Dilluns passat, a l'edat de setanta-nou anys, el món de la ciència va perdre a una figura revolucionària en l'àmbit d'embriologia. Ens referim al britànic Ian Wilmut, per molts més conegut com "El pare de l'Ovella Dolly".

L'any 1996, a l'Institut Rosslin d'Edimburg (Escòcia), un equip d'investigadors liderat pel doctor Wilmut va fer la primera clonació d'un mamífer a partir de cèl·lules adultes. Tot i que ell considerava que es tractava del "primer clon adult" i punt.

Han passat més de dues dècades de la primera clonació animal, i el que aleshores es presentava com un punt d'inflexió continuava avui dia essent una efemèride que planteja més dubtes que certeses. De què serveix clonar animals? La clonació humana és ètica? Preguntes també antigues que segueixen vigents, per bé que la clonació de cèl·lules ha obert nous horitzonts en la investigació mèdica.

El perquè de l'ovella Dolly

El 23 de febrer de 1997 es va donar a conèixer al món el naixement de l'ovella. Per què concretament una ovella? Els mateixos investigadors ja van explicar en l'article 'On the say we made Dolly' d'Ewen Callaway que dins de l'àmbit científic, i per aquesta indústria, el més adequat era treballar amb vaques clonades i transgèniques. Però, l'equip de Wilmut va dur a terme l'experiment amb una ovella, ja que eren molt menys cares i més fàcils de treballar. En definitiva, per ell, "les ovelles són vaques petites i barates".

L'ovella va rebre el nom de 'Dolly' en honor a la cantant Dolly Parton. L'origen de l'ovella parteix d'una cèl·lula mamària. Llavors, un dels investigadors va relacionar aquest tipus de cèl·lula amb el singular cos de la cantant. Això ens portaria a pensar que potser l'ovella Dolly hagués rebut un altre nom si l'experiment hagués derivat d'un altre tipus de cèl·lula.

La cantant estatudinenca Dolly Parker. Autor: Will Oliver / EFE.

En el seu moment, semblava gairebé impossible que un nucli cel·lular adult es pogués reprogramar per donar lloc a un animal viu, ja que en el procés de clonació, la majoria dels embrions clonats avortaven, i ho feien inclús abans que es pogués determinar un embaràs amb ultrasons. L'ovella Dolly va néixer a partir de la tècnica de 'transferència nuclear' i es van requerir un total de 277 intents de transferències fins que la Dolly es va convertir en l'únic embrió supervivent.

John Bracken: "Lluny dels mitjans de comunicació, vam intentar tractar-la igual que les altres ovelles, no com una mena de celebritat, que òbviament s'hi va convertir"

El naixement del clon d'una ovella va tenir un gran impacte mediàtic. En la publicació d'Ewen Callaway, Wilmut explica que poc després del naixement de la Dolly "ja hi havia camions de televisió per tot arreu" i segons Griffin (investigador que formava part de l'equip), mitjans com CBS, NBC, ABC, BBC estaven "tots allà amb ganes d'entrevistes lan Wilmut i amb ganes de veure les ovelles. Va ser un caos".

Es pot dir que es va convertir en l'ovella més famosa del món i vint-i-sis anys després del seu naixement, és difícil trobar a una persona que no hagi sentit parlar d'ella. Així mateix, van insistir en el fet que "lluny dels mitjans de comunicació, vam intentar tractar-la igual que les altres ovelles, no com una mena de celebritat, que òbviament es va convertir".

Així va néixer un animal idèntic a la seva mare

Ningú fins aquell moment va fer una cosa semblant a aquesta i de cop i volta, la clonació, que en aquell moment només tenia cabuda en la ciència-ficció, es convertia en una realitat. Es va crear mitjançant la tècnica de 'transferència nuclear'.

El Diari de Barcelona ha parlat amb el Doctor Javier Jiménez Jiménez, professor del Departament de Ciències bàsiques de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), per conèixer amb més detalls què hi ha darrere d'aquest fet i dels experiments de clonació. Realment suposa un abans i un després en la ciència? Es pot practicar la clonació avui en dia?

En primer lloc, Jímenez explica el procés. En un procés normal, les dues cèl·lules sexuals especialitzades (o gamets) es combinen en una cèl·lula que posteriorment es desenvoluparà i donarà com a naixement un individu. Però, en el cas de l'Ovella Dolly, consistia a "agafar únicament el nucli de la cèl·lula d'un adult i posar-ho en un gamet femení sense nucli (buit) de la mare gestant a la qual s'ha implantat l'embrió. A partir d'allà, començarà la divisió cel·lular. És com si agafessin únicament la teva informació genètica. Per tant, sortiria un individu exactament igual que tu, un clon teu".

Procés de clonatge de l'ovella Dolly. Autor: FOTOTECA.CAT

A simple punt de vist, aquest experiment va demostrar que el procés de diferenciació cel·lular és reversible (és a dir, que una cèl·lula somàtica adulta es podia revertir el seu estat similar al d'una cèl·lula embrionària i que, per tant, es pot crear un nou individu a partir d'una cèl·lula adulta).

