La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, en una reunió a Brussel·les
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, en una reunió a Brussel·les
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, en una reunió a Brussel·les
Per ACN
Publicat el 16 de novembre 2026

Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Grècia i Àustria han arribat a un acord per crear a Ruanda, a l’Àfrica, el primer centre de deportació de migrants fora de la Unió Europea. El grup de cinc països ha anunciat el pacte aquest dilluns en el marc d’una conferència sobre migració a Viena. La iniciativa compta amb el vistiplau de la Comissió Europea, que ha celebrat el pacte.

L’acord estableix que Ruanda acollirà un projecte pilot per instal·lar el primer centre de deportació, on s’enviarà a persones a qui s’ha denegat el permís d’asil a la UE, independentment de si tenen relació o no amb aquest país africà. En una primera fase de prova, prevista per l’any que ve, el centre acollirà un centenar de persones.

L’anunci es produeix després que el mes passat entrés en vigor definitivament el reglament de retorns de la UE, que estableix un marc legal perquè els estats membres que ho vulguin puguin tancar acords amb tercers països per crear centres de deportació.

Espanya va ser l’únic país que va votar en contra de la normativa. França, malgrat que hi va donar suport, ja que el reglament recull altres disposicions i mesures relatives a la gestió de les fronteres i la migració, s’ha posicionat en contra de la creació d’aquestes instal·lacions.

La iniciativa segueix el model impulsat per la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, a Albània, un projecte que continua aturat als tribunals, però, en aquest cas, el centre de Ruanda només acollirà migrants que ja hagin esgotat totes les vies legals per quedar-se a la UE o amb una ordre d’expulsió, mentre que el projecte de Meloni estava pensat per tramitar sol·licituds d’asil i gestionar-les des d’allà. Es tracta d’una condició que Brussel·les ja va deixar clara quan va anunciar la iniciativa el març del 2025.

El Regne Unit també va firmar un acord amb Ruanda el desembre del 2023 per instal·lar un centre de deportació de migrants, però el Tribunal Suprem britànic va declarar il·legal el conveni per manca de garanties de respecte dels drets humans i, finalment, el govern laboralista de Keir Starmer va aturar el projecte.

Un centenar de persones i permisos de residència

La voluntat de la coalició de països és posar en marxa el projecte a partir de l’any que ve. S’enviaran homes i dones, però que no a menors d’edat no acompanyats. Per ara, el centre no serà tancat, és a dir, no serà un centre de detenció i, en un primer moment, la previsió és que el centre tingui capacitat per a un centenar de persones.

L’acord amb Ruanda també estableix que s’oferirà als migrants un permís de residència legal, amb accés al mercat laboral, així com programes de formació i també assistència perquè retornin al seu país d’origen o a un altre lloc on tinguin residència legal.

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha afirmat en la roda de premsa des de Viena que el projecte "suposarà un abans i un després" que permetrà "fer front als enormes desafiaments que planteja la immigració irregular". "Gràcies a la cooperació amb Ruanda, garantirem que els que no tinguin dret a quedar-se a Europa, siguin retornats de manera digna", ha afegit. Els cinc països no han concretat quantes persones tenen intenció de deportar a Ruanda.

Al seu torn, el ministre de l’Interior de Ruanda, Vincent Biruta, ha afirmat que la voluntat del país és "contribuir a fer front a un repte global com és la immigració il·legal". Segons ha dit, Ruanda oferirà "una segona oportunitat" a les persones. "Se’ls oferirà la possibilitat de retornar voluntàriament als seus països d’origen, integrar-se a la societat ruandesa o traslladar-se a un altre lloc on tinguin dret legal a residir", ha indicat.

Brussel·les celebra el pacte

La Comissió Europea ha "donat la benvinguda" a l’acord entre la coalició de cinc països i ha defensat que la instal·lació d’aquests centres busca "millorar l’eficàcia" dels retorns. "Acollim amb satisfacció i hem seguit molt de prop les tasques de preparació dels cinc estats membres per establir un centre de retorn d’aquesta mena", ha expressat el portaveu per Afers Interns de l’executiu comunitari, Markus Lammert, en roda de premsa.

"Valorem els esforços realitzats i prenem nota del meticulós treball preparatori, també pel que fa a les garanties de respecte dels drets humans i l’estreta cooperació amb organismes de les Nacions Unides en aquest procés", ha afegit.

"Millorar l’eficàcia del sistema de retorns de la UE és una prioritat per a la Comissió. Per això, les noves normes sobre retorns ofereixen als estats membres la possibilitat d’establir centres de retorn", ha apuntat.

Finançament amb fons europeus

L'executiu comunitari no ha confirmat si destinarà fons europeus al centre de deportació de Ruanda, però ha afirmat que "estudiarà qualsevol petició" feta pels estats membres, en cas que la facin.

Els estats membres de la UE van tancar un acord el juny passat per poder destinar fons europeus a la posada en marxa d’aquests centres, malgrat el rebuig d’Espanya, que fins ara s’ha quedat sola a Brussel·les defensant l’oposició tant a l’establiment d’aquestes instal·lacions com el finançament amb recursos comunitari.

Segons l’acord a què van arribar els 27, els diners provindrien de l’instrument Europa Global, destinat al finançament de l’acció exterior de la UE pel període 2028-2034. Es tracta d’una partida que compta amb un pressupost d’uns 150.000 milions d’euros, segons la proposta d’Irlanda pels pròxims comptes de la UE.

El reglament que es va aprovar estableix que l’instrument també "ha de contribuir a garantir retorns segurs, dignes, sostenibles i efectius, i a la readmissió i a la reintegració, així com a solucions innovadores, inclosa la prevenció i la lluita contra la migració irregular, de conformitat amb el dret de la UE i el dret internacional".

El concepte de "solucions innovadores" és el que fan servir les institucions europees per referir-se a iniciatives o mesures per accelerar la deportació de migrants, com els centres de retorn en països fora de la UE.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —