El Club Natació Poble Nou està de celebració. El club barceloní inaugura aquest divendres per la tarda l’exposició del seu centenari: De la fàbrica a la piscina. Cent anys del Club Natació Poble Nou. Fins al pròxim 28 de setembre, el Centre Cívic Can Felipa acollirà aquest homenatge a una de les entitats pioneres en la natació artística a Espanya durant els anys 60.

Fundat el 1924, el CN Poble Nou apareix com un "element de cohesió en un barri obrer". Després d'uns primers anys convulsos amb la destrucció de les instal·lacions, l'entitat s'aconsegueix refer fins a arribar a ser capdavantera a la dècada dels anys 60. En aquesta etapa van sorgir grans esportistes, com les nadadores Aurora Chamorro i Manolita Gutiérrez, o els waterpolistes olímpics Gaspar Ventura i Josep Padrós.

Actualment, compta amb tres seccions: rugbi, waterpolo i natació artística. Els pròxims reptes passen per la construcció d'una nova piscina, una peça fonamental per poder crear l'equip femení de waterpolo i continuar competint a l'elit.

L’exposició mostra el recorregut que ha tingut l’entitat al llarg del darrer segle, des del seu naixement durant la dictadura de Primo de Rivera fins a l'actualitat. Una exhibició que recorda moments crucials, com els temporals de 1950 i 1951 que van destruir la seu de la Mar Bella. 

Cartell de l'exposició del centenari del CN Poble Nou. Font: CN Poble Nou

A banda, Julià Guillamon i Àngel Uzkiano han escrit i dissenyat, respectivament, un llibre que asseguren que és una “peça de col·leccionista que molts altres clubs, aficionats de l’esport i entitats prendran com a model”. Guillamon ho explica al Diari de Barcelona: “Quan fas un projecte, el que acaba quedant sempre és un llibre”.

Disseny del llibre commemoratiu del centenari del CN Poble Nou. Font: CN Poble Nou

Els inicis del club

El CN Poble Nou neix el 1924, un moment en què l’esport comença a tenir una dimensió popular. En un barri industrial com el del Poblenou, l’esport es converteix en un “element important de cohesió, formació i millora de la classe obrera”, afirma Julià Guillamon, que també és comissari de l’exposició.

“El destí natural d'un nen de barri obrer era treballar als 14 anys en un taller. Aquesta possibilitat de descobrir un món nou a través de l’esport és on està l’ADN del club”, relata el comissari, veí del Poblenou.

“Al barri hi havia molta gent de pas, que només anava a treballar. Era un reducte de la revolució industrial”, recorda. L’evolució del club reflecteix el canvi que s’han produït en els costums: “Més enllà d’explicar la història d’una entitat esportiva, es tractava d’explicar sociològicament aquesta modificació social”.

En aquest sentit, el president del club, Jordi Homs, parla de l’activitat i importància que va tenir l'entitat en els seus inicis: “Era una manera de treure els obrers del bar i portar-los a fer esport, l’anomenat associacionisme esportiu”. Lamentablement, diu, el barri "s’ha gentrificat, ha canviat amb els anys" i el club també s'ha anat transformant.

Un daltabaix i una reconstrucció per ser pioners a Espanya

La primera seu del club va ser a la platja de la Mar Bella, una instal·lació que es va mantenir fins als anys 50, quan dos temporals del Llevant la van malmetre. Amb la destrucció de la seu, l’entitat es va quedar pràcticament sense activitat fins a la dècada posterior. “És un club que no ho ha tingut gens fàcil i que ha tirat endavant gràcies a la voluntat d’una sèrie de gent que ha posat el coll”, destaca Guillamon.

Va ser aleshores quan es va crear la piscina Lope de Vega, la primera piscina municipal coberta de Barcelona. Durant molts anys es va convertir en un equipament d’elit i es van organitzar diverses activitats de natació. D’allà van sortir esportistes que van destacar a Espanya. És el cas d’Aurora Chamorro, una de les grans nadadores dels anys 60, o els waterpolistes olímpics Gaspart Ventura i Josep Padrós. 

