El 22 d'abril de 1984, un luxós Mercedes blanc arriba a l'estació de França de Barcelona. Del vehicle en baixen tres nens i un home, que els acompanya fins a un banc de dins de la infraestructura. "Voleu caramels?", els pregunta, mentre s'allunya amb el pretext de comprar-ne. Els tres infants són germans: en Ramon, de sis anys; en Ricard, de quatre, i l'Elvira, que només en té dos. Asseguts al banc de dins de l'estació, el temps passa i l'home que els ha acompanyat no torna. No saben els seus cognoms, com es diuen els seus pares, ni tampoc què fan en aquella estació. I, així, es converteixen en els protagonistes d'una història carregada d'interrogants.

Aquest és l'inici que planteja la nova sèrie documental de Carles Porta a Disney+, Abandonados, i que, lluny de semblar el començament perfecte per una pel·lícula de ficció, enceta el camí real, inquietant i sorprenent de tres germans per descobrir els seus orígens.

Un misteri que els ha acompanyat al llarg de la seva vida, però que va aflorar amb més intensitat que mai quan l'Elvira es va quedar embarassada i va ser mare. Va ser aleshores quan la més petita dels germans va decidir, amb l'ajuda d'en Ramon i en Ricard, intentar reconstruir el seu passat i saber qui eren els seus pares i perquè els van abandonar.

Tres relats en un

La docusèrie s'estructura en quatre capítols amb els quals s'explica de manera cronològica el procés d'investigació que van seguint els tres germans, amb qui parlen, qui els ajuda, però també com han viscut el que els va passar de manera diferent. Un fet que permet descobrir el factor més emotiu del relat: en Ramon, el gran i que conservava més records de la família, d'aire més tancat; en Ricard, sensible, i l'Elvira, tossuda i amb l'empenta d'anar més enllà.

Tots tres, però, uneixen forces i, amb el suport de col·laboradors altruistes i de la mare adoptiva, van teixint un entramat que els duu a passar per l'entorn on s'havien mogut els seus pares, i que va atrapant de mica en mica l'espectador. En aquest sentit, val a dir que la història requereix un públic atent per seguir la gran quantitat d'informació que van trobant i les persones amb qui aconsegueixen parlar.

Des del record difús que conservaven d'aquell dia d'abril de fa més de 40 anys, fins a la realitat més contrastada, amb les primeres imatges que van recuperant de quan eren petits i dels pares. Amb aquest suport gràfic, l'espectador es posa el barret de la curiositat i es va fent tot de preguntes que, per preservar la intriga del relat fins al final, es van resolent amb el pas dels capítols.

Al darrer, s'arriba al moment esperat, tant pels protagonistes, com per qui ha seguit la seva història. Un moment especial pels germans, que entendreix el relat, i en què els dubtes van deixant pas a les respostes. Veure'ls de nou, tots tres junts a l'estació on va començar tot, és el que fa d'Abandonados un recorregut especial, que no només ressegueix els perquès del seu abandonament, sinó sobretot el procés de reforç i reparació emocional d'uns nens que es van fer grans de cop.