L’estiu és, en teoria, l’estació de la felicitat. Més hores de sol, vacances, platja, festes, viatges i una llibertat que durant la resta de l’any sembla impossible. Però també és l’època en què la rutina s’atura i, amb ella, desapareixen algunes de les distraccions que ens mantenen ocupats. És aleshores quan apareix l’avorriment i, amb ell, la nostàlgia, els records i aquella sensació estranya que alguna cosa no acaba d’encaixar.

Avorrir l’estiu és reivindicar-ne també la cara menys instagramable: les tardes massa llargues, tornar a una ciutat buida, recordar algú que ja no hi és o adonar-nos que aquell estiu que tant esperàvem no s’assembla gens al que havíem imaginat. Aquestes 10 cançons són una banda sonora possible per a aquest altre estiu.

1. 'Un dia qualsevol d’agost’ - socunbohemio

L’estiu també és això: un dia qualsevol d’agost. No un viatge, ni una nit memorable, ni una posta de sol perfecta, sinó un dia que passa sense que passi gaire res. En el seu primer llançament en cinc anys, socunbohemio converteix aquesta quotidianitat en una cançó sobre els secrets, les expectatives que no es compleixen i aquella mena de sensibilitat que només sembla aflorar quan tenim massa temps per pensar.

La gràcia del tema és precisament aquesta: l’estiu com a temps mort, com un espai en què les hores s’allarguen i qualsevol pensament pot acabar fent-se enorme. No cal que ens passi res extraordinari perquè l’estiu ens deixi alguna cosa a dins. De vegades n’hi ha prou amb un dia qualsevol d’agost, un d’aquells que semblen irrellevants mentre els vivim i que, anys després, són els que recordem.

2. 'Summertime Sadness' - Lana Del Rey

Hi ha una contradicció inherent en l’estiu: és l’època que associem amb la felicitat, però també aquella en què la tristesa pot fer més soroll. Summertime Sadness, de Lana Del Rey, converteix aquesta paradoxa en una cançó. Publicada el 2012 dins de Born to Die, parla d’un estiu viscut amb intensitat però amb la sensació que alguna cosa s’acaba. La nit, el cotxe, la calor i l’enamorament conviuen amb la por de la separació.

La mateixa Lana Del Rey explicava que la cançó va néixer d’una sensació molt concreta: estar a Califòrnia, envoltada de calor i bellesa, i sentir-se alhora trista. És aquesta barreja la que fa que funcioni tan bé com a himne per als qui, en ple agost, descobreixen que també es pot estar trist amb 25 graus.

3. 'Cerquita del Sol' - GREX

Si hi ha una cançó que entén l’estiu com una fugida, és Cerquita del Sol, de GREX. El problema és que la fugida s’acaba quan toca tornar a la ciutat. La cançó comença precisament amb aquesta sensació d’ofec: només fa dos dies que ha tornat a la ciutat i ja vol marxar. A partir d’aquí, GREX construeix un inventari de tot allò que queda enrere: l’aigua salada, la cervesa freda, dormir en una furgoneta, anar descalç o no saber quin dia de la setmana és.

És, en el fons, una cançó contra la normalitat. I potser per això funciona tan bé a finals d’agost, quan la platja comença a semblar un record i el calendari laboral torna a ocupar massa espai mental.
 

4. 'Días de verano' - Amaral

Amaral porta la nostàlgia un pas més enllà: què passa quan l’estiu que recordes està lligat a una persona que ja no hi és? Días de verano, publicada el 2005 dins de Pájaros en la cabeza, parla d’un amor perdut, del penediment i de la impossibilitat de tornar enrere. El temps estival apareix gairebé com una oportunitat que s’ha esgotat: ja no queden dies per demanar perdó ni per reparar el passat. I aquesta és una de les formes més perverses d’avorrir l’estiu: tenir tot el temps del món i descobrir que hi ha coses que no es poden arreglar.

5. 'La playa' - La Oreja de Van Gogh

Hi ha platges que deixen de ser un lloc i es converteixen en una càpsula del temps. La playa, de La Oreja de Van Gogh, és probablement una de les millors cançons del pop espanyol per entendre aquesta idea. El tema, escrit per Xabi San Martín, està vinculat a la platja de La Concha, a Sant Sebastià, i parla dels estius, la infantesa i un amor que el temps ha convertit en record.

