Quinze anys després del fi de la violència d'ETA, l'escenari polític a Euskadi ha experimentat una transformació profunda. L'anàlisi de la situació actual mostra un país amb una hegemonia nacionalista sense precedents —el PNB i EH Bildu sumen 54 dels 75 escons del Parlament, relegant les forces d'àmbit estatal a 21—, però on, paradoxalment, el debat sobiranista ha perdut pes davant preocupacions socials compartides amb la resta de l'Estat com l'habitatge, la sanitat o la seguretat.

L'ascens d'EH Bildu i el retorn de l'esquerra abertzale

El gran motor d'aquest canvi de paradigma ha estat EH Bildu, convertit en el referent de l'electorat basc d'esquerres, sigui o no independentista. La coalició ha moderat el seu discurs respecte a l'etapa del terrorisme, un gir estratègic que li ha permès atreure votants progressistes i normalitzar la seva imatge a Madrid com a soci fiable del Govern de Pedro Sánchez.

Per entendre aquest ascens cal remuntar-se al 2011, quan el Tribunal Constitucional va permetre a la coalició Bildu presentar-se a les eleccions municipals pocs mesos abans que ETA anunciés el cessament definitiu de la seva activitat armada. L'esquerra abertzale tornava a la política després de la il·legalització de les seves marques el 2009 —un parèntesi que havia permès al socialista Patxi López governar Ajuria Enea amb el suport del PP.

Aquell mateix 2011, Bildu va irrompre amb força aconseguint 954 regidories i el govern de la Diputació de Guipúscoa i de l'Ajuntament de Sant Sebastià. Des de la gestació d'EH Bildu el 2012, la formació no ha deixat de créixer fins a empatar a 27 escons amb el PNB en les autonòmiques de 2024 i superar-lo en les europees d'aquell mateix any.

PNB i PSE: una coalició consolidada

Malgrat l'empenta d'EH Bildu i la seva sintonia amb el govern estatal, aquesta dinàmica no s'ha traslladat a les institucions basques. La coalició sobiranista continua a l'oposició perquè no ha aconseguit trobar un soci que els permeti liderar una gran institució, mentre que el PNB manté el seu nucli d'electorat i governa l'executiu basc, les diputacions forals i les principals capitals en coalició amb el PSE (amb l'única excepció de Vitòria, en mans socialistes).

Finalment, l'absència de terrorisme ha equiparat l'agenda basca a la de la resta de l'Estat. A diferència del, les forces sobiranistes basques han optat per mantenir el debat identitari en un perfil baix, a diferència del camí après a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

El nou estatut, en fase discreta de negociació

Tampoc no ocupa avui grans titulars la reforma de l'Estatut de Gernika de 1979. Encara que hi ha converses discretes, tant el PNB com EH Bildu prioritzen que el PSE formi part del consens, la qual cosa exigeix un encaix estrictament constitucional. Aquesta via pragmàtica deixa molt enrere iniciatives com el 'Pla Ibarretxe', rebutjat pel Congrés el 2004, que plantejava una comunitat lliurement associada a l'Estat i el reconeixement del dret a decidir.

Aquesta evolució política s'explica també pel relleu generacional en les formacions basques, on amb prou feines queden dirigents de l'etapa del terrorisme. La principal excepció és el líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, tot i que en un procés de traspàs progressiu cap a perfils més joves. En el bàndol socialista, referents d'aquella etapa com l'ex lehendakari Patxi López estan avui completament desvinculats de la política basca i centrats en la direcció del grup parlamentari del PSOE al Congrés.

Partits d'àmbit estatal en retrocés

Dels partits d'àmbit estatal, els socialistes han perdut escons a Euskadi, dels 16 de 2012 als 12 el 2024, tot i que la seva influència és important en ser als principals governs.

El PP ha retrocedit tant en poder institucional com en vots. Va arribar a presidir la Diputació d'Àlaba i l'Ajuntament de Vitòria i en les últimes eleccions municipals només va ser la llista més votada en tres municipis petits. Podem ha desaparegut del Parlament, on va arribar a tenir 11 representants el 2016. Aquell any, en les generals, va ser fins i tot la força més votada a Euskadi, superant en gairebé 50.000 vots el PNB.

Actualment, l'esquerra estatal només té un dels 75 parlamentaris del legislatiu basc a través de Sumar, igual que Vox, que va irrompre al Parlament en la legislatura anterior i manté el seu escó, tot i que envoltat d'un cordó sanitari per part de la resta dels partits, excepte el PP.