-
Per ACN
Publicat el 11 de març 2024

Viena Edicions ha publicat T'estimo com la sal, una proposta on autores de diferents procedències analitzen críticament la relació amb el pare i que compta amb noms com Lolita Bosch, Júlia Ojeda, Llucia Ramis, Margarida Aritzeta, Sílvia Soler o Marta Orriols, entre d'altres. El llibre, que es presenta aquesta tarda a la llibreria Ona de Barcelona, està editat per Carme Junyent i Simona Škrabec, el qual parteix d'una primera obra publicada el 1983 a l'editorial Virago de Londres. Els relats del volum aborden tot tipus de relacions, combinant textos de ficció, reflexions assagístiques i escrits autobiogràfics. "Volíem dotar les filles del dret de parlar de la figura amb més autoritat de les nostres vides", assenyala Škrabec, "i fer-ho des de la rebel·lia, l'amor, però també la comprensió".

El projecte va néixer el 2022 quan Junyent es va adreçar a l'editorial amb la proposta d'ajuntar escriptores de diverses generacions i procedències geogràfiques dins els territoris de parla catalana per parlar de la relació de les filles amb el pare, des d'una reflexió íntima combinada amb un abordatge literari. Un any després, però, va cedir la coordinació del projecte a Simona Škrabec — que és també una de les autores — per problemes de salut i pocs mesos després va morir deixant un pròleg on explica d'on va sorgir la idea del llibre.

A partir d'allà la nova editora va ordenar els textos en dues grans categories: una primera sobre la necessitat d'emancipació de la filla i una segona sobre el pare com a ésser vulnerable. En total, el llibre incorpora 19 relats i un conte i compta amb la participació de Marta Pera, Lolita Bosch, Àngels Bassas, Margarida Aritzeta, Llucia Ramis, Júlia Ojeda, Marta Marín-Dòmine, Gemma Asins, Andrea Mayo, Marta Romagosa, Marta Vives, Gemma Sardà, Irene Yúfera, Sílvia Soler, Marta Orriols, Natàlia Cerezo, Stefanie Kremser i Ivet Zwartzko, a més de les mateixes Škrabec i Junyent. Així mateix, es complementa amb un itinerari vital de cadascuna de les participants.

A més, per tal de mantenir el vincle amb l'original Fathers: Reflections by Daughters s'ha posat de subtítol Les filles parlen del pare, amb un títol dedicat al conte T'estimo com la sal. "D'aquell llibre la Carme només en recordava una frase: les filles mai maten al pare", sosté l'editora, "per això un dels objectius era donar veu a les filles amb textos diferents". Pel que fa a les subtemàtiques, assenyala que el ventall és ampli amb històries que passen per la malaltia, l'embaràs subrogat, la renúncia del cognom patern o la identitat.

Tot plegat, a més, compta amb una diversitat notable respecte a les edats, ja que l'autora més jove tenia 26 quan va escriure la seva proposta, mentre que la més gran n'ha complert 70. "Aquesta relació no deixa de ser el lligam secret de la societat, el gran amor de les filles que aguanten moltes coses en silenci", afegeix. Per això, detalla que alguns dels relats són "tristos" però també "molt emocionants".

Un tema complicat de tractar

Si en una cosa s'han trobat les autores és que el tema plantejat no ha estat fàcil d'abordar. Així ho explica Ivet Zwartzko, una de les participants. "La meva va ser una de les incorporacions més tardanes i, de fet, el text presentat és la meva òpera prima, perquè em dedico a la recerca en la literatura", admet. El seu escrit està en format de carta, i reconeix que va ser "complicat" d'elaborar. "M'he amagat en la mateixa literatura, a la qual em dedico, en part, gràcies al meu pare", afegeix. Zwartzko, juntament, amb Škrabec, reconeix que els lectors no trobaran "humor" en els textos, però sí molta "ironia" i la capacitat de "riure's d'un mateix".

"Ho hem abordat com un tema seriós", subratlla l'editora, "però també amb amor, admiració i certa comprensió, que implica assumir algunes coses d'allò més complicades". Un fet que es denota en el tractament, on consten encara un gran nombre de símbols, "un fet que vol dir que encara hi ha coses que no s'han dit". Finalment, quant als potencials lectors, totes dues reivindiquen que és un llibre per tothom, tant per pares, com per filles.

"És un exercici d'intimitat, i també de reivindicació, perquè aquell que és més feble en una relació, també té dret a expressar-se", conclou Škrabec, "les filles han de parlar i els pares preguntar, i d'aquí surt també un profund agraïment a Junyent que es va atrevir a plantejar-ho".

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —