El 72 % de les persones que viuen al carrer a Barcelona no té "cap expectativa" de viure en un habitatge. Així ho indica el nou informe de la fundació Arrels, Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar (2025), presentat aquest dimarts a la seu de l'entitat. La xifra de persones que sí que esperen un habitatge ha caigut 4,3 punts, i passa del 28,1 % el 2023 al 23,8 % el 2025. A més, la pèrdua de l’habitatge es detecta com una de les principals vies d'entrada al carrer. El 26,8 % de les persones en situació de sensellarisme declara que el darrer habitatge que tenien era de lloguer, i el 8,5 % que era de propietat. L'edat mitjana de la gent que viu al carrer a Barcelona és de 42,7 anys. Davant d'aquests resultats, la directora d'Arrels, Beatriz Fernández, i el cap d'incidència, Guillem Fernández, han demanat l'aprovació de la Llei de sensellarisme al Parlament de Catalunya. L'estudi recull les respostes de 670 persones enquestades a l'espai públic el mes de juny de 2025.

Segons els resultats, si aconsegueixen entrar a la llista d’espera d’un allotjament o habitatge, majoritàriament és per accedir a solucions temporals com albergs (34,2 %), o "precàries" com pensions o habitacions (16,8 %). Això evidencia que un 51 % de les persones està a l’espera d'anar a viure a un allotjament temporal o precari, la qual cosa implica sortir del sensellarisme, tal com ha remarcat Arrels. La fundació ha advertit que augmenten les persones que fa menys de sis mesos que viuen al carrer, però que han disminuït les que troben una solució a la situació.

Aquest fet indica que el sistema d’atenció al sensellarisme "no està donant resposta" a la totalitat de les persones que cauen en aquesta situació.  Arrels ha avisat així d'un "risc de cronificació futura" a mitjà termini.

El 93 % tenia habitatge estable

El sensellarisme és un "procés dinàmic", d'acord amb l'informe. Entrar-hi és la "transició" des d’una situació d’habitatge "estable" cap a una situació d’exclusió residencial o manca d’habitatge adequat. La pràctica totalitat (92,7 %) de les persones en situació de carrer han viscut en un habitatge estable al llarg de la seva vida.

Arrels ha subratllat que el sensellarisme i el carrer no són un "punt d’inici", sinó el resultat d’un procés d’exclusió residencial que recull un contínuum de situacions residencials "precàries". Així, la fundació ha constatat que trobar-se en situació de carrer no s’esdevé per una sola causa ni per casualitat.

Enguany, els factors relacionats amb problemàtiques d’habitatge (18 %) i els processos migratoris (18 %) se situen com els principals motius expressats. A més, es fan paleses les dificultats del sistema de protecció per prevenir les entrades al carrer: les situacions d’habitatge insegur representen un 23,3 %.

Això explica que moltes persones ja es trobaven en situacions d’exclusió residencial abans d’arribar a viure al carrer, com, per exemple, viure amb familiars o amistats sense contracte (17,7 %) o viure en un habitatge ocupat (5,6 %).

L'informe també destaca que un 36,6 % de les persones que viuen al carrer fa menys de sis mesos que es troba en aquesta situació. El percentatge de persones que comencen a viure al carrer augmenta en 7 punts (el 2023 era del 29,5 %).

L’estada al carrer

De manera paral·lela, les dades de l’informe indiquen que no s’està reduint la cronificació: les persones que viuen al carrer, una vegada han caigut en aquesta situació, "no se’n surten fàcilment". La mitjana de temps d’estada al carrer ha baixat dels 4,5 anys (2023) a 3 anys i 6 mesos, per la incorporació de moltes persones noves a la franja entre 0 i 6 mesos al carrer i no perquè desaparegui la cronificació, segons Arrels.

L'estudi també conclou que hi ha una part rellevant de persones que fa més de 5 anys que dorm al carrer. D’una banda, augmenten les situacions recents, amb un increment significatiu de les persones que fa menys de 6 mesos que dormen al ras.

De l’altra, tot i una lleugera reducció, persisteixen situacions de cronificació, amb una part rellevant de persones que fa més de 5 anys que hi són. Les persones que entren en situació de sensellarisme de carrer, difícilment en surten.

Un 13,3 % passa per albergs

La temporalitat dels recursos residencials per a persones sense llar fa que les persones en situació de carrer passin per albergs (13,3 %), hostals i pensions (6,6 %) o habitatges amb suport de serveis socials o entitats (4,4 %), però que tornin a dormir al ras.

Un 24,3 % de les persones han estat en recursos residencials temporals i han anat, o retornat, a una situació de carrer. Aquest fet apunta a un marge de millora en la política pública a l'hora d’oferir recursos residencials estables, segons la fundació.

