Amb l’estiu, per fi, arriba l’època de l’any més esperada per milers de melòmans: l’època de festivals. Aquesta setmana, de dimecres a dissabte, el Parc del Fòrum acollirà el festival Cruïlla, on desfilaran grans noms del panorama nacional i internacional com Pixies, Halsey o Rigoberta Bandini, entre d’altres. En aquest "10 cançons", repassem alguns dels grans èxits que hi sonaran.

1. Colors - Halsey

Colors va ser el segon senzill de Badlands (2015), un dels àlbums puntals del pop-rock alternatiu de la dècada del 2010 i una de les grans icones culturals de Tumblr 2015. La cançó recorda alguns moments de la tempestuosa relació de la cantant amb Matty Healy, líder de The 1975, a qui descriu com una “visió celestial” i una “obra mestra”. Però aquesta fascinació no va evitar que Halsey també assenyalés les red flags, inseguretats i problemes de la seva exparella, que, en aquell moment, lluitava, al mateix temps, contra una depressió i una drogoaddicció. 

L’artista de Nova Jersey serà l’encarregada de tancar el primer dia de festival amb un setlist que recorrerà des dels seus grans èxits de joventut, com Closer o Gasoline, fins a temes més madurs del seu últim àlbum, The Great Impersonator.

2. Eternamente Joven - Sen Senra

Després de més de tres anys, el cantant gallec oferirà al Cruïlla l’últim concert de l’era PO2054AZ, una trilogia en què reflexiona sobre els seus orígens, les conseqüències de la fama, l’amor i el futur. Precisament d’aquesta última qüestió parla Eternamente Joven, una oda al carpe diem i al desafiament de les conviccions i de les regles socials. 

La cançó s’inicia amb la veu gairebé nua de Sen Senra, que, només acompanyat d’un patró d’acords senzill a la guitarra acústica, crea una ambientació que fa creure l’oient que està sentint-lo cantar al costat d’una foguera. L’arribada de la tornada, però, trenca amb la senzillesa de les primeres estrofes per deixar lloc a un pop indie, de versos gairebé hipnòtics. Així, tot apunta que el moment d’Eternamente Joven serà un dels més emotius de la “missa” de dimecres. 

3. Et puc odiar molt més - Sidonie

El grup barceloní porta al Cruïlla Catalan Graffiti, el seu primer àlbum escrit íntegrament en català en gairebé 30 anys de trajectòria, i que va valdre a Sidonie el premi Enderrock de la crítica al millor artista. Un dels senzills del projecte és Et puc odiar molt més, un tema que, a través d’un so indie rock amb llampecs de postpunk, parla d’una relació sentimental a punt de caducar. Malgrat l’estira-i-arronsa i les anades i vingudes de la relació, l’amor hi roman i, per a Marc Ros, vocalista de l’agrupació, pesa més que qualsevol altra emoció negativa (“Et puc odiar molt més, però no estimar-te menys”).

4- Where Is My Mind? - Pixies 

Poques cançons representen millor l'esperit del rock alternatiu que Where Is My Mind?. Publicada el 1988 dins de Surfer Rosa, s'ha convertit en l'obra més icònica dels Pixies. Amb els anys, la cançó ha transcendit l'àmbit musical fins a convertir-se en un símbol de la cultura popular, especialment després de sonar a l'escena final d'El club de la lluita, una de les seqüències més icòniques del cinema contemporani. El mateix Black Francis també ha explicat que Apocalypse Now va influir en el seu imaginari a l'hora de compondre algunes de les cançons d'aquella etapa. Més de tres dècades després, Where Is My Mind? continua sent un dels moments més esperats dels concerts de la banda nord-americana.

5- Pacte de sang - Periferia

En pocs anys, Periferia s'ha convertit en una de les bandes emergents més destacades del metal català gràcies a una proposta que combina el metalcore i el hardcore melòdic. Pacte de sang és una declaració de lleialtat a aquelles persones que es mantenen al teu costat en els moments més difícils. La cançó reivindica els vincles que van més enllà dels llaços de sang i que es construeixen a través de les experiències compartides, el sacrifici i la confiança.

