Gairebé dos de cada 10 catalans (18,2 %) es canviarien de seient al transport públic si al costat s'hi assegués una persona sense llar, davant del 15,4% del conjunt d'Espanya. És una de les dades de l'informe territorial de l'Enquesta d'Indicadors Nacionals d'Aporofòbia (EINA), elaborat per AporoLAB (IQS School of Management), amb la col·laboració de la Fundació 'la Caixa'. L'estudi analitza situacions quotidianes d'aporofòbia, és a dir, el rebuig, aversió, por o menyspreu cap a les persones pobres, sense recursos o en situació de sensellarisme. La mitjana d'actituds aporofòbiques és superior a Catalunya que a la resta de l'Estat, tal com ha explicat a l'ACN el codirector d'AporoLAB i degà de l'IQS School of Management, Flavio Comim.

L’informe es basa en 953 entrevistes a Catalunya, fetes en línia entre maig i agost del 2026, i compara els resultats amb una mostra estatal de 6.000 persones. Es tracta del primer referent al món que separa entre creences, actituds i opinions polítiques.

Una de les conclusions de l'estudi és que el jovent arreu de l'Estat és 3,5 vegades més aporofòbic que la resta de franges d'edat. Tal com ha indicat Comim, a més, els homes presenten un 30 % d'actituds aporofòbiques més que les dones.

El codirector d'AforoLAB ha remarcat que hi haurà "problemes més seriosos" per reduir l'aporofòbia a Catalunya que a la resta de l'Estat: "La gent és conscient que parla malament de les persones pobres i s'han naturalitzat les actituds quotidianes", ha apuntat.

Així mateix, Comim ha subratllat que la bretxa entre creença i visió política és més reduïda a Catalunya que a la resta de l'Estat, i ha manifestat, en aquest sentit, que entendre la diversitat és "un objectiu important".

Sobre la relació entre l'augment de l'extrema dreta i l'aporofòbia, Comim ha remarcat que les persones de dretes a Espanya són gairebé 4 vegades més aporofòbiques.

Situacions quotidianes

Per altra banda, segons l'estudi, Catalunya presenta menys prejudicis sobre les causes de la pobresa i la dependència de les ajudes que la mitjana espanyola. Tot i això, els catalans registren més rebuig declarat en situacions de contacte quotidià amb persones sense llar.

Gairebé dos de cada 10 persones es canviarien de lloc al transport públic. El 18,2 % està d’acord en canviar-se de seient si una persona sense llar s’asseu al seu costat, el 15,4 % al conjunt d’Espanya.

També hi ha més rebuig a Catalunya en l’entrada de persones sense llar en un bar. El 14,1 % està d’acord a no deixar-hi entrar una persona sense llar; a Espanya, el percentatge és del 12 %.

Gairebé la meitat dels catalans creu que les persones pobres depenen de les ajudes. El 46,9 % considera que la gent en situació de pobresa s’acomoda a la seva situació i depèn de les ajudes socials en lloc de buscar solucions. A Espanya, el percentatge puja al 50,4 %.

Així mateix, més d’un terç de catalans creu que les persones pobres s’aprofiten de les ajudes. El 37,8 % comparteix aquesta opinió, davant del 43 % de la mitjana estatal.

Un de cada cinc persones enquestades a Catalunya opina que se sentiria incòmode amb habitatge públic al barri. El 20,9 % expressa incomoditat davant la construcció d’una promoció d’habitatge públic al seu veïnat. A escala estatal la xifra puja al 23,3 %.

L'informe mostra altres conclusions: el 9,4 % dels catalans atribueix la pobresa a la mandra o a la manca de principis morals, menys que el 10,8 % estatal; el 8,5 % dels catalans descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions, a la resta d'Espanya ho creu en un 10,2 %; el 13,3 % dels catalans creu que el seu entorn associa el maltractament a les persones pobres amb la brutícia o la manca d’aportació a la societat, la xifra estatal és 11,6 %; i finalment, el 32,8 % dels catalans considera que les persones pobres són una càrrega per als recursos i serveis públics, el percentatge és pràcticament igual al d’Espanya, del 33,1 %.

Aporofòbia juvenil

El jovent és el grup amb més respostes negatives en diversos indicadors. El 20,2 % dels joves de 18 a 24 anys descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions. Entre les persones de 65 anys o més el percentatge baixa al 4,5 %.

A més, el 23,8 % dels joves es canviaria de lloc al transport públic si s’hi assegués una persona sense llar. Pel que fa als més grans, és el 10,6 %. També el 23,8 % dels joves està d’acord a no deixar-les entrar en un bar, contrastant amb el 10 % de les persones de 65 anys o més.

Finalment, el 31 % dels joves se sentiria incòmode amb una promoció d’habitatge públic al barri, el 15,7 % és per als més grans.

Diferències per ideologia política

L’informe detecta una relació entre la ideologia declarada i diverses actituds envers la pobresa. El 23,5 % de les persones situades a la dreta de l’escala ideològica atribueix la pobresa a la mandra o a la manca de principis morals. A l’extrem esquerre, el percentatge és del 3,8 %.

El 37 % de les persones situades a la dreta es canviaria de lloc al transport públic si s’hi assegués una persona sense llar, davant del 13,8 % de les situades a l’esquerra.

El 25,9 % de les persones de l’extrem dret està d’acord a no deixar entrar una persona sense llar en un bar, davant del 6,7 % de l’extrem esquerre.

Així mateix, el 44,4 % de les persones de dretes se sentiria incòmode amb una promoció d’habitatge públic al seu barri, en contrast amb el 14,8 % d'esquerres.

Com combatre la pobresa?

El 65,3 % assenyala el govern com a principal responsable per reduir la pobresa, davant del 61,8 % a Espanya. En conjunt, el 74,1 % atribueix la responsabilitat principal a altres actors, com el govern, les empreses, les ONG o l’Església. El 25,9 % considera que n'és responsable tota la societat, incloent-hi la pròpia.

Crear ocupació és la mesura més esmentada pels catalans, amb el 53,7 % de les respostes, per sota del 59,1 % estatal. Millorar l’ensenyament públic és la segona opció per a la ciutadania de Catalunya amb un 19,2 %, davant del 16,5 % a la resta d'Espanya.