10 cançons per tornar a les aules - Diari de Barcelona
Quan arriba el setembre, el calendari ens recorda que és temps de tornar a les classes. La tornada a l’escola acostuma a despertar una barreja de nervis, il·lusió i nostàlgia pels retrobaments amb companys, les primeres històries d’amor, les amistats que marquen per sempre i aquell aire de llibertat adolescent que sembla que només es viu entre passadissos, pupitres i patis d'escola.
Al llarg dels anys, la música ha sabut reflectir aquesta atmosfera des de múltiples perspectives: la dels estudiants més “populars”, la dels que prefereixen passar desapercebuts o també la dels que tenen esperit crític i inconformista. Molts artistes han triat l’ambient educatiu per explicar històries d’amor juvenil, rivalitats, rebel·lia o senzillament per jugar amb la imatge icònica dels uniformes o les cheerleaders. Per això, hem seleccionat 10 cançons mítiques ambientades en col·legis i instituts, que recorren des dels ritmes de Grease fins a l'estil més urbà de Lola Índigo.
1. Summer Nights – Grease (1978)
Aquest clàssic de la pel·lícula Grease de 1978 mostra als seus protagonistes, Danny i Sandy, explicant —a la vegada, però en converses paral·leles— als seus amics com va ser el seu idil·li d’estiu. Els nois escolten en Danny a les grades d'un pati d’institut, mentre les noies atenen la Sandy a les taules del pati amb l’esmorzar. La cançó juga amb els estereotips de gènere de les dues històries simultànies: ell exagera i presumeix davant els amics, mentre ella descriu un amor tendre i sincer.
Una escena icònica que ha format part de l’imaginari col·lectiu durant generacions inclús va marcar estil més enllà de la música: l’estil pin-up de Sandy, amb cabells recollits, faldilles de cintura alta i sabates de ballerina, i el look rebel de Danny, amb jaquetes de cuir i cabells engominats, es van convertir en icones de la joventut. Aquestes estètiques van influir en la manera de vestir-se dels adolescents, consolidant una imatge visual que encara avui és recordada com a símbol cultural dels anys setanta.
2. Smells Like Teen Spirit – Nirvana (1991)
Considerada l’himne d’una generació, aquesta cançó del 1991 va portar el grunge —subgènere del rock alternatiu— al mainstream. El videoclip està rodat en un gimnàs d’institut amb animadores que porten un uniforme inusual—vestides de negre, amb tatuatges i amb el símbol d'anarquia a la roba—. També hi apareixen estudiants en plena rebel·lia sense deixar de moure's agitant el cap de manera frenètica. La posada en escena reflecteix la frustració i la ràbia adolescent, trencant amb la imatge alegre de la vida escolar que predominava fins llavors.
La crítica va acollir la peça amb gran entusiasme i la revista TIME el va qualificar d’"himne dels nens apàtics" de la Generació X, mostrant el desencantament d’una generació que lluitava per trobar el seu lloc al món. Camises de franel·la, cabells despentinats, pantalons desgastats i una actitud desafiant i desinhibida davant les normes socials, van fer d’una cançó, el crit de rebel·lió contra el sistema i la uniformitat de la joventut.
3. ...Baby One More Time – Britney Spears (1998)
Quan Britney va aparèixer el 1998 amb aquest videoclip —gravat al mateix institut que es va filmar Grease, al Venice High School, Los Angeles— va revolucionar el pop adolescent. Amb un estil molt diferent del de Danny i Sandy, vestida amb uniforme d’escola catòlica, amb cues i camisa blanca, la cantant estatunidenca ballava pels passadissos i el gimnàs d’un institut.
Aquesta cançó parla del desig adolescent d’una segona oportunitat amorosa, però el que la va fer icònica és la seva posada en escena: la quotidianitat d’una escola convertida en espectacle pop. És, probablement, el videoclip escolar més famós de la història de la música amb més de 1.000 milions de visualitzacions a YouTube. A més, la revista Rolling Stone el va situar com la segona millor cançó de Spears, segons un sondeig entre els lectors.
4. Teenage Dirtbag – Wheatus (2000)
L’any 2000, Wheatus va llançar aquest tema amb 350 milions de reproduccions a YouTube. La cançó explica la història d’un noi que se sent marginat a l’institut, però que somia amb la noia més popular. Al videoclip, protagonitzat per Jason Biggs —qui interpreta el paper principal a la pel·lícula Loser en la que es basa el vídeo musical —, les escenes d’un ball escolar i la trama còmica mostren amb humor i desgràcia l’experiència dels outsiders a l’institut. Tot i que el protagonista aconsegueix a la noia popular, es revela que tot és només un somni, reforçant la idea de frustració adolescent.
Musicalment, és un tema d’estil pop-rock alternatiu, amb un to tendre i sarcàstic que es converteix en referència per a qualsevol adolescent que sent que no encaixa. Fa uns anys, la cançó va tornar a estar a la moda perquè es va convertir en un trend de TikTok sota el nom “my teenage dirtbag photo”, on milions d’usuaris mostraven fotos de la seva adolescència. Així, Teenage Dirtbag va passar de ser una peça dels 2000 a un hit intergeneracional.
5. We’re All In This Together – High School Musical Cast (2006)
Aquest himne de Disney Channel del 2006 va marcar tota una generació. Rodat al gimnàs de l’East High, els protagonistes de High School Musical ballen una coreografia col·lectiva que simbolitza la unitat i el treball en equip. La cançó transmet un missatge positiu i optimista, molt vinculat a l’esperit escolar: compartir experiències, esforçar-se junts i viure la joventut com una aventura. Avui dia, encara és impossible escoltar-la sense recordar els salts sincronitzats i el famós crit de “Wildcats!”. A més, va influir en la manera com molts estudiants percebien la vida escolar. Qui no s’ha imaginat alguna vegada que el seu institut fos així?
