És dilluns i, en primer lloc, toca felicitar-te: si ahir vas travessar la línia d’arribada de la Marató de Barcelona 2026, pots presumir de ser finisher durant els pròxims dies, si és que les cames t’ho permeten. I si no vas córrer, felicitats també per haver-te estalviat aquest calvari físic que requereix coratge i entrenament, molt entrenament.

I en relació amb això últim, aquí et presentem un senyal diví perquè desempolsis les teves millors sabatilles i surtis a recórrer la ciutat. No cal que corris 42 quilòmetres d’una tirada, ja que de mica en mica s’omple la pica: fes el teu primer quilòmetre, dos, tres, cinc, deu; apunta’t a un running club si vols i entra al cercle viciós del mundillo runner. El més important és que ho gaudeixis i que t’ho passis bé.

Si per qualsevol motiu t’animes a córrer, aquí et deixem 10 cançons llargues per preparar la Marató del 2027, o la cursa que prefereixis. Hi ha música per estona: tu decideixes fins on vols deixar que soni.

1. Let's Dance (David Bowie, 1983)

No podíem començar d’una altra manera: a ballar s’ha dit. Ja que has pres la decisió de travessar la porta de casa teva, què menys que començar amb bon ritme. Let's Dance, una de les cançons més icòniques d’un artista igualment icònic, és la tercera cançó de l’àlbum homònim publicat el 1983. Aquesta cançó i l’àlbum que la conté van ser candidats al Grammy a Millor Àlbum de l’Any, però el Thriller de Michael Jackson va ser una competència massa forta.

Solos de trompeta, guitarra, percussió i saxòfon formen part d’aquest clàssic a mig camí entre el funk, el rock i el postdisco, amb un aire que ens transporta llunyanament a Chic i a la influència de Nile Rodgers. Amb el final d’aquesta cançó, a un ritme de 6 min/km, ja estaries acabant el primer dels teus deu quilòmetres. No està gens malament, oi?

2. Sinnerman (Nina Simone, 1961)

“Where you gonna run to?”, això és el que et pregunta Nina Simone, una de les grans dives del jazz, mentre t’encamines cap al teu segon quilòmetre i passes la marca dels deu minuts corrent. Les cames fan mal, el cos pateix i l’oxigen encara va de camí cap a tot el teu cos. Gairebé et sents en una penitència, una mica en línia amb aquesta segona cançó de més de 10 minuts, que parla del lament profund de l’home que fuig el dia del judici final.

A ritme de gòspel, Simone va reutilitzar aquesta cançó popular inspirant-se en el seu ús espiritual, amb què els fidels religiosos exposaven els seus pecats quan ella era petita. Segurament hauràs vist aquesta cançó en més d’una pel·lícula, videojoc o sèrie.

3. Let It Happen (Tame Impala, 2015)

Ja has entrat en calor i les cames ja no pesen. El dolor dels primers 2-3 quilòmetres s’esvaeix i entres en aquell trance en què pots triar dos camins: augmentes el ritme i fas marca personal (amb menys distància) o el mantens per arribar cada vegada més lluny.

"All this running around
I can't fight it much longer
Something's tryin' to get out
And it's never been closer"

L’australià Tame Impala no podia ser més clar a Let It Happen, la cançó que inaugura Currents, probablement un dels àlbums més llegendaris de l’època recent, i per desgràcia també molt performatiu. Gairebé vuit minuts d’exhibició pel que fa a producció, en què Tame Impala buscava expressar la idea d’una transformació personal imminent, tal com va explicar en una entrevista.

4. Sing About Me, I'm Dying of Thirst (Kendrick Lamar, 2012)

Una de les grans lluites a què s’ha d’enfrontar algú quan surt a córrer sol és el tema de la distracció. Hi ha gent que corre sense auriculars, només entretinguda amb els pensaments del seu cap. No és el nostre cas. Ens agrada mantenir-nos distrets, i què millor que una bona història amb què entretenir-nos de la mà del raper més important del nostre temps.

Quan Kendrick Lamar va publicar good kid, m.A.A.d city l'any 2012, potser no era conscient que estava a punt de canviar la lírica per sempre. Anys després guanyaria un Pulitzer per les seves lletres, però en aquell moment ja va ser tot un referent per a milers d’artistes d’un món marcat pel crim, l’ostentació i el flex com a estil de vida. Es va obrir en canal, literalment, publicant un àlbum que retratava de la manera més dura i alhora més artística possible la realitat de Compton, el barri de Los Angeles on va créixer.

Sing About Me, I'm Dying of Thirst és la narrativa portada al màxim exponent: dues cançons en una, on ens centrarem en la primera, Sing About Me. Es podrien escriure pàgines senceres interpretant aquests primers 7 minuts de cançó, però ens centrarem en les interpretacions més bàsiques. Kendrick hi relata històries de crim, assassinat i prostitució, per acabar exposant les seves pors i temors sobre la mort. Els rapers tendeixen a ser molt descriptius amb les seves realitats, sense posicionar-se ni donar opinió. Aquí l’autor ens parla directament de com se sent, cosa poc habitual en el gènere de què parlem. Cançó entre cançons, tot un clàssic líric per entretenir-nos.

5. Corren (Gossos, 2007)

Una de les meves cançons preferides amb diferència. Hi haurà qui dirà que no és una cançó llarga, ja que no arriba per segons als cinc minuts de durada, però en un panorama musical de cançons que no passen dels 2:30-3 minuts, i que es va escurçant cada cop més amb la irrupció de les xarxes socials, Corren de Gossos és una cançó llarga.

De ritme més lent, amb un BPM inferior al de Kendrick Lamar, Corren és un clàssic català fruit d’un mà a mà entre els manresans Gossos i el barceloní Dani Macaco. És una cançó vitalista, d’esperança, necessària en un moment intermedi de la cursa en què fan falta petits impulsos anímics després de veure la línia dels 10 quilòmetres en una mitja marató, per exemple.

6. Giorgio by Moroder (Daft Punk, 2013)

L’electrònica és electrònica gràcies a herois gairebé anònims com els francesos Daft Punk o el mateix Giorgio Moroder, que dona nom a aquest temacle de nou minuts. Per Random Access Memories, Thomas Bangalter i Guy-Manuel de Homem-Christo es van endur 5 Grammys el 2014, inclòs el gramòfon a millor àlbum de l’any.

Brillant des del primer minut, l'àlbum volia ser un homenatge a tants referents que van formar part de la trajectòria musical de la història recent. Hi van participar, entre d’altres, Nile Rodgers, Julian Casablancas, Pharrell Williams o el mateix Giorgio Moroder. Un bon hit, carregat d’energia per mantenir-se al màxim abans d’encarar el tram final.

7. Money for Nothing (Dire Straits, 1985)

Descansa en pau, Karl Marx: t’hauria encantat aquesta cançó. Bromes a banda, és possiblement un dels solos de guitarra més imitats de la història del rock, interpretat per Mark Knopfler, líder, vocalista i guitarrista de Dire Straits.

Tot i que destaca per ser una cançó llarguíssima, pràcticament qualsevol tema de l’àlbum que la conté, Brothers in Arms, seria una bona elecció per acompanyar una cursa. És un disc ple d’èxits atemporals que, a ritme de rock, t’ajudaran a mantenir la intensitat abans d’afrontar la fase final de l’entrenament.

8. All Too Well (Taylor Swift, versió de 10 minuts publicada el 2021 a partir de la regravació del 2012)

Una playlist no és una playlist si no inclou Taylor Swift, una de les grans dives del pop nord-americà. La cançó original durava poc més de cinc minuts, però siguem sincers: quan va sortir aquesta versió, la gent va embogir. Deu minuts sencers de regravació que no van deixar ningú indiferent. I qui soc jo per no incloure-la en aquesta llista?

A més, de vegades calen cançons una mica més calmades en els trams finals que ajudin a controlar el ritme i els nervis. Només faltaria que, arribant al final de l’entrenament, et posessis a esprintar i el lactat et deixés clavat als últims quilòmetres.

9. Anochece / Manifiesto (Nach, 2008)

SFDK, El Chojin, Kase.O, ZPU… o Nach: un altre dels grans noms de l’època daurada del hip-hop estatal de principis dels 2000. No hi ha res millor que un himne vital per encarar els últims minuts d’un entrenament que ja comença a fer-se etern.

La doble peça Anochece / Manifiesto tanca Un día en Suburbia, possiblement un dels millors àlbums que ha donat el rap espanyol, tant abans com ara. Durant més de 13 minuts, Nach desplega barra rere barra i parla de desigualtats, de la condició humana i fins i tot del genocidi palestí. És una allau de lletres que funciona com a motivació final. Les cames tornen a fer mal, el lactat et puja dels turmells fins als malucs… però és difícil no trobar forces amb una repassada lírica com aquesta.

10. Free Bird (Lynyrd Skynyrd, 1973)

S’ha acabat: ja ho tens. Si has arribat fins aquí, què millor que una gran cançó de tancament que t’acompanyi els últims metres, abans d’un últim canvi de ritme per acabar rematant la feina.

Segurament has vist aquesta cançó en mems, pel·lícules o sèries… i ara també forma part d’un dels teus millors entrenaments. Lynyrd Skynyrd es van estrenar amb un àlbum debut que la revista especialitzada Rolling Stone va situar entre els millors de la història, i no és per menys. Costa imaginar un final més èpic per a un primer disc, al qual seguiria un segon treball igualment llegendari amb el clàssic Sweet Home Alabama, una cançó que encara avui ressona arreu del món.