Les conseqüències de l’11S continuen presents un quart de segle després: 4.257 membres del Departament de Bombers de Nova York (FDNY) han estat diagnosticats de càncer i 12.161 d'almenys una malaltia atribuïda a l’exposició a les toxines del World Trade Center. Aquell matí assolellat de l’11 de setembre de 2001, Nova York es va convertir en un escenari de destrucció, milers de morts i ferits, incertesa, terror i plor, mentre la ciutat quedava presa per soldats i agents federals.

Però també va aflorar la solidaritat de milers de bombers i equips de rescat que van acudir a la Zona Zero per salvar vides, sense saber que molts pagarien amb la salut anys després. Amb els anys van arribar les malalties i, per a alguns, la mort: "25 anys és molt de temps, però no hi ha ni un sol dia que no recordi aquell dia", assegura Joe Conzo, aleshores tècnic d’emergències mèdiques i un dels membres del Departament de Bombers diagnosticats de càncer.

Al voltant d’un miler té més d’un tipus de càncer, entre ells Conzo, que el 2019 va patir un càncer de fetge i després un altre de pàncrees a causa de la seva exposició a les toxines, fet que el va portar a jubilar-se. "Fa set anys que estic en remissió", comenta satisfet l’extècnic d’emergències mèdiques, que avui es dedica a la fotografia, una afició que va aprendre de petit al Bronx.

Després dels atemptats, l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) va assegurar que, després d’un "rigorós monitoratge", l’aigua potable i l’aire al Baix Manhattan eren segurs. Però, segons un informe recent, 12.161 membres del Departament de Bombers han estat diagnosticats d'almenys una malaltia atribuïda a l’exposició a les toxines durant la seva feina al World Trade Center. A banda, uns 4.496 membres estan certificats per almenys una afecció de salut mental i 10.562 per una afecció de salut física.

Entre la pols i la runa

Després de sentir que un avió s’havia estavellat contra una de les torres, Conzo i el seu company es van dirigir cap al lloc, on van veure "milers de persones que sortien corrents, i només policies i bombers anaven en direcció contrària". "En entrar en un edifici, vaig sentir un soroll que semblava un tren i el meu amic va córrer". L’edifici es va esfondrar i va generar un enorme núvol de pols i fum que va envoltar el Baix Manhattan, i Conzo va quedar atrapat entre la runa.

Poc després el van treure d’allà: "Vaig buscar aigua, em vaig rentar la cara, vaig trucar a la meva mare i vaig buscar el meu company per saber si estava bé", recorda. Un cop recuperat, es va quedar a la Zona Zero fins a l’endemà, ajudant els supervivents, molts dels quals van ser traslladats a hospitals del veí estat de Nova Jersey. "Vaig perdre molts amics i encara hi ha molta gent malalta", lamenta.

 El casc del capità Patric John Brown, víctima dels atacs de l'11S. Foto: Ángel Colmenares / EFE

Tres dies a la Zona Zero

Izzy Miranda, aleshores instructor a l’acadèmia de bombers i posteriorment president del sindicat de tècnics d’emergències mèdiques, paramèdics i inspectors d’incendis del Departament de Bombers, tampoc ho oblida. "Aquests records —diu— estan guardats com en una ‘capseta’ al cervell".

Tan bon punt va saber que havia caigut l’avió, va sortir de l’acadèmia amb altres tècnics, bombers i policies. Van aturar un autobús de la ciutat, en van fer baixar els passatgers i es van dirigir cap al lloc enmig d’una congestió immensa. "Vam arribar abans que caigués el primer edifici. Només es veia fum i el que semblaven papers que queien, però quan miraves bé, era gent que es llançava. El primer bomber que va morir allà va ser perquè li va caure una persona al damunt i el va aixafar", recorda.

Mentre era dins de l’edifici afectat buscant supervivents, va sentir "com un terratrèmol". Era l’edifici que s’estava esfondrant, per la qual cosa es va allunyar del lloc. El núvol immens de pols, però, el va atrapar: "Semblava cotó dins la boca i no podia respirar. Em vaig ficar sota un camió i feia servir un mocador per protegir-me la boca i el nas. Els ulls em cremaven". Al cap d’uns 15 minuts, va entrar en un edifici per rentar-se i va tornar al lloc.

"Abans que caiguessin les torres, trèiem gent que hi treballava. Després, la majoria eren cossos desmembrats. Mirava si tenien tatuatges, una anella o alguna joia" que ajudés a identificar-los, recorda Miranda, que també va treballar a la morgue improvisada que es va instal·lar al lloc.

Miranda va lluitar des del sindicat pels beneficis mèdics per als membres afectats, però tampoc va escapar d’aquesta realitat: li van diagnosticar apnea del son per problemes a les vies respiratòries i li han operat dues vegades el nas a causa de l’exposició als productes químics. Segons el Departament de Bombers, més de 600 membres del FDNY han mort per malalties que se sospita que estan relacionades amb l’11S.

 Monument i Museu Nacional de l'11 de setembre a Nova York

Text de Ruth E. Hernández Beltrán