La política espanyola no es fa als despatxos ni als passadissos del Congrés, sinó als auriculars Bluetooth de Pedro Sánchez. Després de mesos de negociacions agòniques, decrets rebutjats i equilibris impossibles amb els socis d'investidura, el president ha hagut de prendre la decisió més difícil de la legislatura: convocar eleccions per al pròxim 29 de novembre.

Però com es prepara un president espanyol per afrontar una nova batalla electoral quan tot al seu voltant s'ensorra? Entre la nostàlgia de Ferraz, la temptació de jubilar-se i la necessitat vital de sentir-se invencible, hem tingut accés exclusiu a la llista d'Spotify que Sánchez escolta a tot volum a la Moncloa el cap de setmana previ a la convocatòria per agafar forces.

Des del pop català més melancòlic fins a ranxeres mexicanes i hits d'arxiu, aquests són els deu temes que expliquen els pensaments més íntims del president abans de tornar a sortir a la palestra.

1. S’ha acabat - Els Pets

Un núvol passa i el carrer Ferraz s’ha enfosquit. Darrere del vidre, el president Sánchez s’ho mira ensopit. La pluja l’ha portat records de quan enviava Santos Cerdán a negociar amb l’inquilí de Waterloo. La dreta mai va creure que Junts i PSOE només fossin socis d’investidura: més aviat un contuberni roig i separatista per trencar Espanya. Avui, amb la ressaca dels decrets, el president no es pot creure que s’ha acabat i que en Carles amb la Míriam se n’ha anat.

2. És inútil continuar - Sau

Passades un parell d’hores, en Pedro feia memòria i devia passar del desamor a la ràbia, tot escoltant aquest temacle de Sau (‘Quina nit’, 1990). Sempre suplicant per tal o altre decret, sempre demanant estabilitat, i l’oposició sempre maltractant-lo. No sabem precisar l’hora, però és clar que es va reafirmar: “És inútil continuar, convoco eleccions”. Mirada amb perspectiva, es podria dir que la legislatura no ha estat més que un joc per a Junts. I el pobre president vinga a seguir-los on fos, com un gos perdut.

3. El rey - Vicente Fernández

Durant els seus mandats, el president ha passat per molts moments difícils, i la música l’ha fet costat incondicionalment. Diverses pedres al camí l’han ensenyat que el seu destí és rodar, i rodar, i rodar. La tecnooligarquia, les elits especuladores, la ultradreta sionista, el populisme ayusista… l’han volgut deixar fora de joc. Als auriculars, una ranxera li dona la confiança de saber que, malgrat que ningú l’entengui, ell encara és el rei. I que el 29 de novembre, l’important no serà tant arribar primer, com saber arribar amb dignitat. 

4. La vereda de la puerta de atrás - Extremoduro

Hi ha qui pensarà que Sánchez ha passat aquests anys “colocado” fent camí a la Moncloa, tot esperant la caiguda. Segurament el president espanyol en algun moment del cap de setmana de reflexió escoltava aquest hit dels Extremoduro, (‘Yo,minoría absoluta’, 2002), per allò que encara queden cançons que diuen que no sobra l’amor.

Cap dubte que la seva vida política l’ha passada sencera buscant el següent graó, i si a Madrid ja no el volen, sempre pot buscar horitzons polítics més enllà. No serem nosaltres els qui donem Sánchez per mort, però en tot cas segur que ell ja ha demanat (com en Robe) que quan li toqui també l’enterrin “con la picha por fuera”. 

5. Jubilar-me - Oques grasses

Després de tants anys fent malabars amb la governabilitat, negociant fins a la matinada cada vot dels pressupostos i entomant les envestides de la dreta, en Pedro està exhaust. Mentre es mira el calendari i s’imagina lluny del soroll de la seixantena de comissions d'investigació, prem el play a aquest tema d'Oques Grasses (Fruit del deliri, 2024). "Que pena que estos chicos se retiren, lo hacen bien", pensa.