L’anàlisi de la recurrència al carrer posa de manifest les dificultats per sortir de la situació. El 34,3 % de les persones que viuen al ras han viscut altres episodis de sensellarisme al llarg de la seva vida. Tot i això, el 62,7 % no ha viscut episodis previs de carrer, fet que indica que una part majoritària es troba en aquesta situació per primera vegada.

La situació administrativa condiciona l’exclusió

La fundació Arrels ha subratllat que el sistema d’estrangeria és un factor "determinant" perquè hi hagi noves persones dormint al carrer. I també perquè no puguin millorar la seva condició, especialment en el cas de les persones extracomunitàries.

Una part significativa de les persones enquestades amb nacionalitat comunitària (44,7 %) i extracomunitària (68 %) en situació de carrer no disposa dels requisits per realitzar tràmits d’estrangeria. Entre els motius hi ha la seva situació d’exclusió social, per la qual no poden fer els tràmits i gestions necessàries, desconeixen processos i requisits, no poden desplaçar-se, se’ls ha caducat la documentació o depenen de rebre documents d’ambaixades.

Augmenten els no empadronats

A més, malgrat que l’empadronament és un dret reconegut, encara no és universal. Les dades indiquen que, l’any 2025, la majoria de persones en situació de carrer enquestades a Barcelona estaven empadronades (63 %), però el 32,8 % encara no. Les persones no empadronades augmenten 7,1 punts percentuals respecte de 2023. Sense empadronament, l’accés a drets bàsics queda "fortament limitat", tal com ha advertit Arrels.

Pel que fa als motius pels quals no estan empadronats, no disposar de la documentació necessària per empadronar-se és el motiu principal citat pel 53,5 % de les respostes. Per altra banda, la denegació per part dels municipis també ha augmentat fins al 12,1 %. Per contra, el motiu personal de les persones que no es volen empadronar per decisió pròpia es redueix fins al 5,6 %.

1 de cada 5 casos és jove

El sensellarisme juvenil en situació de carrer, entès com aquells joves entre 18 i 29 anys que dormen al ras, representa el 20,5 % de la mostra. L’any 2023 representava el 15 %, fet que evidencia un "increment considerable" del sensellarisme juvenil a la ciutat: 1 de cada 5 persones al carrer és jove. El sensellarisme en persones grans en situació de carrer, considerant les persones majors de 55 anys que dormen a l’espai públic, representa el 19,1 % del total.

Les dades mostren l’existència de tres dinàmiques diferenciades, però simultànies respecte de l’edat: l’entrada precoç (joves), la consolidació de trajectòries (edats centrals) i la persistència i envelliment (majors de 55). Arrels ha conclòs que el sensellarisme no és un fenomen homogeni, sinó que afecta totes les etapes del cicle vital i inclou un sistema de trajectòries que s’inicien, es consoliden i es cronifiquen.

Pel que fa als canvis de temperatura i les onades de calor, la directora d'Arrels ha subratllat que afecten "especialment" les persones que viuen al carrer, perquè poden descansar menys: "La calor té un impacte molt directe", ha remarcat.

Llei de sensellarisme i altres propostes

Per abordar la problemàtica del sensellarisme, Arrels ha anotat un seguit de propostes en diferents àmbits. D'una banda, insten els grups parlamentaris a aprovar la Llei de sensellarisme de forma "urgent". L'entitat reclama així un text "de consens" que doni resposta a les necessitats de les persones sense llar i garanteixi que siguin subjectes de dret. "Per això, la norma s’ha d’aprovar sense desvirtuar-la i s’ha de desplegar amb recursos pressupostaris", ha afegit.

Arrels també ha reclamat reforçar l’atenció primerenca, i desenvolupar una política de desinstitucionalització. A més, ha demanat garantir un accés a un habitatge "estable" i amb suport flexible. Finalment, ha exigit una xarxa urbana d’allotjaments estables de baixa exigència i proximitat. La fundació ha remarcat que cal garantir que n'hi hagi a cada barri de Barcelona per superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera.

Quasi 2.000 persones al carrer

Segons l'últim recompte d'Arrels, de desembre de 2025, hi ha 1.982 persones que dormen als carrers de Barcelona, un 43 % més que el 2023. L'entitat va assenyalar a finals d'any que la xifra "rècord" evidencia com són de "necessàries" unes polítiques públiques adequades per resoldre la problemàtica.

El recompte de fa mig any també revela que els desallotjaments d'assentaments a diferents parts de la ciutat des de l'estiu han desplaçat algunes persones sense llar. A més, la gent en situació de sensellarisme ja no dorm als mateixos espais. Si bé Ciutat Vella era històricament el districte on més persones sense llar es concentraven, el mapa de l’últim recompte va detectar que les persones s’estan desplaçant als marges de la ciutat. Sants-Montjuïc és ara el districte on dormen més persones: 489, un 134 % més que el 2023 (209), seguit per l’Eixample, amb 389 (302 el 2023).

Text de Bernat Vilaró (ACN)