De tant en tant, molts haurem sentit la frase “si les parets poguessin parlar…”. Doncs, avui hem tingut el plaer i la sort de poder entrevistar a una de les parets de la sala del Diari de Barcelona, perquè ens expliqui una mica com és el seu ofici, una feina que molt pocs han pensat en com de dur ha de ser i quant s’hi esforcen.

Què et sembla el Diari de Barcelona?
Primer de tot, bon dia, les bones maneres abans de tot; que sembla que te’n falten, noieta. Bé, al Diari de Barcelona passen moltes coses, unes més gracioses que em fan passar l’estona i d’altres que m'adormen. Però els vailets i vailetes sembleu tots molt bonics.

Com és ser una paret?
És un ofici prou dur, si et soc sincera. Ja fa molts anys que estic aquí, encara que només porto quatre anyets com a paret del diari. Quan els xiquets i xiquets se’n van a casa o fan una pausa per dinar, a vegades em sento sola. És veritat que tinc les meves veïnes i són com germanes per mi després de tants anys, però a vegades són una mica… callades.

Coneixes altres parets?
Oh, i tant. Estem totes connectades, per aquí; i no em refereixo només a les parets de la UPF. Per aquí al voltant tenim empreses i, clar, cada edifici té més d’una dotzena de parets. Si t’expliqués les coses que m’han dit en confiança, et quedaries bocabadada. Encara que t’he de confessar que només he pogut parlar amb les d’aquí Barcelona perquè hi ha zones que no hi ha edificis.

I els arbres no t’expliquen res? Que no sou família?
Buf, els arbres… Encara que siguin parents d’una manera o altra d’algunes parets, es creuen millors i més guais, com dieu els joves, perquè creixen com volen en llibertat i tenen la forma que volen. I per això, són molt esquerps i no xerren res.

Us és molt dur suportar molt de pes?
Algunes són murs de càrrega i tenen una feina molt més important i ho apreciem molt totes; si no fossin per elles, moltes hauríem quedat esclafades en qüestió de segons. Jo, personalment, cuido que els armariets quedin enganxats, clarament amb ajuda, i que no caiguin ni us facin mal. Però potser hauríeu de deixar d’afegir mobles davant meu… que a vegades no hi veig bé, depenent d'on estigui més còmode aquell dia.

No podeu escollir, però si fos possible, pel que has escoltat i de l'experiència pròpia, és més divertit ser paret d’una entitat o d’un habitatge?
Tot té els seus pros i contres. Però, bé, et diria que potser la d’una empresa com la vostra, que ja tinc una edat i hi ha coses que feu els joves que m’enrogeixen un xic, per les coses que m’expliquen les parets dels habitacles. Encara que una cosa no treu l’altra, de tant en tant, m’han explicat que passen algunes coses més íntimes en espais de feina. Però tu d’això ni piu, que quedi només entre nosaltres i la persona que ens estigui llegint.

Bé, això és tot, moltes gràcies pel seu temps.
De res, nena. Ha estat un plaer que ens tingueu també en compte.