Les històries són l’eix transversal de les vides humanes: des que ens llevem fins que anem a dormir, el nostre dia està marcat pel que diuen les notícies, la gent que ens envolta, els llibres i les cançons que escoltem. El dia és un trencadís d’històries que s'entrellacen constantment. I justament aquesta setmana, que celebrem la diada de Sant Jordi, els relats es converteixen en protagonistes absoluts.

Però la literatura no és un art aïllat. Sovint beu d'altres disciplines per donar vida, color i ritme a les pàgines. Quantes vegades us heu trobat un personatge que fa sonar un disc de vinil, taral·leja una melodia o balla un èxit d'una dècada concreta? Els escriptors citen peces musicals per definir l'atmosfera d’una escena i posar banda sonora a la imaginació. Per anar escalfant motors abans de sortir a remenar parades de llibres i roses, aquesta setmana us portem 10 cançons reals que han quedat immortalitzades dins de la ficció; temes que ressonen entre les pàgines de diferents novel·les i que ens demostren que, de vegades, els llibres també es poden escoltar.

1. Norwegian Wood - The Beatles

Murakami no pot morir sense guanyar el Premi Nobel de Literatura. Etern candidat japonès, va publicar el 1987 la novel·la Tòquio Blues (Norwegian Wood), una història a mig camí entre l’amor, la pèrdua i la sexualitat. Convertida en un nou clàssic de la literatura japonesa i occidental, l’obra manté una connexió constant amb The Beatles, que han influït profundament les seves creacions literàries.

El títol mateix del llibre prové de Norwegian Wood, cançó publicada el 1965. Aquest no seria l’únic gest de l’autor cap a la mítica banda britànica: Murakami els torna a mencionar a With the Beatles, un relat curt publicat el 2020, així com al relat curt Drive My Car (2014), també batejat a partir de la cançó dels Beatles publicada el 1965, i que seria adaptada cinematogràficament el 2021.

2. The Lion Sleeps Tonight - The Tokens

American Psycho (1991) és una de les novel·les de culte més icòniques de la literatura estatunidenca, i gran part del seu mite neix del retrat que Bret Easton Ellis fa dels joves financers de Wall Street dels anys vuitanta. Per molt paradoxal que sembli en aquest món de capitalisme extrem, la música pop hi juga un gran paper. 

El protagonista, Patrick Bateman, intercala les seves accions amb monòlegs en què analitza fil per randa els èxits de Genesis, Whitney Houston o Huey Lewis and the News. Ara bé, un dels moments musicals que més xoca amb el to de la història arriba quan entra al seu luxós apartament i fa sonar The Lion Sleeps Tonight de The Tokens, a la màquina de discos. Qui hagi llegit el llibre recordarà l’estrany contrast entre una melodia tan innocent, d'arrel africana i infantil, que posa banda sonora a la rutina d'un psicòpata.

3. Simfonia núm. 9 “Oda a l’alegria” - Beethoven

La taronja mecànica (1962) és una de les grans distopies literàries del segle XX, on Anthony Burgess –també conegut pel clàssic 1984– retrata una societat corrompuda per la delinqüència juvenil. El protagonista d'aquest futur negre és l’Àlex, el líder de la banda dels "drugos", i amb una personalitat contradictòria: és un criminal brutal, però manté una devoció gairebé religiosa per la música clàssica i, per qui anomena, "el gloriós Ludwig van". 

La Simfonia núm. 9 de Beethoven és l’obra de capçalera i la banda sonora de les seves fantasies destructives. Qui conegui la història, però, recordarà el gir pervers d'aquesta fixació. Quan l'Estat sotmet l’Àlex al “mètode Ludovico” per rehabilitar-lo, l'obliguen a veure imatges atroces amb l'Oda a l'Alegria sonant de fons, i el condicionen perquè la seva peça preferida li provoqui, per sempre més, nàusees insuportables.

4. Blame it on the boogie - The Jacksons

Tots els llibres del santboià Kiko Amat bateguen al ritme de les seves obsessions musicals (especialment, el pop anglès i el soul negre). Però si hi ha una novel·la on la música té plena rellevància narrativa i atmosfèrica és Rompepistas (2008). En les seves pàgines sonen Desmond Dekker, Generation X, Kortatu, The Clash, Brighton 64... per ambientar la història d'un grup de xavals skins i punks bregant per fer-se grans als tumultuosos vuitanta. Qui hagi llegit la novel·la, però, recordarà la frase amulet del protagonista davant de qualsevol problema: "Dona-li la culpa al boogie" (Blame it on the boogie, una cançó original del britànic Mick Jackson, que es va fer popular gràcies a un altre Michael, que amb els anys esdevindria el rei del pop).  

