Per ACN
Publicat el 20 de novembre 2026

Gairebé vuit de cada 10 docents (78,7 %) perceben un augment dels discursos d’odi a les aules, i sis de cada 10 hi detecten enaltiment del feixisme. Són les conclusions de l’estudi de la Fundació Neus Català i Mediam, a partir de 872 enquestes a professionals de l’educació a Catalunya —de primària a formació professional— entre febrer i abril. “Els discursos d’odi han entrat a les aules sense demanar permís”, s’assegura a la guia Com abordar els discursos d’odi a l'aula, que pretén ser una “eina pràctica” per al professorat. Segons l’informe, el masclisme (83,6 %) i el racisme (76,6 %) són els discursos més presents. A més, el 58,4 % del professorat detecta enaltiment del feixisme entre el seu alumnat.

La guia elaborada per la Fundació Neus Català i Mediam recull expressions que se senten a les aules i que constaten la presència dels discursos d’odi a classe: “Jo respecto els gais, però em fa fàstic veure’ls fer-se petons”, n’és un exemple. D’aquesta manera, Com abordar els discursos d’odi a l’aula. Guia per a qui educa pretén ser una eina per als docents. El document neix d’una constatació: “Els discursos d’odi han entrat a les aules sense demanar permís”, tal com afirmen els autors del projecte.

La fundació, entre el febrer i l’abril de 2026, va enquestar 872 professionals de l’educació de tot Catalunya, des de primària a formació professional. El 78,7 % percep que els discursos d’odi han augmentat entre l’alumnat en els darrers cursos, i només tres persones de tota la mostra creuen que han disminuït. El masclisme (83,6 %) i el racisme (76,6 %) són els discursos més presents, i el 58,4 % del professorat detecta enaltiment del feixisme entre el seu alumnat. A més, el 70,9 % atribueix a les xarxes socials un paper destacat en la difusió d’aquests discursos.

L’enquesta també revela la solitud del professorat davant d’aquest fenomen: només el 6,7 % troba en les famílies un suport real per “intervenir de manera coordinada”. I, tot i que el 86,8 % avala la prohibició del mòbil als centres, el 77,8 % considera que la restricció “no és suficient” si no s’acompanya d’educació digital i mediació. Quan se’ls pregunta què necessiten, els docents reclamen “pensament crític, alfabetització mediàtica, memòria democràtica, treball amb les famílies i, sobretot, temps, recursos i formació”, tal com recull l’informe.

La guia no ofereix “receptes tancades” ni pretén dir al professorat “què ha de pensar”, sinó que planteja un “canvi de mirada” que entén el conflicte com una “matèria primera educativa”, no com un problema que cal apagar “com més aviat millor”. També parteix de la idea central que “l’antifeixisme no s’ensenya des d’un discurs tancat, sinó des de la manera com el professorat sosté les converses difícils i acompanya l’alumnat a pensar per si mateix”.

Al llarg de 16 capítols i una seixantena de pàgines, la guia ofereix eines per identificar els discursos d’odi quan apareixen, saber com respondre-hi “sense perdre el grup”, i convertir el conflicte en una oportunitat educativa: com preguntar sense conduir, què fer i què no fer davant d’un comentari d’odi, dinàmiques per crear condicions de diàleg, una mirada diferenciada per etapes educatives, propostes per articular una resposta de claustre i no individual, orientacions per treballar amb les famílies, un glossari i eines d’autodiagnosi.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —