesa i la filipina encapçalant la llista. De fet, més d’un terç de la població,  és estrangera. Els qui hem assistit al tour formem, també un grup ben heterogeni: dos colombians, una argentina, un suec, una italiana, deu catalans i una basca.

Amb la primera rotllana ben tancada, ens parla de les tres xemeneies que ens han estat presidint tota l’estona. Són el que queda de la Canadenca, la fàbrica elèctrica des d’on es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores en una vaga històrica. La Nora té la capacitat de lligar els espais de patrimoni històric amb els conflictes actuals. Embolcallada en una kufia vermella, explica que va estar a l’acampada per Palestina del curs passat a la Universitat de Barcelona, on es va aconseguir que la institució tallés les relacions amb Israel. Diu que ser aquí, sota els tres gegants de fum, li fa recordar que tenim el poder per canviar les coses.

La següent parada és la' bibliomusicineteca', un local cultural on es venen llibres, discos i pel·lícules, i on es fan diversos tallers i activitats. Els detalls de tot això ens els explica un dels seus organitzadors, que ens convida a entrar. La Nora li ha cedit el torn de paraula: el tour està pensat perquè hi hagi una pluralitat de veus. Això es repeteix a La Base, el proper espai que visitem. Una de les coordinadores del projecte ens fa entrar a aquest ateneu on s’hi organitza un restaurant, un menjador social, el Sindicat d’Habitatge del Poble-sec, l’ensenyament de diversos oficis i la cooperativa la Seca. 

Parada del Migrantour a l’Ateneu La Base

Quan sortim, la Nora ens explica que encara no s’ha pogut independitzar. Tot i que ella és d’un altre barri, exposa que el Poble-sec, com tants altres de Barcelona, està afectat per la gentrificació. Ens fa parar atenció a una altra barrera amb què es troba: el racisme. Ens mostra una taula de l’Ajuntament de Barcelona amb dades sobre discriminació per racisme i xenofòbia en l’accés a l’habitatge: un 25% dels veïns que han vingut de l’estranger afirmen haver patit discriminació en la majoria de casos. Ella, tot i haver nascut a Espanya i tenir-ne la nacionalitat, sovint és llegida com a migrant per la seva ascendència marroquina i musulmana, de la qual en manté algunes pràctiques culturals i religioses. “Soc considerada migrant sense haver migrat mai”, exclama.

"Soc considerada migrant sense haver migrat mai" 

Visitem també el refugi 307: la Nora aprofita aquest espai de memòria històrica per recordar que no fa tant també els europeus vam ser refugiats i que, de fet, ara n’hi ha que ho son. Contrastant el tracte mediàtic dels refugiats ucraïnesos amb els d’altres països com Palestina o Síria, denuncia que s’assignen valors diferents a les vides dels refugiats en funció del seu origen. A l’entrada de l’antic refugi antiaeri, demana un minut de silenci per les víctimes de guerra, passades i actuals.

Les dues últimes parades que fem són el Centre Cívic de la plaça del Sortidor i la Biblioteca Francesc Boix, la qual porta el nom del fotògraf de Mauthausen, dos altres espais de trobada dels veïns del barri. Davant la Biblioteca, tanquem el recorregut amb te que ha dut la Nora i galetes. 

La Nora diu alegre que li encanta Barcelona per la seva multiculturalitat i pluralitat d’idiomes, cadascun dels quals és, afirma, una manera de mirar-se el món. La seva conclusió és que el Poble-sec és un barri amb un fort sentit de comunitat, fet dels veïns i pels veïns, vinguin d’on vinguin.  El Migrantour és una activitat que celebra la multiculturalitat de Barcelona però mostrant, a pinzellades, com aquesta multiculturalitat està travessada pel racisme. Tot i que podria oferir una visió més crítica de les discriminacions i violències estructurals i institucionals que hi tenen lloc, és una bona primera introducció a la rica quotidianitat del Poble-sec.