10 cançons per denunciar una infiltració policial - Diari de Barcelona
Ahir diumenge s’estrenava Infiltrats, un documental del 30 Minuts dedicat a les informacions destapades per La Directa sobre les intromissions de policies en l’àmbit dels moviments socials. El reportatge, produït de la mà de Polar Star Films i La Directa, exposava com, a partir de l’any 2020, diversos agents de la policia espanyola es van infiltrar a diversos moviments socials de Girona, València i Barcelona. D’aquestes infiltracions, se’n destaca l’establiment sistemàtic de vinculacions sexoafectives amb militants dels grups polítics en els quals eren impostors.
Els agents van poder ser descoberts a partir dels manifestos errors que havien anat cometent en les seves facetes com a militants, però va ser igualment dur i difícil per a les seves víctimes i companyes assumir que havien estat estafades. Per confrontar l’abús de poder policial d’aquests intrusos, que simulaven identitats falses per obtenir informació, us proposem avui 10 cançons.
1. Gossos de Tura - Pirat’s Sound Sistema
Comencem per aquest clàssic dels santsencs Pirat’s Sound Sistema, que narra la història d’un antic amic del jo poètic que passa a fer-se policia d’un dia per l’altre. En saber-ho, es desvincula cada cop més del seu amic; fins al punt d’evitar-lo i rebutjar-lo en endavant. Després de descobrir a què es dedica, no pot suportar compartir cap espai ni res més amb ell.
Per cert, el vers de “Patrullan por la Mina, ¿no?” ens recorda una altra notícia recent: la setmana passada s’anunciava un reforç policial al barri de Sant Adrià de Besòs.
2. I Can't Breathe - H.E.R.
El rebuig als cossos policials té la base en les accions desmesurades que els agents prenen en abusar del seu poder. A I Can’t Breathe, de H.E.R., la famosa darrera frase de George Floyd abans de morir a mans d’un policia a Minneapolis, als EUA, serveix de títol d’una cançó contra la violència policial. Al país nord-americà, aquesta està dirigida especialment contra minories ètniques i presenta una càrrega racial evident.
A casa nostra, l’(ab)ús de la policia s’ha donat per atacar moviments d’oposició política a l’estat espanyol: des de l’Operació Catalunya a les infiltracions, passant per Pegasus. Quan a la cançó s’evidencia el contrast entre paraules (predicar la “pau”) i accions (fer la “guerra”), és inevitable pensar en el paper del govern espanyol en tot això: de la retòrica del “diàleg” a les operacions d’estat per infiltrar-se en moviments socials i espiar-los.
3. Estado policial - Extremoduro
Si hi ha una cançó que tracti sobre les hipocresies i contradiccions violentes del poder, aquesta és Estado policial, d’Extremoduro. A partir de la denúncia d’una perversitat egoista i opressora al món polític i judicial, es baixa a la policia com a mantenidora d’un ordre injust. La peça descriu les accions policials com a projectes de l’Estat, i n’assenyala els perills i agressions que aquest genera.
4. Dos policías - Los Punsetes
Allò que comença sent un excés de presència policial al carrer es va convertint, a mesura que avança la cançó, en un embolcall cap a la persona que narra els fets. En la seva quotidianitat, veu parelles de policies cada cop més a prop seu, que eventualment passen a ocupar tots els espais de la seva vida, la seva intimitat, i fins i tot dels seus sentiments i pensaments. Aquesta intrusió progressiva narrada a la cançó ens permet empatitzar amb l’angoixa i el dolor que ha generat la infiltració policial en relacions afectives.
5. El madero - Estopa
Seguint amb la denúncia al voltant de la intrusió de cossos policials en espais aliens, aquest tema d’Estopa presenta una paradoxa del seu paper en la societat: una agressiva lluita en nom de la “seguretat” de la societat mentre violenten i criminalitzen els seus sectors més febles sense deixar-los cap opció de vida més enllà de la repressió. “Pero yo sigo aquí, siguiéndote la pista”, intimidant, infiltrant-se en espais que no els pertoquen i actuant fora de la llei en nom de la mateixa. En qualsevol cas, “Esto no es un simulacro, esto es… Estopa”.
6. VUi SE PULiSiA - P.A.W.N. Gang
La P.A.W.N. Gang popularitzava fa uns anys un tema amb aquesta mateixa denúncia a la policia, però mitjançant la ironia i des del jo poètic. Narrada en primera persona, la cançó tracta la història d’un noi frustrat que mai s’ha sentit autoritat i que ansia exercir poder sobre els altres. Per aconseguir-ho, acaba fent-se policia i abusa violentament —i conscientment— de les que, en principi, son les seves funcions públiques. Amb l’odi cap a col·lectius vulnerables i manifestants com a motor de la seva ira i violència, el protagonista manté també una retorçada voluntat d’apropar-s’hi i forçar-los amb accions desmesurades.
7. Poli Band - Polònia
I ja que estem amb sàtires —i que hem de fer contingut per a tots els públics—, com obviar el clàssic musical Poli Band, de Polònia, una versió irònica de la cançó Boy Band del grup barceloní Manel per cobrir les càrregues que els Mossos van deixar anar contra manifestants independentistes durant les protestes contra la sentència del Procés.
Des del sindicat de policia CSIF no es van prendre gaire bé el gag, i en una mostra de precisa i impoluta professionalitat van denunciar Manel (sí, el grup de la cançó original) per l’emissió de la versió de Polònia. Com podeu imaginar, no va tenir gaire recorregut.
8. Mucha policía, poca diversión - Eskorbuto
Narrant també les extralimitacions dels cossos de policia, aquesta cançó planteja la vulneració que pot suposar l’excés de la seva presència en la vida quotidiana de les persones: amb una violència que amenaça la seva intimitat i seguretat personal. Quan parla d’“un error” i “depresión”, se’ns fa impossible no pensar en les seqüeles emocionals de les persones perseguides i espiades per la policia injustament.
9. Sobre la utiltizació d'espies - Eina
Eina, grup hereu dels vilafranquins Inadapats, publicaven el 2008 L'art de la guerra, inspirat en el famós manual de Sun Tzu, tot adaptant-lo als temps moderns. Un dels temes tractava precisament sobre la infiltració policial per espiar l'enemic. I ho feien recuperant la figura dels 'espies Romeus', encarnats per Mischa Wolf, cap de l'Stasi alemanya a l'estranger durant gairebé tres dècades. Wolf va ser l'ideòleg d'un grup d'espies masculins encarregats de seduir secretàries de la República Federal Alemanya per intentar accedir a informació confidencial. "Conec tots els horaris, conec els vostres gossos, conec on sou més dèbils, conec els vostres plans", cantaven els vilafranquins, tot recordant els temps en què les infiltracions les ordenaven els comunistes alemanys.
10. Serem Ocells - Oques Grasses
Per tancar la nostra llista, volem fer èmfasi en què les intrusions no han estat permanents, i que s’han pogut descobrir gràcies a la tasca i coratge de les seves víctimes per destapar-les. Amb tot el suport a la seva força i valentia per viure lliures, us deixem amb aquesta crida a viure fora de les opressions i retencions que ens deixa Oques Grasses. Perquè més enllà de les infiltracions, els abusos i les violències policials, també saben que no hi haurà gàbies per a tants ocells.






