El govern espanyol ha celebrat la decisió del Tribunal Suprem, en línia amb el sol·licitat des de l'Advocacia de l'Estat. No obstant això, fonts properes al govern central lamenten que "aquest raonament no s'hagi aplicat als espanyols i espanyoles que van obtenir la nacionalitat en l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, malgrat que esperen que la decisió definitiva acabi reconeixent els seus drets".
El Suprem avala el vot dels fills de nacionalitzats amb la 'llei dels nets' - Diari de Barcelona
29-N
El Suprem avala el vot dels fills de nacionalitzats amb la 'llei dels nets'
El tribunal rebutja la petició de Vox i Iustitia Europa, però manté la prohibició del vot als nacionalitzats
Fotos
Javier Lizón / EFE
Publicat el
09 de novembre 2026
El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre el dret a vot per a les pròximes eleccions del 29-N als fills dels qui van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda com a "llei de nets". La mesura afectaria prop de 190.000 persones, segons ha informat a EFE fonts jurídiques.
A diferència dels seus pares, nacionalitzats per una disposició de la Llei de la Memòria Democràtica de 2022, i a qui el Suprem va suspendre cautelarment el dret a vot excepte que acreditessin que són descendents d'exiliats, els fills podran votar el pròxim 29 de novembre.
La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat les mesures cautelars sol·licitades per Iustitia Europa i Vox en una interlocutòria notificada avui dilluns, dia festiu a Madrid. La resolució compta amb un vot discrepant d'un dels sis magistrats i el vot concurrent d'una altra magistrada, que comparteix la decisió de permetre el vot d'aquestes 190.000 persones, però discrepa d'una part dels arguments dels seus companys.
D'altra banda, el tribunal ha rebutjat les al·legacions de diverses associacions i particulars que van sol·licitar reconsiderar la suspensió cautelar del dret a vot dels nacionalitzats amb la "llei de nets", unes 163.000 persones, de manera que es manté la prohibició que aquest col·lectiu voti a les eleccions del 29 de novembre.
El govern espanyol celebra la decisió
Segons aquestes fonts, la decisió del Suprem suposa "una aturada a l'estratègia de les organitzacions d'ultradreta (Vox i Iustitia Europa) de suprimir drets fonamentals de manera progressiva i generar dubtes sobre els resultats electorals en cas que la dreta i l'extrema dreta no arribin a la majoria desitjada". També sostenen que "aquesta és una estratègia utilitzada per la ultradreta de tot el món i que el PP també hi ha participat". "Fa uns dies, la va fer servir Donald Trump demanant que no es comptabilitzessin els vots de 20.000 persones a qui considerava «no ciutadans» per qüestionar per avançat el resultat de les eleccions", afegeixen.
- Etiquetes -
- Comentaris -