- entrevistes -
-
Publicat el 11 de desembre 2024

A Catalunya es malbaraten anualment 262.000 tones d’aliments, mentre que un de cada quatre catalans es troba en risc de pobresa. Davant d’aquestes xifres, la Raquel Díaz, que venia del món de l’Enginyeria de Disseny Industrial, va començar a investigar sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari. En aquest procés va entrar en contacte amb Espigoladors, una fundació que lluita per l’aprofitament alimentari fent ús de l’espigolament, una pràctica tradicional on, després de la collita, els pagesos deixaven entrar als seus camps les persones del poble, perquè recollissin les espigues que havien quedat. Amb ella parlem del sistema alimentari, del dret a una alimentació sostenible i del valor social que atorguem als aliments.

Malbaraten aproximadament un terç dels aliments que produïm, però alhora hi ha 21.000 persones que moren de fam cada dia. Com pot ser? 

Perquè el sistema alimentari és insostenible i és injust. Està demostrat que al món hi ha aliments de sobres per tothom. És una situació paradoxal. Però les dinàmiques, tant del sistema alimentari com de l’econòmic i polític, fan que els aliments es vegin com un objecte més d'intercanvi monetari i no com una substància essencial per a la nostra supervivència. Per tant, si qui els posseeix no en treu un rèdit econòmic, els llença. El malbaratament alimentari i les pèrdues no deixen de ser una conseqüència visible d'aquesta insostenibilitat del sistema alimentari, però n’hi ha moltes més. 

Així, posar fi a les pèrdues i al malbaratament alimentari no implicaria garantir el dret a l’alimentació sostenible? 

No, la solució no és pensar que “el que em sobra a mi que sigui per una persona en situació de vulnerabilitat”. Clar que hem de continuar treballant per a la prevenció de les pèrdues i del malbaratament, però hem de tenir clar que això no és la solució a tots els problemes. La solució implica garantir el dret a l'alimentació, a una alimentació sobirana i universal. 

Si els aliments són un dret essencial, per què es permet l’especulació del seu preu?

Perquè el dret a una alimentació saludable no està recollit com un dret essencial ni a la Unió Europea ni als nostres estats i, per tant, està subjecte a les dinàmiques del mercat. A Europa, qüestions com la salut o l’educació són un bé universal: tothom, en teoria, hi pot accedir, tingui diners o no. Veiem molt clar que hi hagi treballadors públics que siguin mestres o metges, però xoca molt pensar que una productora o un pagès puguin ser treballadors públics. Són temes que ara s’estan començant a posar sobre la taula, perquè fins fa poc la gestió de residus i els excedents havien estat amagats sota la catifa. 


"Veiem molt clar que hi hagi treballadors públics que siguin mestres o metges, però xoca molt pensar que una productora o un pagès puguin ser treballadors públics"


Què marca el canvi de paradigma?

El 2010 l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) fa públiques les xifres de la magnitud del malbaratament alimentari. Era un fenomen que havia existit sempre, però, clar, fins que no hi posem xifres costa ser conscient de la magnitud de la incoherència. A partir d'aquí es comencen a incrementar el nombre de publicacions, recerques i estratègies nacionals i europees envers aquest problema. Però encara ens falten moltíssimes dades i no estan havent-hi reduccions significatives. 

En una entrevista deies: “el sistema agroalimentari industrialitzat és insostenible, els mateixos agents que fomenten aquest model comencen a buscar vies contra el col·lapse”. 

El sistema capitalista s’ha adonat que estem davant d'una crisi ecosocial i climàtica sense precedents. Ja no es tracta només d’un grup de “hippies” que ho diuen, les dades no deixen marge de dubtes. Que el malbaratament alimentari és una qüestió que s’ha de treballar ja és un consens social. Però els avenços que hem fet fins ara són insuficients: no només cal prevenir el malbaratament alimentari a casa teva, s’han de canviar les condicions que s’imposen als proveïdors o les possibilitats que s’ofereixen als clients. 

Què vols dir amb això? 

Doncs que, per exemple, tu no li pots comprar a un pagès mandarines de menys de 50 mil·límetres de diàmetre, perquè les que mesuren 49 o menys es queden a l'arbre. I això són moltes mandarines. Si tu només ofereixes als teus compradors o a una botiga productes de certes grandàries o en certes quantitats, o fas unes promocions on la gent s'emporta a casa més del que necessita, potser això no genera malbaratament a la botiga en concret, però genera malbaratament a altres llocs. Tot està interconnectat. 

Els aliments que es malbaraten, es malbaraten només per una qüestió estètica? 

No, depenent de la baula, d'on es genera aquest volum, hi ha unes causes més directes, com un mal maneig o una cancel·lació de comanda, o més estructurals i indirectes, com l’entrada de productes d’altres llocs del món més competitius a nivells de preu. Pel que fa a criteris estètics, hi ha una part normativa que dicta Europa i també una sèrie de criteris comercials, que són més exigents. 

Què dicten?

Estableixen unes condicions estètiques de mida, de forma i de diàmetre que han de complir els productes. Si no ho fan, no es poden comercialitzar, com si fossin caragols a una fàbrica. Tu has vist carbassons torts a les fruiteries? És difícil trobar-los, però els carbassons són de totes les formes. Aquí ens hem de preguntar: amb els canvis de forma, el gust canvia? Hi ha casos on els estàndards estètics sí que tenen raons organolèptiques. És a dir, que en el cas d’un fruit que és més petit del compte, per exemple, això pot tenir efectes en el seu gust. Però no creiem que aquest sigui el cas de tot el que es descarta avui dia. El que s'hauria de potenciar són els atributs nutricionals, de sucres, de gust… i no tant com és la dimensió del fruit o si té puntet vermell a la pell.