5. Janie Jones - The Clash

Alta fidelitat (1995) de l'escriptor britànic Nick Hornby és la gran bíblia literària dels melòmans. El seu protagonista, Rob Fleming, és el propietari d'una botiga de discos londinenca en crisi, el qual analitza la seva desastrosa vida amorosa i la seva pròpia existència exclusivament a través de llistes "Top 5".

El llibre és una autèntica oda al col·leccionisme de vinils. En una de les constants discussions musicals darrere el taulell, els personatges es proposen decidir el "Top 5" definitiu de "les millors primeres cançons de la cara A d'un disc de tots els temps". L'escollida per liderar aquest exigent rànquing és Janie Jones, el tema que obre el disc de debut de la banda The Clash.

6. Wuthering Heights - Kate Bush

A la novel·la Todo final es un comienzo (2024), Dolly Alderton, una de les autores predilectes de la generació Z, mostra la desesperació de l’Andy després de trencar amb qui creia que era l’amor de la seva vida. Tot i que no és la part central del llibre, mentre l’Andy procura recuperar-se, recorda cançons que l’han acompanyat i que van ser importants durant la relació; i és precisament entre aquests records on fa aparició aquest inconfusible tema de Kate Bush.

7. Space Oddity - David Bowie

Amb la novel·la Wonder, l’escriptora R.J. Palacio va crear un dels grans fenòmens de la literatura juvenil. La història d’Auggie Pullman, un nen nascut amb una deformitat facial, ha captivat a més de quatre milions de lectors arreu del món. Per protegir-se de les mirades constants i l’estranyesa de la gent, el protagonista troba refugi —físic i emocional— en un casc d’astronauta de joguina.

La fixació per l'espai està estretament lligada a Space Oddity, el clàssic atemporal de David Bowie, que la Miranda (una amiga de la família) cantava a l’Auggie de petit. La cançó relata l'aventura del Major Tom, un astronauta que sura completament sol i aïllat a milers de quilòmetres de la Terra; una imatge que ressona en la solitud que sent l'Auggie quan li toca treure's el casc i enfrontar-se, per primer cop, al repte d'anar a l'escola i relacionar-se amb els altres nens.

8. Sin noticias de Gurb - Miki Núñez

L’escriptor Eduardo Mendoza és un dels principals responsables de l’afició literària dels joves —que ara ja no ho som tant—. La novel·la Sin noticias de Gurb (1990) ha estat dins del programa d’estudis de les escoles catalanes durant anys, arrencant riallades a les aules amb les desventures d'aquell alienígena camuflat de Marta Sánchez per la Barcelona preolímpica.

En aquest cas, però, és el títol del llibre que inspira el cantant terrassenc Miki Núñez a batejar una de les cançons del disc Iceberg (2020). El tema funciona com a testimoni d'aquest autèntic fenomen generacional, demostrant que l'humor de Mendoza i les lectures de l'institut han quedat gravats per sempre en la memòria de molts antics estudiants.

9. Annabel Lee - Radio Futura

Seguint aquesta línia on la música serveix per tornar a la literatura com un bumerang, trobem un dels grans clàssics del pop-rock espanyol dels vuitanta. La banda Radio Futura va posar música a Annabel Lee (1849), l'últim poema que va escriure Edgar Allan Poe. El tema, inclòs a l'àlbum La canción de Juan Perro (1987), transforma els versos gòtics de l'escriptor en un èxit absolut, demostrant que un poema del segle XIX pot sonar perfectament a totes les ràdios i convidar-nos a rellegir el mestre del terror.

10. Lolita - Lana del Rey

Aquest mateix efecte de retorn als llibres el trobem en l'imaginari de Lana del Rey, una artista que inspira les seves lletres de referències literàries constants. Amb la cançó Lolita, s'apropia del controvertit clàssic de Vladimir Nabokov per parlar d'una joventut que s'aboca a la vida adulta a través de l'excés. La fixació de la cantant amb la novel·la de 1995 és tan clara que al tema Off to the Races arriba a parafrasejar l'inici del llibre: "Llum de la meva vida, foc de les meves entranyes" (Light of my life, fire of my loins).