El 13% dels treballadors de la UE diu que se sent física i emocionalment esgotat de manera crònica pel seu treball, el primer dels tres principals símptomes del 'burnout' o síndrome de desgast ocupacional, als quals se sumen la reducció de l'eficàcia professional i una actitud de desafecció, irascibilitat i cinisme.

La dada està recollida en l'últim informe sobre riscos psicosocials de l'Organització Internacional del Treball (OIT), en el qual no es fan estimacions de quants treballadors podrien sofrir la síndrome, fet que la pròpia organització reconeix a EFE que "és difícil de quantificar de manera consistent".

En 2022 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va obrir la porta a la consideració del 'burnout' com a malaltia laboral en tots els països membres, en incloure-ho en la seva classificació internacional de malalties (CIE-11) com un patiment derivat del treball, quan fins llavors estava enquadrat en "problemes relacionats amb la dificultat en el control de la vida".

A Espanya la llei no reconeix com a malaltia professional aquesta síndrome, que en la pràctica es tramita com a contingència comuna, excepte quan els tribunals l'han reconegut com a accident laboral, casos puntuals en els quals s'ha demostrat amb claredat la relació directa entre la deterioració de la salut i les condicions del lloc de treball.

Les sentències judicials estableixen a més la responsabilitat de les empreses, en vincular la síndrome amb l'incompliment de la prevenció de riscos en l'avaluació de factors psicosocials.

Mala organització del treball com a desencadenant

La secretària general de la Confederació Europea de Sindicats (CES), Esther Lynch, subratlla en declaracions a EFE que el 'burnout' és una "emergència d'estrès en el treball" i assenyala com a responsables la mala organització del treball, la falta de personal, la cultura de disponibilitat permanent i la inseguretat laboral que "estan portant als treballadors al límit".

Lynch assegura que, segons enquestes recents, prop del 45% dels treballadors de la UE diu que està exposat a riscos laborals que podrien danyar la seva salut mental, i que gairebé un de cada tres sofreix estrès, depressió o ansietat vinculats al treball.

Per a la líder sindical "l'estrès laboral és predictible i prevenible, els treballadors ja estan fent la seva part, i ara correspon als ocupadors i a la mateixa Unió Europea fer la seva".

La CES assegura que els problemes de salut mental relacionats amb el treball costen a l'economia europea més de 600.000 milions d'euros a l'any, segons xifres de l'OCDE.

 D'aquesta quantitat la depressió per si sola representaria més de 100.000 milions i 350 milions de jornades laborals perdudes, al que se sumen unes 6.000 morts anuals per cardiopatia coronària i 5.000 relacionades amb depressió a la UE.

 El sector sanitari acumula la major incidència

Les activitats sanitàries i d'atenció social són les que tenen una major incidència de treballadors afectats pel 'burnout' a la UE, a més d'estar identificat com el sector amb major exposició reportada a riscos que perjudiquen el benestar mental, segons Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball.

Les taxes de 'burnout' entre treballadors sanitaris oscil·len entre el 4,3% de Finlàndia i el 20,6% a Eslovènia, amb una correlació positiva entre aquestes taxes i la càrrega de treball.

L'agència també indica que un de cada tres metges pateix aquesta síndrome en algun moment de la seva vida laboral, proporció que en l'àmbit de les urgències s'eleva a un de cada dos metges (51%) i a un de cada quatre infermers (26%).