“Ser dona té molts inconvenients i, per una vegada que em posen un privilegi amb safata, no el deixo perdre”. Ho afirma la Blanca, que té 18 anys i en porta un fent de noia d’imatge i sortint de festa de franc amb el seu grup d’amigues. “Sé que soc un producte i és perillós, però no pagues absolutament res en tota la nit”, reconeix la Sara García, de 20 anys. Ella va estar l’agost del 2022 cobrant per anar a una discoteca del port de Barcelona i estar-se a la zona vip sense haver de fer res que "no volgués”. Marc Batet, promotor de La Biblio i director d’Exclsve Society, afirma que “és injust, però dubto que es pugui canviar”.

El negoci de les noies d’imatge en l’oci nocturn és un fenomen del qual, per casos com el de Dani Alves, s’ha parlat amb regularitat últimament i que està creixent a passos de gegant a tot el país. La capital catalana i l’àrea metropolitana compta amb més d’una quinzena de locals que treballen amb noies d’imatge, com ara Shoko, Twenties, Pacha, Cocoa, Downtown, Bling Bling, La Biblio, Sutton, Sugar, Otto, Opium o Costa Este. La gent de l’àmbit comenta que “és un sector molt negre” i, per això, tant els professionals com les noies en qüestió prefereixen no posar-se en polèmiques. 

Aquestes joves acostumen a ser estudiants universitàries que entren gratis a les discoteques, a canvi de publicitar en les seves xarxes socials la festa a la qual assistiran. Per fer-ho, només els cal enviar un missatge a la discoteca o al mànager del local a través d’Instagram. L’únic que han de fer és penjar el flyer de la nit, arreglar-se i estar a la discoteca just quan obrin les portes. 

La Laia Ros, de 18 anys, fa uns mesos que ho fa i afirma que “per entrar de franc, penjo un story amb el cartell de la festa i l’enllaç per accedir a la compra d’entrades. Si més de cinc persones l’adquireixen gràcies a mi, guanyo de 2 a 3 euros per cap”. Llavors, des de l’empresa, comproven que han fet el que se’ls demanava i els regalen dues o tres consumicions o una ampolla d’alcohol a repartir entre algunes. Un cop estan a dins, les animen a gravar com els cambrers i cambreres duen les begudes a les taules del reservat, per després penjar-ho a l’Instagram. 

Hi ha noies que fins i tot cobren per fer això i la seva missió principal és estar a la sala exclusiva de la discoteca i aconseguir que els nois consumeixin més. Normalment, guanyen una comissió en funció de les ampolles que fan que compri un client. “Per desgràcia, el 99% dels que paguen una taula vip són nois i això es fa per igualar la zona”, comenta Batet. Una jove, que es vol mantenir en l’anonimat i que porta des dels 16 anys fent-ho, admet que “mentre estàs a la vip, et van vigilant i, si algun dia has begut molt i no t’estàs comportant, ja no et deixen entrar més”. 

En l’actualitat, s’ha posat molt de moda i no hi ha club que no tingui cada nit sol·licituds. Carlos Sans, director de Costa Breve, diu: “Nosaltres no treballem amb noies d’imatge, però cada setmana rebem centenars de missatges de noies que volen ser-ho”. Batet afegeix: “Ara mateix, no fa falta ni buscar-les, no recordo l’últim cop que vaig demanar a una persona que vingués”. 

Tu, sí; i tu, no

Elisabet Piñas, psicòloga amb més de 20 anys d’experiència, apunta que “la imatge corporal és la imatge simbòlica que una persona es fa del seu propi cos i aquesta està influenciada pel context social. Actualment, amb les xarxes socials, l’accés als cànons de bellesa és molt més ràpid, i la influència que pot exercir a la persona és molt major”. 

Tenir un cos normatiu facilita entrar gratis a les sales de festa

Les discoteques que paguen a les noies d’imatge exigeixen que compleixin uns certs requisits, com ara que tinguin un elevat nombre de seguidors als perfils d’internet o que el seu físic respecti els cànons de bellesa d’avui en dia. Una de les testimonis explica que “amb relació a la vestimenta, no t’obliguen directament, però volen que vagis arreglada, sobretot que portis sabates de taló. Si un dia consideren incorrecta la teva imatge, pot ser que no et deixin fer-ho més”.

També, per escollir quines joves accedeixen gratuïtament als seus locals, algunes sales, no totes, volen veure quin és l’aspecte corporal de les noies i, a qui creuen que no compleix el seu prototip, li neguen ser noia d’imatge. La Maria, de 19 anys, que ho ha fet alguna vegada, n’ha estat testimoni: “a mi m’ha passat que hem volgut ser-ho tot el grup d’amigues i, després de veure les fotografies, a algunes els han dit que no“. 

"Cada setmana rebem centenars de missatges de noies que volen ser noies d’imatge"

Carlos Sans 

Director de Costa Breve

Una jove de 20 anys, que en porta un i mig fent de noia d’imatge, pensa que “aquesta moda pot portar a algunes persones a sentir-se més insegures d’elles mateixes, ja que quan seleccionen les noies ho fan en funció del seu físic”. 

Segons Piñas, “sentir-nos rebutjats condueix a un patiment emocional que pot desencadenar en un baix estat d’ànim i aquest, al seu torn, pot ser un propulsor de l’aparició de patologies relacionades amb la salut mental, com ara l’ansietat, la depressió, els trastorns de personalitat, els trastorns de conducta alimentària o les addiccions”. 

Des de l’Ajuntament de Barcelona també alerten que la sexualització i cosificació de les dones vulnera els drets d’aquestes i estan compromesos amb l’elaboració de campanyes que animin, especialment a les dones, a identificar les formes d’intromissió sexual no desitjada. 

Opinions diverses

Aquest tema continua essent motiu de debat i discussió entre la direcció dels locals de la capital catalana. Mentre que alguns aposten per comptar amb noies d’imatge, altres rebutgen totalment aquesta pràctica. Diverses joves ens han fet saber que són, sobretot, les discoteques del port de Barcelona les que usen aquesta figura com a reclam propagandístic i que està perfectament acceptada. Algunes noies, que no han volgut revelar la seva identitat, coincideixen que ja no hi van perquè han viscut en primera persona la prostitució i el tràfic de drogues en els clubs. Per contra, totes les qui han anat en sales de la zona alta de la ciutat comtal expliquen que són més restrictives i busquen un perfil de noia d’imatge diferent, més elegant. 

El Diari de Barcelona, tot i haver-se posat en contacte amb la major part de discoteques de la comarca de Barcelona, ha rebut només quatre respostes; totes elles de night-clubs que no compten amb noies d’imatge. Lluís Torrents, Gerent de la sala Razzmatazz, diu al respecte: “Nosaltres no treballem ni hem treballat mai amb aquest tipus de personal; de fet, no entenem gaire com funciona aquesta figura ni quines són les seves funcions exactament”. Edu Clarà, CEO i mànager de la sala Input, també afirma que “no tenim noies d’imatge, perquè, en primer lloc, considero que és una estratègia de màrqueting una mica masclista que cosifica la dona i, en segon lloc, perquè la gent ve a gaudir de la música i de l’ambient que genera la nostra comunitat clubber sense tenir en compte la imatge, inclinació sexual, religió o estatus social”. 

Carla Linares, del departament de Comunicació i Premsa de la sala Apolo, nega que existeixi aquesta figura en aquest local i declara que “no en som gaire partidaris”. En aquesta emblemàtica discoteca, compten, des del passat mes de desembre, amb el primer punt lila permanent en un espai d’oci de Catalunya. Aquest persegueix l’objectiu de prevenir, detenir i intervenir en casos de violència masclista i/o LGTBIfòbica, així com proporcionar un espai amable i segur a tot el públic.

"No podem jutjar a qui ho és, una dona pot fer amb el seu coss el que vulgui"

Eulàlia Doltra 

Oficina de Polítiques d'Igualtat de la Diputació de Barcelona

Repensar els models d’oci

L’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, que promou l’equitat de gènere tant pel que fa a drets com oportunitats i resultats, ha impulsat serveis i dispositius en esdeveniments i entorns festius per a promoure un oci en clau d’igualtat. 

El Protocol No Callem n’és un exemple i, com argumenten des de la Direcció de Feminismes i LGTBI, “en els locals adherits es contempla, entre les accions de prevenció, no utilitzar criteris d’accés discriminatoris o sexistes, com poden ser preus d’accés diferenciats, bonificacions o normativa de vestimenta diferenciada segons sigui l’aparença o atractiu que limiti l’accés”. També detallen que, en referència a l’activitat de les noies d’imatge, “caldria fer-ne una anàlisi en profunditat per conèixer el seu abast i funció en cada espai”.

Eulàlia Doltra, referent de l’Oficina de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona i especialista en violències masclistes, assenyala que la figura de les dones d’imatge a les sales de ball “forma part d’un problema estructural que afecta tota la societat, que viu en un ambient capitalista i sexualitzat, en el qual els models d’oci s’haurien de repensar”. Afegeix que, des de la delegació, només poden sensibilitzar i proporcionar recursos a la ciutadania mitjançant, per exemple, els punts lila. “No podem jutjar ni culpabilitzar a qui ho és, perquè una dona pot fer amb el seu cos el que vulgui; seria interessant, però, saber per què ho fan, perquè potser no tenen altres aspectes de la seva vida desenvolupats”, conclou.

En primera persona

“La vida universitària és molt cara i, d’aquesta manera m’estalvio diners”, admet la Laia, de 19 anys, com també reconeixen les altres noies. Entre la vintena de joves que han accedit a participar en el reportatge, la gran majoria fa de noia d’imatge dos o tres cops al mes. 

Per introduir-se en l’àmbit de l’oci nocturn, moltes, com la Keta, de 18 anys, ho fan a través d’amics o coneguts que treballen o tenen contactes a discoteques. D’altres, com és el cas de dues noies que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, expliquen: “Van ser ells els qui em van enviar un missatge per Instagram”. Una vegada han entrat en el món, estan en grups de WhatsApp i reben invitacions i comunicats per assistir a celebracions. 

Moltes d’elles, tot i reconèixer que se senten utilitzades, expliquen que la seva experiència no ha estat negativa. Per exemple, una jove de 18 anys diu: “He fet moltes amistats i m’han tractat sempre amb respecte”. En canvi, una jove de 20 anys, confessa que “alguna vegada, a la zona vip, m’he hagut d’asseure a una taula amb homes més grans que jo i he passat por”. 

Per aquesta raó, mentre que algunes recomanen fer d’imatge, altres creuen que “és millor pagar l’entrada i no contribuir a perpetuar aquesta desigualtat”. “Has de saber bé amb qui contactes i en quines condicions ho fas, perquè pots acabar en una situació desagradable si no vas amb compte”, comenta la Marta, de 18 anys. Una noia de 19 anys, s’hi afegeix: “No diu molt dels valors com a persona, però és molt temptador i no has de fer res que no vulguis”.

Pel que fa a l’opinió de la gent del seu entorn, dues estudiants de 18 i 19 anys sostenen: “Als meus pares, no els agrada gaire, però confien en mi i saben que no faria res per obligació” i “els meus amics, que són nois, em tenen enveja”.