Aquesta cançó va ser un fenomen global que va traspassar la pantalla, convertint-se en coreografia repetida a escoles, festes i fins i tot gales de final de curs. We’re All In This Together ha deixat una empremta cultural que encara desperta nostàlgia en aquells que van créixer amb la saga. El seu llegat continua viu, ja que la cançó sovint es recupera inclús en alguna festa tematitzada.
6. Las Divinas – Brenda Asnicar (Patito Feo) (2007)
Directament des de la sèrie juvenil argentina Patito Feo (2007), aquesta cançó es va convertir en un fenomen. Las Divinas, liderades per Brenda Asnicar, representaven el grup de noies més populars de l’escola, amb coreografies, uniformes i una actitud de superioritat. La lletra, amb el famós “nadie pasa de esta esquina”, és tota una declaració d’identitat adolescent dins del microcosmos escolar.
També el tema reflecteix la divisió entre grups socials dins l’escola: les “divines” amb actitud diva i creguda contra les “populars” amb personalitat més humil i bondadosa d’aquelles que no encaixen als cànons de bellesa o popularitat imposats. Aquesta dinàmica, molt present en la cultura adolescent, va fer que la cançó i la sèrie transcendissin l’entreteniment i es convertissin en referència cultural a tota Llatinoamèrica i l'estat espanyol. Tant la cançó com la seva coreografia es van viralitzar, demostrant com un producte televisiu podia marcar tendència musical i estètica dins i fora de les aules.
7. You Belong With Me – Taylor Swift (2009)
L’any 2009, Taylor Swift va presentar una de les històries d’institut més clàssiques en forma de videoclip: la rivalitat entre la noia discreta i l'animadora popular. Swift interpreta tots dos papers i mostra les contradiccions de l’adolescència: sentir-se invisible, patir per l’amor no correspost i somiar amb ser escollida. El vídeo inclou elements icònics de la cultura “high school” estatunidenca com partits de futbol o un final feliç al ball de l’institut.
La cançó es va inspirar en una situació real que Swift va presenciar: un amic parlant per telèfon amb la seva parella, defensant-se mentre ella cridava, i en la qual Taylor sentia simpatia per ell. Així va sorgir la idea de la “noia del costat”, que estima un amic que està amb algú que no l’aprecia, i que coneix millor que la noia popular, establint un relat identificable per a molts adolescents sobre amor no correspost, amistats i rivalitats.
8. Here's to Never Growing Up – Avril Lavigne (2013)
Here’s to Never Growing Up d’Avril Lavigne és una cançó pop-rock publicada el 2013 que transmet un missatge de joventut eterna, diversió i rebel·lia davant el pas del temps. La lletra celebra la idea de no deixar-se atrapar per les responsabilitats adultes i continuar gaudint com si sempre fóssim adolescents. El to és festiu i ple d’energia, propi d’una música que convida a cantar i ballar, reflectint un esperit lliure i despreocupat.
El videoclip reforça aquest missatge estant ambientat en un institut, amb escenes en una aula, als passadissos amb taquilles i sobretot en un ball de graduació —un dels rituals més representatius de la vida escolar nord-americana—. L’escenari escolar funciona com a símbol de joventut, amistat i dels moments inoblidables de l’etapa estudiantil. D’aquesta manera el videoclip connecta la idea de “no créixer mai” amb la nostàlgia de la vida adolescent i la diversió pròpia de l’època d’institut.
9. La mestra - ZOO (2017)
Aquest tema sembla prou diferent dels anteriors, lluny de la cultura estatunidenca i la ficció, representa reivindicació i memòria en forma de peça musical amb inspiració a les aules. La mestra és un homenatge a Marifé Arroyo, mestra de Barx que als anys setanta va impulsar una escola democràtica i en valencià, enfrontant-se a obstacles i represàlies.
La lletra, reconeguda pel Premi Cerverí com la millor de l’any, denuncia l’escola rígida i repressiva —horaris estrictes, control del comportament, prohibició del joc i la creativitat— mentre celebra la valentia d’una docent que conquesta la infància i escampa “verí” de llibertat i cultura en un “idioma proscrit”. Amb aquesta cançó, ZOO converteix l’escola en un espai de resistència i empoderament, mostrant que l’educació també pot ser rebel, creativa i transformadora.
10. La Niña de la Escuela – Lola Índigo, TINI, Belinda – (2021)
Aquest tema del 2021 és una celebració de l’autoestima i l’empoderament femení, amb un toc fresc i urbà. Lola Índigo, TINI i Belinda es reuneixen per cantar-li a aquella noia que abans era tímida a l’escola i que ara ha trobat la seva força. “Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba, ¿me recuerdas? Ahora que estoy buena pasa y dice ‘Oh nena, oh nena’”.
El videoclip es desenvolupa amb una clara estètica escolar: passadissos, pissarres i coreografies que recorden les clàssiques pel·lícules de “high school”. És un exemple modern de com la música segueix utilitzant el col·legi per reflectir com una persona pot passar de ser ignorada a reivindicar la seva presència.
Com hem vist, aquestes 10 cançons ens mostren que el col·legi i l’institut no són només espais d’aprenentatge, sinó també escenaris representatius de la quotidianitat que hi han inspirat artistes de tot el món. Amb la música, la vida escolar es transforma en melodies que evolucionen amb el pas del temps. A través dels videoclips també observem el canvi de generacions i la transformació tant d'estils musicals com de la societat, mostrant com la música ha sabut capturar l’esperit escolar a través de gèneres i dècades diverses.






