El 6 de novembre de 1975, el Marroc iniciava l’ocupació del Sàhara Occidental amb la coneguda Marxa Verda. Des d’aleshores, el poble sahrauí resisteix esperant poder exercir el seu dret a l’autodeterminació, mentre que la comunitat internacional viu ignorant la seva lluita. Amb motiu d’aquests cinquanta anys d’ocupació, l’espai CIEMEN ha acollit la xerrada “50 anys d’ocupació al Sàhara Occidental”, presentada per Marta Rosique, de la Fundació Drets Col·lectius pels pobles, el delegat del Front Polisario a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid, i la jove saharauí Najat Braim. Els ponents han fet una anàlisi històrica d’aquest mig segle d’ocupació i el futur del poble sahrauí.

 Xerrada "50 anys d'ocupació al Sàhara Occidental" a l'espai CIEMEN, Barcelona. (Helle Kettner/CIEMEN)

Cinquanta anys de lluita

Mohamed Salem Laabeid ha començat l'acte recordant que aquesta data és molt important pels sahrauís. “Els actors que van propiciar l’ocupació són els mateixos involucrats actualment: Espanya, França, Estats Units, Mauritània i, per descomptat, el Marroc”, ha denunciat Laabeid, qui ha explicat que durant aquests cinquanta anys el rol dels actors no ha canviat. “La situació ha estat sempre la mateixa: el govern exiliat i el poble repartit entre l’ocupació i la diàspora”, ha lamentat.

A l’hora de buscar els responsables de la situació dels sahrauís, Laabeid assenyala a Espanya. “L’estat espanyol té la culpa de tot, va ser qui va tenir la idea de dividir el Sàhara Occidental entre Mauritània i el Marroc l’any 1970, perquè estava completament en contra de l’existència d’un estat sahrauí”, ha apuntat. 

La policia vigila manifestants del Front Polisario el 1975 / EFE

Per contra, el delegat a Catalunya del Front Polisario ha dedicat un moment per agrair l’aliança d’Algèria amb el poble sahrauí. “L’existència del Sàhara Occidental depèn de la d’Algèria, i viceversa”, ha afirmat. Quan una assistent li ha preguntat per un hipotètic canvi d’estratègia en la diplomàcia algeriana, Laabeid ha declarat que sap amb certesa que mai es trencarà l’aliança, que l'ha qualificat de “primordial”.

A part de lamentar les cinc dècades d’ocupació, Laabeid s'ha volgut detenir un breu temps per celebrar els cinquanta anys de la creació dels mitjans de comunicació i el sistema educatiu sahrauí, que han servit per mantenir viva la seva veu i cultura i transmetre-la a les noves generacions.

El jovent sahrauí

Aquestes mateixes noves generacions també han estat tema de conversa durant la xerrada. Najat Braim, una jove sahrauí originària d’Al-Aaiun que porta gran part de la seva vida vivint a Catalunya, ha descrit la visió dels joves sahrauís i les seves expectatives de futur. “Els joves que resideixen als territoris ocupats viuen amb por a les represàlies per manifestar la seva cultura i identitat. Jo no puc tornar a Al-Aaiun, primer per ser apàtrida i després per ser sahrauí”, comenta Braim. La jove ha condemnat la manca de drets humans dels sahrauís que habiten als territoris ocupats pel Marroc.

Najat Braim ha relatat la seva experiència com a sahrauí que no hi va ser a l’inici de l’ocupació l’any 1975: “no hem viscut un episodi de guerra, és difícil visualitzar-lo i fer-lo teu”. També ha analitzat els sentiments heretats pel trauma generacional del seu poble, que es troba atrapat entre l’exili i l’ocupació sense una visió de futur ni millora.

La jove ha advertit de la sensació de manca de futur del jovent sahrauí, tant el dels que viuen als territoris ocupats com els membres de la diàspora. “Estem farts, la situació empitjora i no sabem què fer”, ha reclamat.

La resolució del Consell de Seguretat de l’ONU

Un dels temes que ha marcat la conversa ha estat la nova resolució aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el darrer 30 d’octubre. Abans d’iniciar la xerrada, els presidents de les institucions organitzadores han demanat precaució a l’hora d’interpretar el dictat, perquè és molt contradictòri i adverteixen que “realment no satisfà a ningú”. 

“La resolució va passar per molts esborranys: primer reconeixia la sobirania marroquina absoluta sobre el Sàhara Occidental i ara també reconeix el dret a l’autodeterminació dels sahrauís”, ha comentat Laabeid, qui diu que la disposició “no és bona”.

Com es pot ajudar al poble sahrauí?

Amb unes expectatives de futur borroses i amb la comunitat internacional i els mitjans de comunicació donant l’esquena al Sàhara Occidental, què podem fer des d’aquí per ajudar als sahrauís? Laabeid ha sentenciat que “sense un moviment social darrere, la causa sahrauí no pot fer res”. També ha criticat la terrible hipocresia d’Europa a l’hora de denunciar la situació a Ucraïna i Palestina mentre ignora el patiment dels sahrauís. Finalment, ambdós ponents han agraït el suport dels assistents en la seva lluita per a la llibertat, l’autodeterminació i la fi de l’ocupació.