Nou dia a l’oficina! Obres el correu, tens tres reunions que podrien haver estat un missatge i una convocatòria que fa dies que et ronda pel cap: aquest dimecres, 11 de novembre, hi ha vaga general per l’habitatge, els salaris i el cost de la vida. Tu vols fer-ne, però encara busques el moment de comentar-ho a la feina. Potser després del cafè. Potser quan el cap acabi aquella trucada. Potser quan deixi de repetir que “aquesta setmana anem molt justos”.

Mentrestant, el propietari del pis no ha tingut cap problema per enviar-te un WhatsApp, comunicant-te que t’ha pujat el lloguer. Així, sec, sense cap avís previ ni tan sols un “Perdona que et molesti!”.

Entre la ràbia de treballar per pagar una habitació de 6 metres quadrats, i la por de quedar malament davant del teu cap, cal que t’empoderis una mica. Aquí tens 10 cançons per acostar-te al despatx, obrir la boca i aconseguir que “dimecres faré vaga” et surti sense afegir-hi set disculpes.

Un apunt abans de prémer el play: tens dret a fer vaga. Segons el Departament d’Empresa i Treball, no tens l’obligació d’avisar prèviament l’empresa que la secundaràs. Fer-ne comporta el descompte salarial corresponent i cal respectar els serveis mínims si t’hi han assignat. Explicar-ho al cap és una decisió teva.

1. Capital — Amyl and the Sniffers

Dilluns, nou del matí. El cap pregunta com ha anat el cap de setmana mentre tu intentes recordar en quin moment vas descansar. Ah, que no vas poder! Dissabte vas visitar una habitació i diumenge vas calcular si te la podies permetre venent roba per Vinted. 

Amy Taylor entra als auriculars amb una energia que encara no tens, però que voldries portar a la reunió de les 10 h. El punk dels australians t’acaba de despertar quan arriba el correu setmanal de direcció: cal donar el millor de cadascú. Mires la nòmina, mires el preu de l’habitació i abaixes el volum. Avui tens una proposta per a l’empresa: dimecres haurà de funcionar sense el millor de tu.

2. Guitarra — Los Auténticos Decadentes

Ja estàs fins al cap de munt de tenir dues feines, d’arribar tard per culpa de la Renfe i que, a conseqüència, no cobris el plus de puntualitat aquell mes. És quan et venen aquelles ganes d’engegar-ho tot i de plantejar-te la vida: per què hem de treballar en ple segle XXI en una oficina? Qui diu que no puguis reinventar-te o ser bohemi i voltar pel món, com els artistes?

Això és el que et voltava pel cap quan tenies 16 anys, igual que la banda argentina, però també et pot voltar cada vegada que fas miracles per no arribar escanyat a fi de mes, a qualsevol edat. 

3. Manela, no vull currar per vostè — La Ludwig Band

La Ludwig Band explica les desventures d’un cambrer, però tu no necessites portar una safata per reconèixer la situació. També tens algú que et demana una última cosa quan ja portes la jaqueta posada. I algú que considera que pagar-te és un detall que hauries d’agrair una mica més. 

T’encantaria estampar en una tassa corporativa la tornada d’aquesta cançó. De moment, et conformes a cantar-la fluix mentre esperes que el microones escalfi els macarrons. Encara et falta una mica per poder interpretar-la en directe.

4. Ansiedad — Ginebras

Has escrit “Dimecres faré vaga”. Ho esborres. “Et volia comentar una coseta”. Ho esborres també: sembla que vagis a mendicar. Proves amb “Amb motiu de la convocatòria…” i de cop sembles la cap de gabinet de l’empresa. 

Ginebras posen nom al nus que portes a dins mentre transformes una frase de quatre paraules en una tesi doctoral —amb annexos i bibliografia—. Al final deixes el missatge als esborranys i vas a buscar aigua. Et trobes el cap al passadís. “Tot bé?”. “Sí, sí, perfecte”. Tornes a la taula amb el got buit. Entre una cosa i l’altra, t’has oblidat d’omplir-lo.

