El 65 % dels barcelonins viu en zones on una llar amb una renda mitjana no pot assumir la hipoteca necessària per comprar un habitatge de preu mitjà al mateix barri. L’estudi de la Càtedra Grup Tecnocasa-UPF conclou que una família barcelonina mitjana necessitaria 7.405 euros anuals més de renda neta per accedir a la compra. L’anàlisi, elaborada per codis postals, mostra que les zones amb aquesta dificultat han passat de 16 a 29 en cinc anys. Només les àrees al voltant de Ciutat Meridiana i la Guineueta se situen en una situació accessible, mentre que la resta tenen dificultats o superen el nivell de renda disponible. Al conjunt de l’estat, l’estudi conclou que el 30 % de la població viu en zones amb una accessibilitat hipotecària limitada.

L’estudi calcula la capacitat de compra a partir del preu mitjà de l’habitatge, la renda neta de les llars i les condicions d’una hipoteca estàndard. Parteix d’un finançament del 80 % del preu de compra a 25 anys i considera que la quota no hauria de superar el 30 % dels ingressos nets anuals de la llar.

Així, la denominada ràtio d’accés hipotecari compara els ingressos que caldrien per pagar aquesta quota amb la renda mitjana disponible en cada codi postal. Quan supera el 100 %, significa que una família mitjana no arriba a comprar un habitatge mitjà en aquella zona.

A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà analitzat és de 387.778 euros i la renda neta anual mitjana per llar, de 50.099 euros. Segons els càlculs de l’informe, la renda necessària per assumir la hipoteca ascendeix a 57.504 euros anuals. Aquesta diferència situa Barcelona en una situació d’accessibilitat limitada i explica que la ràtio mitjana d’accés hipotecari se situï en el 115,8 %.

Segons ha explicat el director d’Estudis i Anàlisi del Grup Tecnocasa, Lázaro Cubero, a les 29 zones amb accessibilitat limitada, una persona amb la renda mitjana del barri “no pot accedir al preu de l’habitatge mitjà”. Només els àmbits postals de Vallbona-Ciutat Meridiana-Torre Baró-Canyelles i de la Guineueta-Verdun es mantenen en una franja accessible.

Els pitjors registres corresponen a Vallvidrera-Tibidabo i les Planes, amb una ràtio del 230,7 %; Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya, amb el 226,6 %; Tetuan-Urquinaona, amb el 211,1 %; Diagonal-Provença, amb el 194 %; i Verdaguer-l’Eixample, amb el 191,7 %.

L’informe també posa l’exemple de la Verneda i la Pau, un barri que havia estat en una situació accessible fins fa uns anys i on ara, segons Cubero, “una família amb la renda mitjana no pot accedir a un habitatge al mateix barri”.

Què passa al conjunt de l’estat?

Al conjunt de l’estat, l’estudi conclou que el 30 % de la població viu en zones amb una accessibilitat hipotecària limitada. El percentatge s’ha més que triplicat en cinc anys, des del 9 % registrat el 2021. En paral·lel, les zones amb una situació considerada accessible han passat de concentrar el 53 % de la població al 22 %. Les Illes Balears encapçalen les comunitats amb més dificultats, seguides de la Comunitat de Madrid, Catalunya, el País Valencià i el País Basc.

El director general del Grup Tecnocasa, Paolo Boarini, ha afegit que el petit inversor també ha perdut pes en la demanda perquè, amb els preus actuals, comprar un habitatge per llogar-lo o reformar-lo i vendre’l posteriorment és “molt poc rendible”.

Compra especulativa d’habitatge

La presentació de l’estudi ha coincidit amb el debat al Parlament sobre la proposició de llei per limitar les compres especulatives d’habitatge. El catedràtic d’Economia de la UPF, José García-Montalvo, ha advertit que restringir la compra d’habitatges per destinar-los al lloguer pot reduir encara més l’oferta disponible.

Ha citat els casos d’Amsterdam i Rotterdam, on s’han aplicat restriccions perquè determinats habitatges només es puguin comprar per residir-hi, i ha assegurat que els estudis de la Universitat d’Amsterdam mostren una contracció del mercat de lloguer a les zones afectades.