El 22,2% dels pisos de lloguer del centre de Barcelona són apartaments turístics, mentre que aquests apartaments representen un 4% del total dels pisos arrendats a la capital catalana. D’altra banda, Girona és un dels tres territoris de l’Estat amb major pes d’habitatges turístics i de no residents respecte al parc total. Així ho constaten dades que ha presentat el Banc d’Espanya aquest divendres i que estan extretes de l’Informe Anual de l’entitat, que alerta de l’augment sostingut dels preus reals de l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Aquesta situació provoca que el percentatge que els ciutadans dediquen al lloguer cada cop sigui més elevat, emportant-se fins a un 27,5% de la renda neta dels catalans.

Així doncs, els habitants de la demarcació de Barcelona destinen un 29% de la renda a pagar el lloguer, els gironins i tarragonins un 23% i els lleidatans un 19,5%. Segons el Banc d’Espanya, el preu real de l’habitatge al conjunt de Catalunya va créixer un 2,4% cada any entre 2014 i 2025, en línia amb la mitjana estatal, tot i que aproximadament la meitat que a territoris com la Comunitat de Madrid o les Illes Balears.

L’entitat argumenta que l’elevat esforç per accedir a l’habitatge condiciona les decisions de consum de les llars, retarda l’emancipació i afecta decisions com la natalitat, la mobilitat laboral o la inversió en formació.

En aquest sentit, el document calcula que els catalans que viuen de lloguer han de destinar 7 anys de sou a comprar el primer habitatge. La dada està lleugerament superior a la mitjana d'Espanya (6,8 anys). L'evolució dels preus i de la renda de les llars ha estat heterogènia a diferents zones Catalunya, fet que es tradueix en diferències significatives en els esforços necessaris per accedir a un habitatge. Així, mentre a la demarcació de Barcelona, ​​el 2024, havien de destinar 7,6 anys de renda neta, davant dels 3,8 anys a Lleida. Girona es va situar com la segona província amb més pressió i esforç d'accés.

Així, l'àrea urbana de Barcelona lidera els augments de preus reals de Catalunya i l'esforç per accedir a un habitatge tant de compra com de lloguer i se situa entre les àrees amb més dificultats d'accés d'Espanya. Per part seva, a l'àrea urbana de Lleida s'observen els menors creixements i esforços més baixos de Catalunya així com a Manresa.

A l'àrea urbana de Girona el preu real de l'habitatge ha augmentat un 4% anual els darrers 11 anys, portant l'esforç de compra fins als 6 anys de renda neta, per sota de la mitjana de la província. El Banc d’Espanya destaca que l'elevada demanda turística contribueix a augmentar la pressió sobre els preus a Girona, una de les tres províncies d'Espanya amb més pes d'habitatges turístics i de no residents respecte del parc total: un 10,7%. La mitjana d’Espanya és del 3,2%.