La unió del col·lectiu, la llibertat, la igualtat davant la llei… Aquests són alguns dels pilars de la democràcia que s’han construït al llarg de la història gràcies a la determinació del poble que molts cops ha alçat la veu per defensar els seus drets. En aquest camí, la música ha esdevingut un fil conductor al costat de qui lluita per un futur més just. En aquest sentit, aprofitant el Dia Internacional de la Democràcia, el pròxim 15 de setembre, des del Diari de Barcelona recull un repertori de 10 cançons que han acompanyat lluites per a la democràcia i que reivindiquen els valors principals d’aquesta forma de govern. 

1. 'Grândola, Vila Morena' – Zeca Afonso

La nit del 24 d’abril de 1974, als quarters militars de Portugal, milers de soldats seien impacients al costat de les ràdios. Esperaven els senyals que farien esclatar la Revolució dels Clavells. A les 22.55 h, va sonar la primera cançó a Radio Renascença: E depóis do adéus, de Paulo de Carvallo. Les tropes van prendre posicions i van sincronitzar els seus rellotges. Passada la mitjanit, va sonar Grândola, Vila Morena, de Zeca Afonso. Era el moment: les tropes van sortir de les guarnicions d’arreu del país per enderrocar la dictadura de Salazar. Grândola, Vila Morena és l’himne de la democràcia portuguesa, amb un missatge universal: “O povo é quem mais ordena” ('El poble és qui mana'). 

2. 'L’estaca'– Lluís Llach

Un dels grans himnes antifranquistes és L’estaca de Lluís Llach, composta el 1968. Popularitzada dins del moviment artístic de la Nova Cançó, la cançó presenta un jove protagonista que dialoga amb l’avi Siset sobre la necessitat d’unir forces per combatre l’opressió, simbolitzada per la metàfora del lligament a una estaca. Més enllà d’aquest context, L’estaca ha traspassat fronteres i ha esdevingut tot un símbol universal de la lluita per a la llibertat. Cal destacar l’adaptació del cantautor polonès Jacek Kaczmarski el 1978, convertida en el cant de l’oposició al règim comunista de la Polònia dels anys 80. 

3. 'Talking about a Revolution' – Tracy Chapman

La igualtat és potser la premissa base de la democràcia i d’això parla precisament Tracy Chapman a Talking about a Revolution. La cançó, publicada dins el seu àlbum debut de 1988, posa la mirada sobre aquells que han estat sota l’ombra del poder. Chapman s’adreça a la classe treballadora i la població més vulnerable per donar-los esperança:  "Don't you know / They're talkin' 'bout a revolution / It sounds like a whisper / Poor people gonna rise up and take what's theirs".  L’autora adverteix que el que les elits perceben com un “murmuri” és en realitat l’inici d’un canvi, d’una revolució que portarà la igualtat; la democràcia. 

4. 'Bella Ciao' – cançó popular

Itàlia, 25 d’abril de 1945. “Una mattina mi son' svegliato / O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao” inunda els carrers d’un país que celebra l’alliberació definitiva del feixisme i de l’ocupació nazi. Bella Ciao havia nascut originàriament com una cançó de treball de les mondine, recol·lectores als camps d’arròs de la vall del Po a finals del segle XIX. Amb una lletra senzilla i emotiva, narra el comiat d'un jove disposat a donar la vida per la llibertat: “E quest'è il fiore del partigiano ('I aquesta és la flor del partisà') / Morto per la libertà ('Mort per la llibertat')”. 

5. 'The Times They Are A-Changin’'– Bob Dylan  

Bob Dylan és, sens dubte, un dels cantautors més reivindicatius i influents del segle XX. The Times They Are A-Changin' va néixer enmig del moviment pels drets civils, les protestes socials i els profunds canvis polítics i culturals que vivia la societat d’aquella època: "The battle outside ragin' / Will soon shake your windows and rattle your walls". Malgrat haver estat escrita fa més de 60 anys, la seva lletra continua ressonant avui dia. La cançó es presenta com una crida a la població a mantenir-se unida davant d’un període de transformació. Més concretament, se centra en les noves generacions, aquelles que començaven a qüestionar les estructures establertes i a reclamar canvis en les institucions, la política i la societat: "Come, mothers and fathers throughout the land / And don't criticize what you can't understand / Your sons and your daughters are beyond your command". 