Malauradament, l’època daurada del club va durar pocs anys perquè la piscina de seguida va tenir problemes estructurals i hi va haver una llarga època de reclamacions per aconseguir un nou equipament. No va ser fins als Jocs Olímpics de Barcelona 92 quan es va crear Can Felipa i es van poder renovar les instal·lacions. Durant aquesta etapa, en què el club no va poder fer natació, es va crear la secció de rugbi. “És un club que té un peu a terra i un peu a mar”, conclou el comissari de l’exposició.

Pioners en natació artística

Actualment, la natació artística és la secció més petita, però va ser una de les principals en l’època daurada del CN Poble Nou. L’entitat barcelonina va ser una de les pioneres en aquesta modalitat als anys 60. Anna Martínez, actual coordinadora tècnica de la natació artística, es mostra orgullosa del passat del club, però ambiciosa de cara al futur: “M’encantaria pujar el nivell i que se sentís a parlar més de Poblenou quant a aquesta secció”.

Fotografies de la natació sincronitzada a l'exposició. Font: CN Poble Nou

En els sis anys que Martínez fa que és coordinadora tècnica assegura que han millorat i que la idea és "fer el salt cap a la federació". Fins ara, la natació artística competia a escala de consell escolar. "Els resultats són molt bons pel que fa a puntuacions i resultats", confirma al DdB Martínez, que alhora admet que van provar d'entrar a la federació perquè "les nenes necessitaven més motivació". "Elles es comprometen quan hi ha un objectiu darrere", explica.

La coordinadora tècnica valora positivament aquesta primera experiència federativa i confirma els següents passos a seguir: “La idea és fer aquest salt de cara a l’any que ve, intentar federar-les a pràcticament totes, sempre que sigui merescut”.

Un club d’aigua, però amb secció de rugbi

Tot i que sigui sorprenent, el Club Natació Poble Nou també inclou una secció de terra com és el rugbi. Es va constituir en l’època en què no es podia fer natació per la manca d’instal·lacions i s’ha mantingut fins a arribar als nostres dies. Durant els anys 60 va ser una de les principals seccions al punt que va aconseguir guanyar el campionat d’Espanya i el de Catalunya.

El president del club, Jordi Homs, assegura que volen que aquesta secció augmenti en volum d’esportistes: “En rugbi tenim més marge de creixement, ja que és un esport que té fama de violent, i el futbol s’ho emporta tot”.

El coordinador tècnic, Tim Vilaseca, recalca l’esforç individual i col·lectiu com a principals valors de la disciplina: “Som un club humil amb moltes possibilitats que és pel que hem de seguir. Hem d’apostar pels que vindran darrere i predicar amb l’exemple dels que hi som ara”. Vilaseca també parla del que fa diferent el rugbi del CN Poble Nou: “La situació geogràfica, jugar al costat del mar és una cosa única”.

El waterpolo reclama més espais

La de waterpolo és una de les seccions que més temps ha competit a l’elit. El CN Poble Nou, actualment a Primera Divisió (segona categoria a escala nacional), va arribar a jugar una final de Copa del Rei el 1997. “El waterpolo és el punt insígnia del club des de l’època de la piscina vella, per tant, ha d’estar al capdavant”, admet el president.

Fotografia d'un dels equips de waterpolo del CN Poble Nou. Font: CN Poble Nou

Per la seva banda, el coordinador tècnic de la secció, Joan Colomer, es mostra ambiciós amb els objectius del club per als anys vinents: “A mitjà termini la meta seria tornar a divisió d'honor i tenir secció de waterpolo exclusivament femení”. El coordinador, però, adverteix que si no hi ha una nova instal·lació, no es podran aconseguir les fites marcades.

Colomer afegeix que el creixement qualitatiu implica tenir més espais per entrenar: “Estem en un barri molt tensat demogràficament i la piscina actual de Can Felipa no dona per a més. Si podem oferir unes bones condicions de formació a partir de certes edats, a ningú li caldrà marxar per continuar progressant”.

A més d’aquests dos objectius, el president n’afegeix un altre: “Volem tenir molta gent a sota perquè puguem tenir un primer equip ple de gent de la casa, encara que només el 20% o el 30% arribin al sènior. Volem ser un club formador que competeix”.