6- Salir - ALIZZZ 

Un dels productors més influents del pop urbà estatal, ALIZZZ, ha demostrat amb la seva carrera en solitari una sensibilitat molt més propera al pop alternatiu i a l'indie. Salir, inclosa en el disc Conducción Temeraria (2024), és una mostra d'aquesta evolució artística, amb una producció que combina guitarres, sintetitzadors i una interpretació íntima. La cançó parla de la necessitat de trencar amb les inèrcies, deixar enrere la por i atrevir-se a començar una nova etapa. Sense renunciar a l'accessibilitat del pop, ALIZZZ construeix una peça introspectiva que creix de manera gradual fins a esclatar en una tornada plena d'optimisme. 

7- To my love - Bomba Estéreo

Publicada el 2015 dins d'Amanecer, To My Love és una de les cançons que millor sintetitza l'univers de Bomba Estéreo. El duet colombià fusiona ritmes electrònics, cúmbia, música caribenya i pop en una proposta tan festiva com hipnòtica. La lletra parla d'una relació que arriba al seu final i de la necessitat d'acceptar que, de vegades, estimar també significa saber deixar marxar. Aquesta dualitat entre la melancolia del missatge i l'energia del ritme és precisament una de les grans virtuts de la cançó, que té tots els ingredients per convertir el Cruïlla en una autèntica pista de ball.

8. Busco un centro de gravedad permanente - Rigoberta Bandini

Després d'un temps allunyada dels escenaris, Rigoberta Bandini torna al Cruïlla amb Jesucrista Superstar (2025), un treball que ofereix una mirada íntima sobre la maternitat, la identitat i les contradiccions de la vida adulta. D'aquest univers forma part Centro de gravedad permanente, una cançó que reflexiona sobre la necessitat de trobar un lloc per a un mateix en un món consumit pel soroll, les expectatives i el ritme accelerat i apàtic de la vida adulta. Tot i estar construïda sobre una base de pop electrònic, la cançó és una de les composicions més personals del repertori recent de l’artista, ques s'ha convertit en una de les veus més singulars del panorama estatal.

9. Strange Overtones - David Byrne

L’afirmació que poques figures han influït tant en la música contemporània com David Byrne és difícil de discutir. L'exlíder de Talking Heads arribarà al Cruïlla amb un repertori que combinarà els grans clàssics de la seva trajectòria amb cançons de la seva carrera en solitari, entre elles, Strange Overtones, un dels temes més celebrats del disc Everything That Happens Will Happen Today (2008) amb Brian Eno. La cançó fusiona l'esperit del pop experimental de Byrne amb una producció lluminosa i optimista, marcada pels teclats i un ritme que convida, gairebé, a ballar. 

Fa l'efecte de ser una cançó perduda dels Talking Heads, de l'època de Remain in Light, però amb una producció més moderna i polida. A escala lírica, però, s'endinsa en un terreny que la banda rarament explorava: en essència, és una cançó d'amor. Byrne canta a la noia del pis del costat, acompanyant-la en la construcció d'una cançó amb “harmonies estranyes” i passades de moda —These beats are twenty years old—.

10. Bon dia - Els Pets

Parlar de Bon dia és parlar d'una de les cançons més emblemàtiques del rock català. Publicada el 1997 dins del disc homònim, es va convertir ràpidament en un himne generacional gràcies al seu missatge optimista i a una melodia que, encara avui, forma part de l'imaginari col·lectiu de diverses generacions de catalans.

La cançó reivindica la capacitat de començar de nou malgrat les dificultats quotidianes, i les guitarres lluminoses, el ritme contagiós i la veu inconfusible de Lluís Gavaldà han convertit Bon dia en un dels grans clàssics del repertori d'Els Pets.