En Pep Velasco (1998) i el Xavier Cartanyà (1997) són dos vallencs i junts formen el duo Figa Flawas. Acaben de guanyar el Sona9, un concurs que premia a artistes emergents, com Dan Peralbo (2021) o Reïna (2020). No saben ben bé que els ha portat a guanyar-lo, potser perquè, com ells diuen, són uns joves tendres o perquè el seu estil urbà i electrònic va sorprendre el jurat… El que ben segur saben és que volen fer ballar i animar a tothom qui els escolta. Ens trobem amb ells per descobrir què fa que no puguem parar d’escoltar els seus temes.

Comencem per l’inici… D’on surt aquest el nom? Què és ser un Figa Flawa?
Pep (P): Estàvem currant amb la nostra col·lega, la Júlia Coldwell, és directora de cinema i ens va ajudar amb el primer videoclip. Parlant de l’estètica, ens va dir que no teníem pinta de ser uns tios durs, sinó ser de ser uns figaflor. 

Xavier (X): A partir d’això ens vam il·luminar. Primer va ser Figa Flower.

P: Recordo estar estona escrivint el nom de vàries maneres. Dec tenir encara la llibreta.

X: També vam plantejar F. Flawas, a lo C. Tangana.

El passat 10 de novembre vau guanyar la 22a edició del Sona9. Quin canvi marca en la vostra trajectòria?
X: Cap... Nosaltres pensàvem que potser era millor quedar segons perquè els grups que han triomfat normalment han quedat en aquesta posició: Manel, Joan Dausà…

P: Diuen que és la maledicció del Sona9. Qui la va trencar va ser la Maria Jaume, així que a veure si seguim la tendència…

El premi us permet gravar un EP, fer concerts en diferents escenaris… Això us encoratja o us fa vertigen?
X: Vertigen no ens en fa, perquè no canviarem el que ja teníem pensat. Aprofitarem el què puguem. Esperem que ens deixin treure 4 cançons i que puguin formar part d’una altra cosa que no sigui un EP. Aprofitarem l’estudi per gravar, però el disc ja l’hem gravat al “nostre armari”. Els concerts estan guays, perquè no haguéssim tocat encara a la Mercè o a l’Acústica, però s’hauran de veure les condicions... L’exposició que ens dona està bé, a més. 

"El Sona9 no ens fa vertigen perquè no canviarem el que ja teníem pensat"

Com encareu la fama sent tan joves?
X: Encara no ens paren pel carrer!

P: La fama és relativa, però dins del mundillo musical ens estem fent un forat. Hi ha gent que, com a mínim, ha sentit a parlar de nosaltres, i això és important. Anem picant pedra. 

X: Esperem que augmenti aquesta fama, no per la fama com a tal, sinó perquè provoca que la gent t’escolti.

El vostre primer disc es diu Joves tendres i ara ja és una etiqueta que us representa allà on aneu. Què hi ha darrere aquesta idea?
P: Va haver-hi una tendència de música en català postpandèmia, on tothom estava molt afectat sentimentalment, o amb problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió. Tot es vivia d’una manera molt sentida, com per exemple fa Alejandro Sanz, que sempre ha estat molt tendre. Dir-nos així era una forma xula de considerar que formem part d’una generació de joves tendres. I com que ens diem Figa Flawas… tot encaixa. 

Creieu que formeu part d’una generació de música urbana en català?
P: Som partícips d’un moviment. Qui ha obert més camí és The Tyets, però sonorament els primers van ser la P.A.W.N. G.A.N.G. fa deu anys. 

X: No ens agrada l’etiqueta urban. Estem fent música actual, fem pop i propostes com la nostra o la de The Tyets, que són més festives, acabaran sent allò normal dins la música catalana, com quan hi havia Txarango o Doctor Prats.