Mentrestant —i com també els passa als integrants d'Oques Grasses—, sent allò de “jo el que vull és jubilar-me” i sospira imaginant un futur idíl·lic: tancar el despatx de la Moncloa, apagar el telèfon corporatiu i marxar a una platja ben llunyana a “no fer res, però de veritat”. De vegades es pregunta si tanta enginyeria política val la pena o si, com diu la cançó, la veritable victòria seria deixar la primera línia, cobrar la pensió d'expresident i veure el pròxim debat d'investidura des de la terrassa d'un càmping amb un mojito a la mà.

6. This is the Last Time - Keane

És indubtable que el president Sánchez ha tingut uns anys intensos de mandat: una pandèmia, una DANA, una apagada… Ho recorda mentre es renta la cara al matí, i veu al mirall que l’estrès li està omplint la cabellera de canes. “Tranquilo Pedro, peor sería estar como Miguel Tellado”. No obstant això, no pot evitar considerar si ja ha arribat el moment de fer un pas al costat. Per sospesar l’opció, posa aquest tema de Keane (Hopes and Fears, 2004) i pensa que potser, com diu la cançó, sí que hauria de ser l’última vegada que doni la cara.

6. I'm still standing - Elton John 

Però us pensàveu de debò que Sánchez anava a deixar-se enfonsar per unes canes? “Si yo creo que me hacen más interesante, Bego”, li diu a la seva dona. Pensa que si ja ha suportat tants contratemps, això només pot anar de baixada. No sap si serà la seva última oportunitat, però té clar que, almenys, ha de manifestar la seva victòria.

I’m still standing (Elton John, Too Low for Zero, 1983)  li dona la força necessària per mirar endavant i imaginar-se el tercer mandat. Mentre balla al menjador de la seva residència a la Moncloa entén quan Iceta va fer la seva famosa performance: “Claro Miquel, si es que esto sienta de maravilla”, exclama. Caldrà veure si la seva força de voluntat és suficient per tornar a ocupar la butaca al Congrés.

8. La faixa - La trinca

En paral·lel aquell cap de setmana, comença la temporada de rebaixes i, amb ella, l’assemblea general de fabricants de faixes. Feijóo ja pren mides a les cortines de la Moncloa, mentre Abascal li recorda que la cotilla ha d’anar ben cenyida: prioritat nacional, reemigració i ni un centímetre de progressisme. Sánchez confia ara que veure la faixa sortint de l’armari mobilitzi la clientela d’esquerres. Per això ha fixat la liquidació definitiva per al 29 de novembre. 

El 1976, La Trinca cantava que el feixisme anava de baixa. Cinquanta anys després, torna com a moda vintage i els espanyols hauran de decidir si esgoten existències o la tornen a la fàbrica.

9. It’s my Life - Bon Jovi

Palau de la Moncloa, dilluns 5 d’octubre, 8 del matí. Begonya esmorza tranquil·lament, i Sánchez, com qui ha tingut un atac, s’aixeca de sobte, agafa el paper de cuina, com si fos un micròfon, i comença a cantar. Bon Jovi o Bon Sánchez? Qui no és capaç d'imaginar-se en Pedro cantant a ple pulmó It’s my life, mentre omple els mots encreuats?

És el seu moment. “It's my life.It's now or never.I ain't gonna live forever.I just want to live while I'm alive”... “It’s my life”. Acabat el karaoke i amb tota la camisa oberta, ho té clar: és avui o mai. Ell no viurà per sempre. Es corda de nou els botons, es posa l’americana i surt davant les càmeres. Ho ha decidit: avança les eleccions al 29 de novembre. “It is now or never”.

10. Los perros - Arde Bogotá (techno remix)

Però de camí a la sala de premsa, necessita motivar-se i créixer la fortalesa.  Igual que a Rocky Balboa l’acompanya Eye of the Tiger, Sánchez també necessita una banda sonora que li reforci l'esperit competitiu abans de sortir a parlar davant dels mitjans.

Per enfrontar els rivals, el president desenfunda els seus auriculars Bluetooth —els mateixos que s'endú a les seves rutes en bici— i fa sonar el remix tecno d’aquest hit d’Arde Bogotá (Cowboys de la A3, 2023). Una cançó que parla de llibertat personal i rebel·lia contra les forces opressores. Sánchez escolta els versos amb el so tecno i pensa: “Bua, és que soc jo literal”. Ara sí, està llest per sortir a la palestra.