El passat dijous es va estrenar la continuació d’una de les pel·lícules més icòniques per la moda dels anys 2000: El Diable Es Vesteix de Prada (2006). Vint anys després, el món de la revista Runway torna als cinemes i, per commemorar-ho, aquí us portem 10 cançons que Miranda Priestly, l’editora imponent i perfeccionista interpretada per Meryl Streep, mai escoltaria.

1. Blin Blin - Bad Gyal i Juanka

Si hi ha una característica que defineix Miranda Priestly és la sofisticació. El seu gust elegant és tot el contrari de l’estètica de Bad Gyal, que és streetwear i urbana. El reggaeton és massa tosc per al seu gust refinat i per al glamurós i elitista món de la revista Runway.

2. All Too Well (10 Minute Version) - Taylor Swift

De per si, Taylor Swift no és una cantant que Miranda Priestly escoltaria. La cantant nord-americana és massa expressiva amb els seus sentiments, i la versió llarga d’All Too Well és una cançó per cridar-la i plorar-la. Massa confessió per a l’editora de Runway quan ella té el control de tot, fins i tot de l’emocional.

3. Quédate - Quevedo i Bizarrap

Massa mainstream. Massa ball. La lletra és massa ordinària. El reggaeton i la música electrònica no són els gèneres preferits de Priestly. Ella és més de clàssics, com Madonna o Elton John.

4. Flowers - Miley Cyrus

Una de les frases més icòniques del primer film és: “Flors? Per a la primavera? Trencador!” (en to irònic). Gràcies a la Miranda Priestly, sabem que els estampats florals són massa típics per a aquesta estació de l’any. Per aquest motiu, considerem que l’editora de Runway no escoltaria mai el tema Flowers de la Miley Cyrus, ja que no el consideraria original.  

5. Èpic Solete - The Tyets i Figa Falwas

El personatge de la Miranda està basat en l’editora de Vogue, Anna Wintour, ja que totes dues tenen la mateixa feina, un pentinat de confiança i el seu rostre està sovint tapat per unes ulleres de sol. Aquest icònic accessori no l’usen només per protegir-se del sol, sinó per lluir encara més serioses i no deixar veure cap expressió quan acudeixen a les desfilades. A més, sent tan blanca com és Priestly, podem afirmar que el sol no és el seu aliat. Per aquest motiu, mai escoltaria Èpic Solete.

6. Me encanta (I Love It) - Nancys Rubias

Una cançó massa camp i paròdica per a Miranda Priestly. L’editora de Runway només està d’acord amb una estètica curada i sofisticada, mentre que Me encanta (I Love It) és hortera, exagerada i un desordre musical. La seriositat de Priestly no combina amb el caos i el sentiment despreocupat de la cançó.

7. Beauty and a Beat - Justin Bieber i Nicki Minaj

Una cançó pop i mainstream d’estètica de club i pensada per festes i diversió? Miranda Priestly no ho aprovaria mai. Beauty and a Beat és comercial, és extravagant i és maximalista. Una editora de moda tan estricta com ella mai escoltaria aquests gèneres musicals. Si, a més, tenim en compte les polèmiques en què s’ha ficat Nicki Minaj últimament, i que Priestly té problemes amb la cultura de la cancel·lació a la seqüela, encara més motiu per allunyar-se de les controvèrsies innecessàries.

8. MUSSEGU - Figa Flawas

Aquesta cançó urbana i pop parla sobre el desig i el flirteig de manera directa. És a dir, és col·loquial i festiva, tot el contrari de l’estètica curada de Miranda Priestly. El món de les revistes de moda i de l’alta costura no s’ajuntarien mai amb la cultura popular de discoteques i les pistes de ball. 

9. Fame is a Gun - Addison Rae

Una estrella de TikTok convertida en cantant? No és el perfil que seguiria Miranda. L’estètica ‘deixada’ d’Addison Rae i els looks que porta a l’escenari, que sovint consisteixen només en roba interior, serien considerats de mal gust per la figura més potent del món de la moda. Ho sentim, Addison, però sembla que no tindràs portada a Runway aviat. 

10. I Dreamed A Dream (del musical Els miserables) - Anne Hathaway

Si una cosa queda clara veient les dues pel·lícules és que la Miranda no suporta l’Andrea Sachs, interpretada per l’Anne Hathaway. La seva relació, tot i que s’apropa en alguns moments durant els films, és d’amor-odi i bastant complicada. Per això, en un univers paral·lel, la Miranda no escoltaria mai la veu de l’Andrea / Anne, tot i que la versió del tema del musical és una delícia.