“La pilota torna a casa”. Amb aquest eslògan, l’estat mexicà celebra el seu rol com a tercer amfitrió del Mundial de futbol del 2026. Els partits es juguen a l’estadi d’Akron, a Guadalajara, a la mateixa zona on famílies de desapareguts han trobat prop de 500 bosses amb restes humanes. D'aquí neix la seva rèplica: “La pilota torna a casa. I els nostres fills, quan?”.

Són més de 133.000 els desapareguts al país, segons l’últim informe d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món. A més, 70.000 cossos estan en mans del sistema forense nacional a l’espera d'identificació, i s’hi sumen més de 30.000 homicidis anuals. “Això és el que el Mundial amaga”, denunciava aquest dimecres la periodista mexicana Lucía Lagunes a la taula rodona Fora de joc a Mèxic: l’altra cara del Mundial, organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau, Amnistia Internacional Catalunya i la Taula per Mèxic a la Model de Barcelona. També participaven en l’acte el periodista esportiu català Toni Padilla i Marlety García, mare buscadora i representant del col·lectiu Entre Cielo y Tierra. 

La cerca incansable

Padilla explicava com, al llarg de la història, l'esport ha ajudat a construir una imatge positiva de països que no respecten els drets humans: “Ho van fer l’Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini, i ho veiem ara a Qatar i als Emirats Àrabs, per exemple”. El cas de Mèxic “és similar” perquè “l’Estat està centrat en la festa i els diners del Mundial i deixa completament soles les mares que busquen els seus fills”, afegia Lagunes. 

Marlety García fa nou anys que busca i espera el seu fill, César Ulises Quintero García, que va desaparèixer el 4 d’agost del 2017. Va intervenir a l’acte en línia des de l’estat de Jalisco per parlar de la feina incansable de les mares que ho deixen tot per buscar els seus fills. “El Cèsar va sortir de casa i no va tornar mai més. Jo el busco i tinc l’esperança que un dia arribarà. I si no, ens abraçarem al cel”, explicava. 

El gran problema és la inacció del govern: “Si no ho fem nosaltres, no ho fa ningú”, explicava derrotada García. Seguint soles el rastre de les organitzacions criminals, les Mares Buscadores arrisquen fins i tot la vida: “Ens estan matant”, assegurava, “però l’amor que tenim pels nostres familiars és més gran que la por”. 

La seva feina tampoc rep cap reconeixement oficial: "En aquest Mundial vam anar a la inauguració i ens van encapsular. No ens van deixar avançar. Em fa una tristesa infinita que ens qüestionin”. 

​ Familiars de desapareguts reclamant la tornada dels seus fills, a Ciutat de Mèxic. Foto: Tomas Pérez (EFE)

La mexicana assenyala que hi ha una gran desinformació al voltant del perfil de les persones desaparegudes. “El govern diu que són delinqüents. Res més allunyat de la realitat: la majoria són innocents. L’edat més comuna de desaparició a Jalisco és entre els 13 i els 16 anys: els enganyen a través de les xarxes socials i dels jocs d’internet, i se’ls emporten”, explicava. 

Les desaparicions a Mèxic van augmentar un 10,5 % el 2025, segons Amnistia Internacional. García ho atribueix a “la impunitat del país”, ja que l’Estat “no imposa cap conseqüència a l’activitat criminal". Per això, la buscadora fa una crida a la solidaritat internacional: “No poden maquillar el que està passant, i necessitem ajuda”.

Els periodistes, un altre blanc

Mèxic és un dels països més perillosos del món per fer periodisme. Deu dies abans del Mundial, les autoritats de Veracruz van confirmar la troballa de les restes de la periodista Roxana Guzmán, segrestada un mes abans. Segons l’organització ARTICLE 19 – Oficina per a Mèxic i Centreamèrica, des de l'any 2000 s'han documentat 178 assassinats de periodistes al país, 33 a Veracruz, l'estat amb més casos. Amb el de Guzmán, ja són 10 els periodistes assassinats durant el govern de Claudia Sheinbaum. 

La periodista Lucía Lagunes assegurava que comunicar en aquest ecosistema “és un repte”, però que “no es pot mirar cap a una altra banda”. Padilla també subratllava “la importància de donar continuïtat a aquests seguiments”, que “no poden ser notícia puntual”.