6. 'People Have The Power' – Patti Smith

Per als moviments de lluita per assolir la democràcia el col·lectiu és una potència clau. És  aquesta idea que presenta Patti Smith a People Have The Power, publicada com a senzill principal el 1988 inclosa dins de l’àlbum Dream of Life. Composta conjuntament amb Fred Sonic Smith, amb la idea original mentre pelaven patates a la cuina de casa, la parella va formar part de la veu cultural més potent durant les protestes contra la guerra del Vietnam als anys 60. A ritme de rock es reivindica que tot el que un cop s’ha somiat no es podrà aconseguir si no és a partir de la unió: “I believe everything we dream / Can come to pass through our union”.

7. 'Canto a la libertad'– José Antonio Labordeta 

“Habrá un día en que todos / Al levantar la vista / Veremos una tierra / Que ponga libertad” són els versos que inicien Canto a la libertad, de José Antonio Labordeta. L’any de la mort de Franco el cantautor aragonès va compondre aquesta cançó amb l’objectiu d’expressar el desig d'una societat més justa i igualitària, en definitiva, més democràtica. La peça és un anhel de llibertat i d'una societat on tothom tingui els mateixos drets: “Para un pan que, en los siglos / Nunca fue repartido / Entre todos aquellos / Que hicieron lo posible / Por empujar la historia / Hacia la libertad”. El cant reflecteix el moment de tensió després de la dictadura franquista, de fet, la cançó va esdevenir un autèntic himne col·lectiu de la Transició i de la memòria democràtica. A través de metàfores com el pa compartit, Labordeta reivindica la dignitat de les classes populars i l'esforç comú per construir un futur en igualtat. 

8. 'Al vent'– Raimon

A partir del vent com a metàfora de la llibertat, Raimon descriu a Al vent —una peça que va compondre quan només tenia 18 anys, el 1959— el desig de pau, llibertat i democràcia. El cantautor valencià hi expressa com “La vida ens dona penes / Ja el nàixer és un gran plor / La vida pot ser eixe plor”, però, malgrat tot, l'esperança hi roman viva. A la cançó, la recerca de la pau, la igualtat i una societat millor es planteja de manera viscuda i impetuosa. Per tot plegat, la cançó va transcendir l'àmbit musical fins a esdevenir el primer gran himne de la Nova Cançó, un símbol de la resistència antifranquista i un emblema de la lluita per les llibertats civils i culturals al País Valencià i a Catalunya.

9. 'Entre Poetas y Presos' – La Raíz  

Un crit a la llibertat d’expressió i l’intent de despertar consciències és Entre Poetas y Presos de La Raíz. Publicada el 2016 davant la repressió social de les mesures de la “Llei Mordassa” el grup valencià defensa la paraula com a eina de resistència proclamant que “Somos los hijos de los versos / De los poetas y los presos / La voz que grita entre los huesos / De las cunetas para despertar / Al universo”. A banda de combinar la denúncia, és tot un homenatge a la memòria històrica i a aquells que van utilitzar la poesia per fer obrir els ulls. 

10. 'Ah Ça Ira'– Jean-Antoine Bécourt

Ah Ça Ira, que relata la conquesta de la sobirania popular i la lluita per la democràcia, és un dels cants més emblemàtics de la Revolució Francesa. La cançó, que data de 1790, va ser elaborada en el moment de la caiguda de l’Antic Règim i, com bé diu el seu títol, 'Tot anirà bé', va esdevenir un símbol d’esperança per a les classes populars. Així doncs, la veu dels oprimits pel sistema de govern monàrquic reclamava la igualtat de drets, el fi dels privilegis dels nobles, del clergat, de la monarquia. És un símbol de resistència, un crit de guerra contra l’opressió, com bé mostren els seus versos: “Nos ennemis confus répètent en leurs cœurs: / Ah ! ça ira, ça ira, ça ira / Et nous aurons la voix du peuple pour hauteur” ('Els nostres enemics confosos repeteixen en el seu cor / Ah! Tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé / I tindrem la veu del poble com a guiatge').