Què li trobeu a l’etiqueta urban?
P: Quan parles d’urban, englobes el trap i els sons underground. Aquí a Catalunya s’està posant sota l’etiqueta d’urban al reggaeton, el house, el trap…

X: Abans la gent també es queixava de l’etiqueta trap i llavors van dir-li urban, però al final, acaba sent sempre el mateix: si ets jove, fas servir ordinadors i no tens bateria acústica, estàs dins de la categoria d’urban.

Creieu que és una manera d’estigmatitzar el col·lectiu dels joves?
P: Estigmatitzat no, es tracta d’un canvi generacional. Passarà com el reggaeton que va arribar i s’ha quedat o com va passar amb la música disco. 

Creieu que hi ha marge per evolucionar amb la música feta amb ordinador?
P: És que si mires molts grups acústics, com Manel, han fet una progressió en els seus discos afegint un sintetitzador. És el gran canvi dels últims dels anys. Però és que nosaltres ja hem tocat molts gèneres i encara ens en queden més! 

"Si ets jove, fas servir ordinadors i no tens bateria acústica, estàs dins de la categoria d’urban"

Teniu altres projectes a part de Figa Flawas?
X: No, la intenció és viure d’això.

P: Confiem en el projecte al 100%.

Quan va començar el grup?
X: Durant el confinament, que va ser quan teníem la maqueta de 100 graus. Fins aquell moment, no havíem vist clara l’opció de publicar altres temes que teníem en castellà. Ja fa dos anys i mig d’això...

Quina importància doneu a la llengua catalana a través del grup?
X: El projecte sempre serà en català.

P: Viure a Catalunya suposa viure amb el tema de l’ús de la llengua. Figa Flawas no farà música en castellà. Jo soc bilingüe en el meu dia a dia i per això colo moltes paraules en castellà en els temes. No tenim un caire polititzat, però ens mola fer-ho en català perquè dins de Catalunya és important.

I a més, a les lletres reproduïu un català força col·loquial… 
X: Escrivim temes tal com parlem.

P: Segurament d’aquí a deu anys això canviarà. Serà com quan ara sentim "Me piro vampiro". En el seu dia, ho deien els joves i ara ja no fa gràcia. A vegades fins i tot sento que som vells i noto certa distància amb els adolescents.

"Figa Flawas no farà música en castellà"

A cançons com Culet o S3cr3t, que teniu amb la Julieta, parleu de sexe, de lligar… però sempre d’una manera divertida i respectuosa. Ho teniu en compte a l’hora de fer-les?

P: Des del dia u això és una prioritat. Volem ser curosos des d’una perspectiva feminista. També és que ens ve per la nostra personalitat. Anem amb compte sempre.

X: Just aquest cap de setmana ens hem discutit sobre això, per una lletra… 

P: Demanem consell també quan alguna cosa ens sembla perillosa.

Quines són les vostres influències?
P: En tenim de diferents… Pel Xavi, Tiny ho és per la producció musical. 

X: Pel Pep el flamenc és una influència.

P: És que hi ha la influència del que has escoltat des de petit i el que t’inspira quan treballes. Hem escoltat molt Estopa, però no sonem com ells.

Com us distribuïu la feina?
X: Jo faig la producció, ell les lletres i la composició entre els dos. Però al final ho acabem fent els dos tot.

P: Anem molt plegats Jo dic una frase i ell em diu si rima, si encaixa… 

"Volem ser curosos des d’una perspectiva feminista"

Com porteu això de ser amics i companys de feina?
P: És que ja ens vam fer col·legues per la música. La nostra relació va començar a quart d’ESO perquè el Xavi m’enviava música. Ens vam conèixer pel passadís de l’escola i ens vam fer amics pel Facebook.

X: Quan vam començar a quedar ja era per fer música. De fet, anàvem a córrer i quan arribàvem fèiem música.

Que intens… Hi ha dies en què un diu a l’altre que no vol parlar de música?
P: No ens passa…

X: A veure, també parlem d’altres coses, però sí, sempre estem treballant i enmig anem fent catxondeo.