5. Elige tu propia aventura — Carolina Durante

Tota la vida t’han dit que has de sortir de la zona de confort i ara resulta que, si és per fer vaga, sents que t’hi hauries de quedar. “Aquesta setmana hi ha massa feina”. Carolina Durante t’aporten les guitarres necessàries per prendre una decisió que no surti d’una xerrada motivacional. Agafes el mòbil, tanques el missatge que encara comença amb “Et volia comentar una coseta” i t’aixeques. La companya del costat et pregunta on vas amb aquesta cara. “A parlar amb el cap”. Et desitja sort amb la mateixa expressió que faria servir si li diguessis que vas a visitar un pis.

6. Starburster — Fontaines D.C

Truques a la porta. El cap et fa entrar sense apartar els ulls de la pantalla. Tu portes Fontaines D.C. ressonant al cervell i la respiració una mica massa pendent de si mateixa. “Dimecres faré vaga”. Ja està. Ha sortit. Ell aixeca el cap, diu “d’acord” i torna al correu. Et quedes quieta un segon, perquè havies preparat arguments sobre l’habitatge, els salaris i una possible repregunta sobre la productivitat. No en necessites cap. Surts del despatx amb tota aquella energia encara a dins i acabes pujant les escales per anar al lavabo de l’altra planta. Almenys que serveixi per a alguna cosa.

7. Sabotatge — Manel

Ja li has dit que faràs vaga i el cap ho ha acceptat. Podries tornar a la taula tranquil·lament, però el teu cervell ha decidit obrir una negociació que ningú no li ha demanat. Potser podries deixar la feina de dimecres avançada. O connectar-te cinc minuts, només per comprovar que tot va bé. 

Manel posen música al moment exacte en què estàs a punt de sabotejar-te tu soleta. Treus el mòbil, obres el correu i veus un missatge marcat com a urgent. És una consulta sobre la mida del logotip. Bloqueges la pantalla. Ja ho mirareu dijous.

8. People Watching — Sam Fender

De tornada a casa, escoltes Sam Fender mentre observes la gent del vagó. Una dona sopa d’un tàper, un noi s’adorm amb l’uniforme posat i tu continues rebent notificacions del grup de la feina. Tothom sembla tornar d’una jornada que ha durat tota una eternitat. 

Penses en aquella expressió que agrada tant a direcció: “El nostre principal actiu són les persones”. Mires al voltant. El principal actiu va dret, fa tres parades que intenta agafar-se a una barra i encara ha de passar pel supermercat. Escrius a la companya del costat: “Al final, dimecres també fas vaga?”. Et respon abans que arribis a la pròxima estació: “I tant”.

9. El bien — Viva Suecia

Dimarts al vespre ja teniu un grup per anar junts a la manifestació de l’habitatge. Comença amb quatre persones i acaba incloent aquell company que mai ve al sopar d’empresa. Una explica que li han tornat a apujar el lloguer; una altra, que haurà de marxar del barri. El que encara viu amb els pares envia un sticker per treure ferro, però també pregunta on quedeu. Viva Suecia hi posen les guitarres mentre tu prepares una pancarta a la taula del menjador. Costa desplegar-la sense envair l’espai de les companyes de pis. Al final us hi poseu entre totes. Demà serà un bon dia.

10. Never cross a picket line - Billy Bragg

Comença la jornada de vaga. A punta de dia, has quedat amb els teus companys per esmorzar. Organitzeu un piquet a la porta de la feina per convèncer la resta de sumar-s’hi. Arriba el vostre cap atrafegat, té pressa per arribar al despatx. El voleu convèncer que tanqui l’oficina. Al començament s’hi nega, per les seves responsabilitats, el càrrec… De cop, es recorda de l’incipient revolucionari que va ser de jove (abans de desclassar-se) i del que deia Billy Bragg: “No travessis mai la línia de piquet”. Al capdavall, pensa que no heretarà l’empresa i que, amb el divorci, se li han multiplicat les despeses bàsiques. Us agafa per les espatlles i el posseeix l’esperit combatiu. En un moment donat, us ajunta perquè vol aprofitar per comentar-vos un tema de l’empresa… Vosaltres el feu callar: “No parlis de feina a la línia de piquet”.