Un total d’1.174.978 persones s’han acollit a la regularització extraordinària de migrants del govern espanyol, el doble de la xifra prevista inicialment pel govern espanyol. La ministra d’Inclusió, Elma Saiz, ha avançat aquest dijous que Catalunya és la comunitat autònoma que més sol·licituds ha registrat, amb 257.000, seguida de la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia. El 67% dels sol·licitants provenen de l’Amèrica Central i del Sud i la nacionalitat colombiana és la que més s’ha regularitzat, amb un 26%. El recompte oficial arriba després que aquest dimarts s’esgotés el termini per a presentar les sol·licituds. El 52% dels expedients ja s'estan tramitant i 11.000 ja s'han resolt positivament.

El ministeri ha concretat que un 79,6% són sol·licituds excepcionals per raó d’arrelament extraordinari i que el 20,4% són per circumstàncies excepcionals per migrants de protecció internacional. El 51% dels expedients  estan en tràmit, el que comporta ja un permís provisional per residir i treballar a Espanya.

La majoria de sol·licituds s’han presentat de forma telemàtica (un 83,2%), un patró similar a la resta de tramitacions d’estrangeria. Només un 16,8% dels sol·licitants ha fet el tràmit de manera presencial a través dels funcionaris habilitats en les 448 oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria.

Gènere, edat i procedència

Pel que fa al gènere, un 57% de les regularitzacions són d’homes i un 43% de dones. La diferència de gènere és menor en les sol·licituds de protecció internacional que en les d’arrelament extraordinari. En el cas dels menors d’edat i en la franja de 45 a 54 anys, la distribució és paritària.

Respecte a l’edat, el 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys. En concret, la franja que més s’ha regularitzat és la de 25-34 anys (31,3%), seguida de la de 35 a 44 anys (21,6%) i la de 16 a 24 anys (17%). Les dues franges amb menys sol·licituds són la a partir de 65 anys (1,9%) i la dels menors fins a 15 anys, (11,1%).

Sobre les nacionalitats, el ministeri ha dit que la colombiana és la que ha registrat més sol·licituds amb un 26%, seguida de la marroquina amb un 13,4%, la veneçolana amb un 11,7% i la peruana amb un 8,8%. En total, la majoria dels ciutadans que ha fet el procés provenen de Llatinoamèrica, amb un 67%.

Catalunya, la comunitat amb més sol·licituds

El ministeri apunta que Catalunya és la comunitat que ha rebut més sol·licituds amb 257.602 processos. Per províncies, Barcelona és on se n’han tramitat més (192.195), seguida de Tarragona (27.214), Girona (22.701) i Lleida (15.492). En total, a Catalunya es van assignar 47.811 cites.

Madrid és la segona comunitat amb més sol·licituds (202.424), seguida de la Comunitat Valenciana (167.286), Andalusia (161.557), Castella i la Manxa (52.041)  i el País Basc (49.451). Ceuta i Melilla són les comunitats amb menys tramitacions, amb 452 i 743 sol·licituds respectivament.

 Llengua i formació

Les dades del ministeri també detallen que 8 de cada 10 persones regularitzades tenen competència lingüística plena pel que fa al castellà. En concret, el 66% son parlants nadius, el 18% tenen un nivell alt, el 7% un nivell mitjà i el 9% un nivell bàsic. En les comunitats amb llengües cooficials com Catalunya, el 40% coneix la llengua.

Sobre la formació, un 67% dels sol·licitants té el títol d’educació postobligatòria – un 43% tenen batxillerat o formació professional i un 24% educació universitària –. El 18% tenen educació secundària, el 5% primària i un 10% ha declarat que no té estudis.

Més del doble

La xifra de sol·licituds dobla la prevista per l’executiu espanyol. Preguntada per aquest canvi, la secretària d’Estat de Migracions Pilar Cancela ha dit que l’executiu contemplava diferents escenaris i que va fixar el mig milió perquè és el nombre que sortia a la ILP de la qual deriva el procediment. “Les dades demostren que hem pogut cobrir els diferents escenaris, com aquest, que era el de màxim”.

Aquestes xifres arriben dos dies després que el Tribunal Suprem (TS) iniciés el tràmit per elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en considerar que pot contravenir la normativa comunitària. El ministeri s’ha mostrat disposat a aclarir els dubtes, però defensa que la norma és “compatible” amb les lleis europees.