El narrador imagina tornar a veure aquella persona i aquell paisatge, però els anys han passat. La platja continua existint; el problema és que nosaltres ja no som els mateixos. Una cançó perfecta per recordar que la nostàlgia no consisteix tant a voler tornar a un lloc com a voler tornar a ser qui érem quan hi érem.

6. 'Vacaciones' - Estopa

Estopa ofereix una altra manera d’avorrir l’estiu: recordar que les vacances també poden ser una excusa per escapar de tot. Vacaciones és una cançó molt menys melancòlica que les anteriors. Hi ha una idea molt estival: voler sortir del circuit habitual, abandonar la ciutat i convertir qualsevol dia en cap de setmana. Al final, però, apareix una paraula que ho explica tot: temps. Durant l’any ens queixem que no en tenim; a l’estiu, quan finalment en sobra, no sempre sabem què fer-ne.

7. 'El final del verano' - Dúo Dinámico

Si existeix una cançó que resumeix la tragèdia d’un estiu que s’acaba, és aquesta. Coneguda també com Amor de verano, la cançó del Dúo Dinámico es va publicar el 1963 i parla d’un amor nascut durant les vacances i d’un comiat sense garanties de retrobament.

 Amb els anys, ha quedat inevitablement associada a Verano azul, convertint-se gairebé en un artefacte de la memòria sentimental espanyola. Escoltar-la avui té alguna cosa de ritual: no cal que s’acabi oficialment l’estiu perquè ja comencem a acomiadar-nos-en. El setembre encara no ha arribat, però la cançó ja ens avisa que tot el que acaba de començar també pot estar a punt d’acabar.

8. 'Aquí no hay playa' - The Refrescos

Per avorrir l’estiu també cal assumir una realitat incòmoda: no tothom viu davant del mar. Aquí no hay playa, de The Refrescos, és probablement la manera més humorística de trencar amb la postal estival. Publicada el 1988, la cançó converteix Madrid —una ciutat sense costa— en l’antítesi del paradís de vacances.

I aquí hi ha una idea interessant: l’estiu també pot ser la temporada de sentir que ets al lloc equivocat. Mentre les xarxes s’omplen de cales, postes de sol i peus dins de l’aigua, hi ha qui passa l’agost sota l’aire condicionat, esperant que baixi la temperatura i que arribi setembre.

9. 'Summer Wine' - Nancy Sinatra & Lee Hazlewood

L’estiu també pot ser estrany, ambigu i fins i tot una mica inquietant. Summer Wine, escrita per Lee Hazlewood i popularitzada per Nancy Sinatra i el mateix Hazlewood a finals dels seixanta, explica una trobada carregada de seducció, alcohol i una certa sensació de perdre el control. Lluny de l’himne festiu convencional, la cançó té alguna cosa hipnòtica: l’estiu apareix com un espai on les regles quotidianes es relaxen i les coses poden acabar sortint de mare. Una banda sonora ideal per recordar que no totes les vacances són la fotografia perfecta que després penjarem a Instagram.

10. 'Hoteles, sol y playa' - Maria Jaume (feat. Pau Debon)

L’estiu, sovint, és el temps de tornar a casa. Què passa, però, quan el retorn et confronta amb una realitat desagradable? La llengua que s’escolta majoritàriament als carrers no és la teva, el paisatge de la teva infantesa està colonitzat per creuers i homes de pell vermella… L’enyor per un lloc que ja no et pertany és el combustible creatiu que va fer possible el disc Nostàlgia Airlines (2024), de la malloquina Maria Jaume. Recobert d’una crítica social, subtil però mordaç, cap a la turistificació de la seva illa, l’àlbum és una absoluta delícia sonora i compositiva.

L’afrobeat, el reggaeton, la cançó tradicional i el pop donen ritme a amors d’estiu truncats per les distàncies geogràfiques, els exilis rurals i la despossessió de la terra, que a Hoteles, sol y playa s’expressa així: “Hoteles, sol y playa. Turista no se vaya, no. Noranta mil piscines i un golf a Ses Salines, oh. Això abans era un manantial, però s’aigua s’ha enverinat”.