Si aquest any veus més turistes davant la Pedrera o la Sagrada Família —cosa que no seria un fet inèdit—, deixa’ns recordar-te que Barcelona és la nova Capital Mundial de l’Arquitectura. Reconeguda per la UNESCO, la ciutat acollirà el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). 

Barcelona és, per definició, ciutat d’arquitectura, tant per la bellesa i la singularitat dels seus edificis com per la manera com es conserven segles d’història als carrers. Després de crisis immobiliàries, socials, sanitàries i climàtiques, l'urbanisme barceloní demostra que té la capacitat de transformar-se, rellegir-se i, sobretot, de fer avançar-nos com a societat. 

Concebut com un esdeveniment obert que convida tothom a participar-hi, nosaltres hi posem el ritme. No t’atabalis quan passegis per la Rambla i gaudeix de les geometries barcelonines amb la millor banda sonora: 10 cançons relacionades amb l’arquitectura.

1. L’arquitecte - Els Amics de les Arts

Una cançó que explica la història d’un arquitecte que no només construeix edificis sinó que intenta construir relacions, una vida i un futur. Tot i això, encara que passa les nits sense dormir mentre intenta trobar la manera de crear el futur com si fos un edifici, l’arquitecte veu que la vida no es pot plantejar així. Hi ha factors que no es poden preveure. Aquesta obsessió de l’arquitecte pel control acaba fent que perdi espontaneïtat i connexió amb els altres, especialment en l’àmbit amorós.

2. The house of the rising sun - The Animals

Explica la història d’una persona atrapada en una vida de decadència i mals hàbits a la ciutat de Nova Orleans, marcada per un lloc conegut com la House of the Rising Sun. Aquesta casa és símbol de la perdició i és l’escenari on el protagonista de la cançó cau en el vici i la desesperació. L’home que explica la història és conscient del seu passat i de les decisions que ha pres i n'assumeix les conseqüències. La cançó té un to de penediment que també és una advertència sobre els camins que, un cop iniciats, són difícils de deixar enrere.

3. An Architect’s Dream - Kate Bush

La cançó de Kate Bush, que combina elements de pop experimental, descriu el somni d’un arquitecte que contempla la seva obra com una creació perfecta i que no envelleix mai. Els elements instrumentals de la cançó ens transporten a una atmosfera onírica que ens permet sentir el que sent l’arquitecte quan pensar en la perfecció de la seva obra.

4. Another Brick in the Wall - Pink Floyd

El clàssic atemporal d’aquesta banda del rock icònica irromp a la nostra llista de temes amables, ara apel·lant a la memòria i la reivindicació. Another Brick in the Wall parla de l’arquitectura com una eina d’opressió. Pink Floyd utilitza la imatge d'un gran mur ("the wall") per criticar una societat que esborra la nostra individualitat, on cada maó representa un trauma o una norma imposada.

Aquesta idea ressona perfectament a Barcelona. Al llarg de la història, la ciutat ha hagut d’enderrocar murs per poder créixer i avançar. L'exemple més antic és la destrucció de les muralles medievals per donar pas a l'Eixample de Cerdà, però també en tenim de més recents: la transformació de la presó de la Model, on els murs que abans aïllaven ara s'obren per fer barri i obrir nous espais de llibertat cultural.

5. Geometría Polisentimental - Fangoria 

L'arquitectura i les matemàtiques aplicades a l'amor. En aquest tema, el duet electrònic Fangoria utilitza conceptes purament estructurals —com línies rectes, angles, plànols i figures geomètriques— per donar un sentit lògic al caos dels sentiments humans. Una forma brillant d'explicar com intentem posar ordre i dissenyar estructures emocionals sobre terrenys que són completament inestables.

6. Milionària - Rosalía

L’estrella de Sant Esteve Sesrovires posa ritme a la imaginació de tot allò que compraríem si tinguéssim una quantitat inimaginable de diners. En el seu primer èxit en català, la relació amb l'arquitectura i l'urbanisme es plantegen des de la perspectiva del privilegi i el poder econòmic. Rosalía somia en gran i parla d'adquirir "un iot" i "un xalet a la platja". També porta l'arquitectura museística al terreny de l'exclusivitat quan canta allò de "tancar el Louvre així com el MACBA" per gaudir-ne tota sola. Un tema descaradament divertit que parla sobre com els grans edificis de la ciutat poden esdevenir el màxim símbol d'estatus.

7. Thru These Walls - Phil Collins

Amb un estil únic, Phil Collins canta la història d’una persona que observa en secret la vida dels altres a través de les parets. En un entorn aparentment quotidià, el protagonista es deixa portar la fascinació de la intimitat aliena, escoltant i imaginant escenes que no li pertanyen. Aquest comportament, però, revela la solitud i desconnexió emocional que viu la persona protagonista. Durant el transcurs de la cançó veiem com les parets acaben acostant més que no pas separant les vides que hi ha a banda i banda.

8. Our House - Madness

El grup Madness explica la vida quotidiana d’una família amb detalls que passen dins la casa familiar. Es mostra un espai a través d’escenes senzilles i rutinàries on conviuen les diferents dinàmiques entre els membres. La casa es converteix en el centre de tot i la cançó reflecteix com els records i les relacions donen sentit a l’espai i el converteixen en una llar.

9. El House de la Ciutat - Ciutat

Amb l’estil tan propi com és el de Ciutat, el grup parla de la relació d’un personatge amb una ciutat on viu, valgui la redundància. Amb poques frases que es van repetint, ja que és una cançó del gènere tech house, El house de la Ciutat explica que ningú coneix millor el narrador que la seva pròpia ciutat. El grup català aconsegueix fer entrar l’oient en una bombolla de groove i ganes de ballar. 

10. Puentes - Vetusta Morla

Una cançó sobre les connexions que fan els ponts, que uneixen persones i llocs. Vetusta Morla parla dels elements arquitectònics que té un pont tot i que a la vegada estigui parlant de ponts metafòrics. El grup de rock alternatiu explica que els ponts, reals o simbòlics, serveixen per superar distàncies, refer vincles i construir connexions entre el passat i el present i ho fa a través de lletres poètiques i melodies que tenen tacte i sensibilitat.