'Te estoy amando locamente': un homenatge al moviment LGTBI i a la salvació de l'amistat 'queer' - Diari de Barcelona
Sevilla, 1977. Transició espanyola, després de dècades de dictadura franquista. L'homosexualitat està penada per la llei sobre perillositat i rehabilitació social. L'any següent, el Movimiento Homosexual de Acción Revolucionaria (MHAR) lidera la primera manifestació de l'Orgull a Andalusia.
Te estoy amando locamente, el primer llargmetratge d'Alejandro Marín —director de la sèrie Maricón Perdido (2021)—, rendeix homenatge al moviment LGTBI andalús dels anys setanta. Partint de la història individual de Miguel (Omar Banana), un adolescent en procés de descobrir i acceptar la seva sexualitat, la pel·lícula retrata una història col·lectiva, una lluita compartida que s'estén fins avui.
Reme (Ana Wagener) espera que 'Miguelito' formi una família, sigui advocat, es converteixi en tot allò que una mare pot esperar del seu fill a finals dels setanta. Miguel, però, vol ser artista, vol actuar en un programa de televisió; no vol —ni pot— ser tot allò que, a ulls dels qui l'envolten, hauria de ser. Per sort, aquests ulls no són els únics que existeixen.
Tràiler oficial de la pel·lícula
Les magnífiques actuacions d'Omar Banana i Ana Wagener fan que sigui impossible no emocionar-se amb les escenes entre un fill que comença a saber qui vol ser i una mare que ha d’enfrontar-se no només a les seves pròpies creences, sinó a la mirada dels altres. Una mare que farà tot el possible per a canviar el seu fill per tal de salvar-lo, fins que s'adoni que l'única manera de salvar-lo és no intentar que canviï.
El dramatisme i la violència inevitables d'una història com aquesta tenen el seu contrapunt necessari en els moments còmics que aporten personatges com la desvergonyida Mili (Alex de la Croix). Integrant del MHAR, comparteix espai amb els d'Alba Flores, La Dani i Lola Buzón.
El grup no és només una representació de la lluita del col·lectiu, sinó, per a Miguel, un enllaç amb un món que ell creia inexistent. Un món on hi ha persones que no només el toleraran, sinó que el celebraran. Te estoy amando locamente és, en definitiva, una pel·lícula sobre les amistats queer i com poden salvar-te la vida.

Alex de la Croix, Carmen Orellana, Alba Flores, La Dani i Lola Buzón a 'Te estoy amando locamente' | Filmax
D’una manera que recorda a la clàssica Pride (2014) i al ritme de la banda sonora de Rigoberta Bandini, l'òpera prima del director malagueny aconsegueix un balanç entre la cruesa pertinent a la història i l'optimisme indispensable no només per a ser fidel a la realitat, sinó també per a continuar amb la lluita.
Te estoy amando locamente és una pel·lícula necessària, especialment en un escenari de risc constant per als drets del col·lectiu LGTBI. És necessària perquè és essencial reconèixer la lluita actual sense minimitzar l'anterior, recuperar el seus inicis per evitar retrocedir, alertar del context present sense suggerir que res ha millorat. Com repeteix el llargmetratge: “Les coses estan canviant, però no han canviat encara”.
La pel·lícula es pot veure als cinemes des del 6 de juliol.






