Aquest any es commemoren els 30 anys del final de la guerra de Bòsnia, part de les guerres de la dissolució de Iugoslàvia. Aquest devastador conflicte armat va enfrontar les diferents cultures que habiten Bòsnia i Hercegovina en una sanguinària lluita pel domini del país en una sola república nacional. 30 anys després de la guerra no continua la violència a la regió, però les tensions nacionals són encara presents i amenacen de detonar un conflicte que va commoure el món.

“Va ser una guerra molt complexa i amb molts factors a tenir en compte”, diu Ondřej Žíla, professor associat l’Institut d’Estudis Internacional de la Universitat Karlova de Praga. “Bòsnia i Hercegovina era la república constituent iugoslava més heterogènia nacionalment”, resumeix Žíla. “Les tensions es van iniciar per l’aparició de discursos nacionalistes en aquestes comunitats i la manca d’acord pel futur de Bòsnia, unes tensions que van acabar en guerra”.

Les tres identitats enfrontades pel nacionalisme eren els bosnians musulmans (coneguts com a bosníacs), els bosnians serbis i els bosnians croats, desenvolupa Žíla. Aquest conflicte armat es va caracteritzar per una violència brutal entre les comunitats, arribant a punts com el genocidi de bosníacs per part de tropes sèrbies al poble de Srebrenica el dia 11 de juliol del 1995.

La guerra va acabar a finals de 1995 amb els coneguts Acords de Dayton. Aquesta solució dividia Bòsnia i Hercegovina en dues entitats polítiques, tal com explica l’experta en nacionalisme balcànic del ICPS Gabriela Jiménez. La Federació de Bòsnia i Hercegovina, una entitat pels bosníacs i croates, i la República Srpska, pels serbis.

“El país compta amb una presidència tripartida, una per cada comunitat nacional, i els tres presidents estan supervisats per un alt representant internacional”, comenta Jiménez. Un sistema polític, si més no, complicat. “Els acords de Dayton es van signar en temps rècord, i evidentment, la pau sempre és imperfecta”, contextualitza Gervasio Sánchez, periodista de conflictes present a les guerres dels Balcans. “Qualsevol pau era desitjada pels habitants de Bòsnia i Hercegovina”, emfatitza. 

La convivència després de la guerra

“El problema és que les fronteres de Dayton es van basar en les conquestes bèl·liques dels paramilitars de tots els bàndols”, adverteix Sánchez, “partint de la violència sexual i les execucions extrajudicials realitzades durant la guerra”. Gervasio Sánchez apunta que, avui dia, les comunitats viuen completament d'esquena les unes a les altres. “Cada grup nacional té un discurs diferent sobre el genocidi i les atrocitats comeses durant la guerra”, afegeix Jiménez.

Aquesta forma de memòria diferent entre comunitats i la manca de comunicació entre aquestes complica la convivència. “La població pot viure junta, però des de la guerra s’han format diferents esquemes de memòria de la guerra en les diverses comunitats”, reivindica Žíla. “Aquesta diferència d’esquemes els porten a un xoc d’idees que afebleix l’estabilitat del país”. És per això que Žíla defineix a Bòsnia com un país encara en període de postguerra.

Manifestació nacionalista sèrbia a Banja Luka, Bòsnia. Nidal Saljic (EFE/EPA) 

Amb aquesta fràgil situació entre les tres comunitats que habiten el país i amb uns Acords de Dayton cada vegada més tensionats, els experts temen que la violència de la guerra es pugui repetir. Una de les darreres crisis institucionals al país involucra a Milorad Dodik, president de la República Srpska (territori dels serbis a Bòsnia).

Dodik és molt proper al president rus Vladímir Putin, i aquesta proximitat, tal com detalla Jiménez, ha tingut conseqüències. “El Tribunal Bosnià ha condemnat a Dodik a un any de presó i sis anys d’inhabilitació per no acatar una disposició de l’alt representant, en la qual havia d’aplicar sancions econòmiques a Rússia”, comenta Jiménez. 

En condemnar al president de la República Srpska s’ha qüestionat la legitimitat del seu govern i la institució que representa”, apunta Jiménez. Aquest qüestionament ha causat por entre els bosnians serbis en veure la seva institució amenaçada, “una por que ha revivat els discursos nacionalistes, separatistes i negacionistes del genocidi de Srebrenica del 1995”, detalla. 

Davant d’aquestes tensions, Gervasio Sánchez insta a la comunitat internacional a mediar. “El que ha de fer Europa és fomentar un govern federal amb un únic parlament, que representi a totes les comunitats per igual”. “Només així les comunitats conviuran”, insisteix. La inacció dels estats europeus a finals dels 80 va permetre que el nacionalisme s’escampés per les comunitats de Bòsnia, ara que aquests discursos tornen a florir cal tenir la vista posada en els Balcans un cop més.