En el seu moment això va crear una mena 'd'estímul científic' en la societat. La gent es va començar a interessar, o almenys, parlar sobre aquest fet. Inclús, es va parlar de la possibilitat de clonar humans. Però, la possibilitat de crear clons o còpies de nosaltres mateixos no és tan senzill i existeix cert escepticisme.

Clonar, per a què?

Tot i el 'boom' mediàtic que va suposar aquest experiment en el seu moment l'any 1997, per Jiménez es tracta d'un "exercici molt bonic" però que no té una gran utilitat més enllà de l'adquisició de coneixement de la tècnica i com serveix això per estudiar tot el desenvolupament embrionari: "Això és una cosa que ha quedat allà. Ningú més va fer res amb això. Sí, efectivament pots clonar un elefant. Però quina utilitat té?".

En el seu moment es va plantejar que aquesta tècnica ajudés a preservar espècies d'animals en perill d'extinció. Però, segons el professor de la UIC "pot haver-hi una baixa eficiència i problemes tècnics que dificultin la supervivència de l'animal clonat".

Javier Jiménez: "Si agafes la cèl·lula que ja té la marca de què és vella, quan es replica, el clon serà vell. L'ovella quan va néixer, ja tenia l'edat de la mare"

Per exemple, l'ovella Dolly va morir el 23 de febrer del 2003 amb només sis anys de vida. Per tant, no va arribar ni a la meitat de la vida esperada per a aquests animals. Es parlava de possibles complicacions pulmonars, artritis, entre altres coses que van acurtar la seva esperança de vida. Però en realitat, això va ser degut a un ràpid envelliment causat per la mateixa manipulació i les "marques d'edat de les seves cèl·lules", explica el doctor de la UIC.

oncretament, "es va agafar la cèl·lula d'una ovella ja adulta. Les cèl·lules tenen ja una marca de com són de velles. Si tu agafes la cèl·lula que ja té la marca de què és vella, quan es replica, el clon serà vell. L'ovella quan va néixer, ja tenia l'edat de la mare. Cel·lularment va néixer amb deu anys".

Tot i els contratemps que poden sorgir, i més enllà de si és ètic o no, es podria dur a terme això en casos concrets. Per exemple, explica, "si tens una ovella a la teva granja que elabora un formatge molt millor que la resta d'ovelles, podries plantejar-te fer això per tenir moltes més com aquesta que produeixi un bon formatge".

La qüestió ètica de la clonació i el paper de la manipulació genètica

"Per qüestions ètiques no es poden clonar humans. Jo mai ho faria. A més, existeixen condicionants ètiques terribles". Així de contundent es mostra Jiménez sobre la clonació humana.

Un debat que fa frontera amb un altre de ben viu: el de la manipulació genètic. Un clar exemple dels problemes ètics que platenja aquesta segona tènica és el científic xinès He Jiankui, qui va crear els primers bessons modificats genèticament (Lula i Nana) l'any 2018 i va ser condemnat a tres anys de presó l'any 2019 i a una elevada multa econòmica.

El científic He Jiankui. Autor: EFE

El seu objectiu era protegir-los contra el virus d'immunodeficiencia humana (VIH). Aquest fet va generar molt polèmica i un tribunal de Shenzhen va atribuir-ho un "intent de buscar fama i fortuna" interrompent l'ordre mèdic, segons va informar 'Xinhua', agència de notícies oficial de la República Popular de la Xina. La comunitat científica xinesa va renegar del seu colega.

Però no tot són vies èticament repudiables. "Hi ha hagut un canvi molt significatiu en la genètica respecte a l'any 1996. Abans no sabíem modificar gens cèl·lules de mamífers. Ara si volem fer un ratolí mutant per un gen, és molt fàcil", justifica Jiménez. "Les tècniques han canviat i el que s'utilitza és l'eina del CRISPR, en anglès Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats (la mateixa que va utilitzar He Jiankui). Amb aquestes 'tisores', es pot tallar i enganxar trossos de material genètic i modificar l'ADN de microorganismes, plantes i animals amb una precisió extremadament alta".

"Ara li podrien agafar el ronyó al porc i posar-te'l a tu sense cap mena de rebuig ni problemes immunològics. Això és impressionant"

Així mateix, el doctor insisteix en els progressos que s'estan fent. La setmana passada van aconseguir elaborar un ronyó humà a partir de l'embrió d'un porc. "Han agafat l'embrió d'un porc, li han posat unes cèl·lules humanes de ronyó i han fet un ronyó amb aquestes. Ara li podrien agafar el ronyó al porc i posar-te'l a tu sense cap mena de rebuig ni problemes immunològics. Això és impressionant. Si agaféssim el ronyó del porc i te'l posessin, el teu sistema immunitari es tornaria boig. Però, com ara són cèl·lules mare les teves posades allà, és completament diferent". L'article en qüestió es troba a la revista 'Cell Stem Cell'.

La clonació i la genètica possiblement continuarà portant molt de debat en els pròxims anys. Tant a nivell tècnic com ètic. Però, en un món on les ovelles ja fa temps que van desafiar la biologia, Dolly ens recorda que la ciència ens pot portar més enllà de l'imaginable per a l'ésser humà.