Més enllà de les causes institucionals, hem de responsabilitzar també als consumidors del malbaratament alimentari? 

Evidentment, no puc dir que no hi ha una responsabilitat individual, però trobo que és injust fer recaure aquest pes en la ciutadania. Els números diuen que on més es malbarata és a les llars, però cal entendre que darrere hi ha unes dinàmiques molt complexes pròpies del sistema econòmic, polític i social que fan que haguem de treballar, de cuidar… i el temps és el que és. Jo moltes vegades malauradament també llenço aliments, sabent les conseqüències que té, perquè s'escapa d'una decisió individual. El variable temps i estil de vida és molt important. I això fa que cada vegada la gent estigui més distanciada dels aliments, no només físicament, que sí, sinó també del valor de tocar-los, de tenir temps per cuinar o de tenir temps per aprendre. Aquesta cultura de l'alimentació no està a les aules, no està a l'hora del menjador... Vivim una hiperindividualització de l'estil de vida que fa que molts coneixements tradicionals vinculats a la cuina i als aliments s'estiguin perdent.


"Moltes vegades també llenço aliments, sabent les conseqüències que té, perquè s'escapa d'una decisió individual"


Com es podria fomentar una cultura alimentària en espais com els menjadors escolars?

Els espais-migdia s’haurien de concebre com un espai educatiu, no simplement com un espai de canguratge. Al final, els menjadors escolars són l’espai idoni per aprendre a tenir una relació més sana amb l'alimentació. També són espais on es malbarata molt. De fet, nosaltres treballem amb diferents gestores de menjadors i escoles per prevenir-ho i això passa per apropar els nens i nenes al fet de menjar i de cuinar. 

S’apropa Nadal… suposo que és una època especialment significativa pel que fa al malbaratament alimentari.

El Nadal és el consumisme portat a l'extrem. Crec que ens toca parar un moment i veure que les coses es poden fer d'una altra manera, que no fa falta tant, i no només parlo de menjar, com de consum en general. Perquè això passa a Nadal, però també a qualsevol altra celebració. Comencem a canviar hàbits, però els festius continuen sent una tasca pendent. Sembla que considerem que per passar-ho bé hem de deixar la part sostenible a banda.

En tot aquest panorama, de quina manera pot l’espigolament actuar com a palanca de canvi? 

Hem donat l'esquena al sector productiu i a la terra. L’espigolament és una forma per reapropar-nos a aquesta part de nosaltres i de canviar el valor social que atorguem als aliments. Alhora, és un mètode per prevenir pèrdues i fer-ho de forma col·lectiva, amb gent molt diversa que mai a la vida, segurament, s'hagués trobat en un espai comú. Però el més interessant és que en aquest procés hi participen persones que són ateses per entitats socials que distribueixen aliments. Fent-les partícips del procés passen de ser meres receptores passives a ser part activa de la seva alimentació. No és la solució a tots els problemes, però genera un canvi rellevant.


"Sembla que considerem que per passar-ho bé hem de deixar la part sostenible a banda"


Com funciona Espigoladors? 

Treballem per l'aprofitament alimentari a tota la cadena. Ho fem a través de dues potes. Una d'elles és el camp, on prevenim les pèrdues a través de l’espigolament. L’altre és el nostre obrador, on oferim l'oportunitat de transformar excedents alimentaris en la nostra empresa d'inserció laboral Es-Imperfect. Més enllà d’això, fem diversos projectes de  sensibilització a escoles, empreses i altres espais per fer canvis i oferir alternatives. 

Esteu dins dels impulsors de la Ley Sin Desperdicio. Què recull el projecte de llei? 

Està inspirada en la llei que tenim a Catalunya de prevenció de pèrdues i malbaratament, una llei bastant pionera que incorpora, per exemple, la figura d'Espigolament. A l’estat portem dos anys i mig amb aquest projecte de llei que, d’entrada, no és tan innovador ni tan transversal. El que estem intentant és, amb altres entitats socials, fer-la més transformadora contemplant la figura de l'espigolament, contemplant la quantificació de les pèrdues i malbaratament a totes les baules… I, sobretot, volem que tingui dotació pressupostària, perquè sense pressupost aquesta llei no s’executarà. 

Quin és el futur que esperes per l'organització? En alguna ocasió heu dit que aspireu a desaparèixer.

Sí, perquè si desapareguéssim voldria dir que el malbaratament alimentari ha desaparegut. Però per això encara queda recorregut. Ara per ara hem de continuar treballant per continuar generant impacte i per fer canvis tangibles. Abans de desaparèixer ens queda molta feina, molta guerra per donar.

Transformació en primera persona

Aquesta entrevista s'ha realitzat en el marc de col·laboració entre el Diari de Barcelona i l'Observatori per a la Transformació Social, una comunitat oberta de persones, organitzacions, empreses i entitats que treballen per la cohesió i el canvi social.

L'OTS impulsa el debat, la reflexió i el coneixement, donant veu a diferents opinions i apostant per una mirada cap al futur. Dins d'aquesta col·laboració, el Diari de Barcelona i l'OTS treballen conjuntament amb entitats i persones referents per promoure la sensibilització sobre qüestions socials, fomentant espais de diàleg transformadors que visibilitzen els reptes actuals.
— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —