Tot i que a Catalunya la vida no tornarà a començar fins a mitjans de setembre, a molts indrets arreu del món ja es compten els dies per tornar a la rutina i començar un nou curs escolar. Aquesta notícia, però, no és exasperant per a tothom: milers d’estudiants marxaran d’Erasmus, de Programa Internacional o de SICUE, i, per primera vegada, viuran lluny de la llar. Per celebrar aquesta nova etapa —i, de pas, romantitzar l’estada fora de casa —des del Diari de Barcelona us portem 10 cançons per a diferents moments de l’Erasmus: la incertesa i la tristesa inicials en marxar, l’eufòria juvenil dels viatges, les festes, la nostàlgia i la depressió post-intercanvi.

1. 'Un Beso y una Flor' – Nino Bravo (1972)

Comencem aquesta llista amb un clàssic sobre la partida. Publicada el 1972, Un Beso y una Flor tractava originalment sobre els milers d’espanyols que, durant el franquisme, van veure’s obligats a emigrar a l’estranger —sobretot a Suïssa, França o Alemanya— per buscar una vida, un treball i unes condicions millors. La lletra, però, ofereix una promesa d’esperança ("Me voy, pero te juro que mañana volveré"). Malgrat que actualment el significat original s’ha diluït i no està tan present a l’imaginari col·lectiu, la balada s’ha convertit en un himne intergeneracional sobre la nostàlgia i els acomiadaments que sona, fins i tot, en celebracions esportives.

2. 'Beside You' – 5 Seconds of Summer (2012)

L’Erasmus és una gran experiència, però indubtablement també és un repte per als qui deixen una parella a casa. La banda australiana 5 Seconds of Summer en parla a Beside You, tercer tema del seu primer EP, llançat quan els integrants tenien només 16 o 17 anys. La cançó parla del moment de l’acomiadament i descriu escenes nocturnes en què ambdós s’entristeixen en recordar moments passats de la relació. Ella, segons canta Luke Hemmings, és incapaç de dormir per trobar-lo a faltar, mentre que ell, que està complint el seu somni en viatjar i viure experiències arreu del món, es frustra per no saber quan podrà tornar a casa ("She lies awake / I'm trying to find the words to say / I wish I was, I wish I was / Beside you").

3. 'Landslide' – Fleetwood Mac (1975)

Tot i que la mateixa Stevie Nicks va declarar que Landslide tracta de sentir-se perdut, l'ambigüitat que desperta en molts la lletra ha provocat que el tema, inclòs a Rumours, tingui una interpretació diferent segons a qui preguntes. La mateixa tornada de la cançó pot referir-se a un amant o, segons altres, al desarrelament després de deixar el lloc en què has crescut. Tanmateix, Nicks reflexiona sobre la maduresa que una persona obté arran de la partida i sobre com obrir noves etapes a la vida, malgrat que sigui difícil deixar enrere una vida, és increïblement sa. Una metàfora ideal per si, abans de l’intercanvi, et trobes sumit en la incertesa ("Well, I've been afraid of changin' / 'Cause I've built my life around you / But time makes you bolder / Even children get older / And I'm getting older too").

4. 'Welcome To New York' – Taylor Swift (2014)

Hi ha qui diu que Taylor Swift té una cançó per a cada situació. No sabem si aquesta afirmació és estrictament veritat en tots els escenaris, però, en el cas de l’Erasmus, ho és. Welcome To New York, tema d'obertura de 1989, l’àlbum més pop de Swift, explica l’èxtasi que sentia la cantant en mudar-se a la ciutat que mai no dorm. Hi descriu un sentiment de llibertat absoluta, d’eufòria i de despreocupació amb els quals, afirma, podria viure per sempre i se sent imparable.

La cançó, a més d’una gran al·legoria sobre la il·lusió en arribar a una nova ciutat, és un dels grans himnes LGTBIQ+ als Estats Units. A la segona estrofa, Swift parla del cosmopolitisme i de la llibertat sexual de grans metròpolis com NYC ("Everybody here was someone else before / And you can want who you want / Boys and boys and girls and girls").

5. 'We’re Going to Be Friends' – The White Stripes (2001)

A We’re Going to Be Friends, el grup encapçalat per Jack White narra, des de la perspectiva d’un nen petit, un primer dia d’escola. La lletra, per tant, presenta imatges innocents sobre l’alegria d’aprendre, les meravelles de la naturalesa a través de la mirada ingenua i les ganes de conèixer i passar temps amb nous amics. Si se salven les distàncies, aquesta és, precisament, la filosofia d’un Erasmus. Per primera vegada, molts joves tenim la possibilitat d’aprendre a ser autosuficients i de veure món amb gent amb qui creem forts vincles espontàniament, tal com fèiem quan eren petits. 

Musicalment, la tranquil·litat de la melodia, pràcticament una cançó infantil, xoca amb la resta de la discografia de rock garage dels estatunidencs i serveix com a interludi i com a respir a un àlbum de rock dur.

6. 'Live Forever' – Oasis (1994)

Si hi ha una cançó que resumeixi la sensació de ser immortal que acompanya els primers mesos d’un Erasmus, ha de ser Live Forever. Publicada el 1994 com a tercer senzill de Definitely Maybe, el debut d’Oasis va néixer com una resposta al pessimisme del grunge que dominava el rock dels noranta. El lirisme de Noel Gallagher, per contra, reivindicava les ganes de viure, somiar i escapar de tot allò que ens limita. Durant l’Erasmus, així doncs, la cançó es converteix en la banda sonora perfecta per als plans improvisats, les amistats forjades en qüestió de dies i el fet de viure com si l’inevitable retorn a casa no hagués d’arribar mai ("Maybe I just wanna fly / Wanna live, I don’t wanna die / You and I are gonna live forever"). 

7. 'Feel This Moment' – Pitbull i Christina Aguilera (2013)

Si hi ha una cançó que capti l’essència d’una nit de festa d’Erasmus, és Feel this moment: ballar a una discoteca al ritme enèrgic i addictiu d’un temacle com aquest, congeniant amb persones que dies abans eren desconegudes i que no saps si tornaràs a veure quan l’experiència s’acabi. Publicat l’any 2013, recupera la melodia de Take On Me, d’A-ha, i la converteix  en un himne electrònic a l’estil del carpe diem. Quan sona, l’adrenalina i l’eufòria pròpies d’una festa inoblidable t’envaeixen i et fan recordar que aquesta experiència només es viu una vegada i cal gaudir-la al màxim. Pitbull i Christina Aguilera canten sobre viure en el present i valorar les vivències quan toca, i res resumeix millor una estada temporal a un altre país. 

8. 'Heroes' – David Bowie (1977) 

Els primers acords de Heroes et transporten a un altre pla. A un moment que desafia les circumstàncies, t’evadeix de tot i et fa sentir invencible. La mateixa sensació que et poden transmetre uns quants mesos lluny de casa i pel teu propi peu. Malgrat saber que hi ha una data de tornada i que comiats, nostàlgia i responsabilitats t’esperen a la cantonada, és bonic viure les últimes setmanes d’Erasmus com si no hi hagués un demà i, per tant, com si mai haguessis de marxar. Des de la primera estrofa, Bowie deixa clar que, encara que tot té un final i els nostres camins se separen, sempre ens quedarà allò viscut i estarem per sobre de les adversitats ("Though nothing, nothing will keep us together / We can beat them forever and ever").

9. 'Take Me Home, Country Roads' – Lana del Rey (2023) 

Després de mesos lluny de casa, arriba el moment inevitable de tornar. Publicada el 2023, aquesta versió de Take Me Home, Country Roads de Lana Del Rey recupera el clàssic de John Denver de 1971 i el converteix en una peça molt més íntima i melancòlica. La cançó original ja parla precisament de la nostàlgia d’un lloc llunyà i de les ganes de tornar-hi; i és una sensació que qualsevol estudiant d’Erasmus acabarà inevitablement coneixent. Lana Del Rey manté aquest esperit nostàlgic, però l’envolta d’una interpretació pausada i gairebé fantasmal que revesteix la cançó d’un anhel especial, gairebé agredolç. 

10. 'Llavors' – La Fúmiga i Jonatan Penalba (2021)

L’aventura s’acaba, i s’ha de tornar a casa. És dur desfer la vida que s’ha construït a una altra punta del planeta, i és dur saber que ja no tornarà. Però també s’ha de tenir una llar a la qual tornar, i que aquesta sigui un lloc meravellós. Així ens ho recorden La Fúmiga i Jonatan Penalba a Llavors, tema que reivindica la riquesa i la bellesa del País Valencià, lloc d’origen d’ambdós artistes. Perquè mesos descobrint nous paisatges i cultures també et fa valorar i mirar amb uns altres ulls el que sempre ha estat davant de nosaltres ("Com no te vaig a estimar? / Si mai he dubtat / Per molt lluny que he estat / Que amb tu sempre em vull quedar").