L'Audiència de Barcelona ha absolt els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a més d'altres excàrrecs del Departament de Salut, pel retard en la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya el 2021. La fiscalia demanava inicialment 12 anys d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació, però al final del judici va retirar l'acusació. Les acusacions populars exercides per sindicats i associacions policials van mantenir la petició de 15 d'inhabilitació per a Vergés, Argimon, Marc Ramentol i Adrià Comella. També ha quedat absolt Xavier Rodríguez, exdirector de Serveis de Salut, segons una llarga sentència avançada per RAC-1 i que ha pogut contrastar l'ACN.

El cas va arribar a judici perquè mentre a finals de març del 2021 més del 70% dels mossos ja estaven vacunats, els agents espanyols ho van ser massivament a principis de maig. En el moment dels fets, Argimon era director general de l'Institut Català de la Salut (ICS) i secretari de Salut Pública, Ramentol era secretari general de Salut, i Comella, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). El primer dia de judici el tribunal ja va deixar fora del judici el delicte contra els drets dels treballadors, que podia comportar pena de presó, tot i l'oposició de Jucil i Jupol, acusacions populars.

Segons la sentència, el Departament de Salut va decidir prioritzar segons criteris sanitaris, sobretot l'edat, i seguint les recomanacions del Consell Interterritorial, sense voler discriminar deliberadament els agents estatals per la seva condició. És amb aquesta manca de voluntat discriminadora que el tribunal argumenta l'absolució. Així, considera que els agents potser van resultar discriminats, però no voluntàriament per la decisió del Departament de Salut, que va basar-se en criteris sanitaris. De fet, diu que els problemes logístics, de subministraments, i els canvis en la vacuna d'AstraZeneca, també van influir en el retard en la vacunació, així com les indecisions a l'hora de subministrar el cens d'agents estatals al Departament de Salut.

Retard pel cens i la interrupció d'AstraZeneca

Segons els fets provats de la sentència, entre finals de desembre del 2020 i principis de febrer del 2021 es va prioritzar vacunar amb Pfizer i Moderna les persones grans ingressades en residències i el personal sanitari. El Consell Interterritorial de Salut, amb presència de les comunitats autònomes, va publicar el 9 de febrer una tercera actualització del pla de vacunació que ja incloïa el vaccí d'AstraZeneca, que es va limitar, seguint els criteris marcats per estudis clínics, a menors de 55 anys. En aquesta actualització es va incorporar com a grup prioritari als policies, identificats com a subgrup 6A.

El Ministeri de Sanitat va encarregar a les comunitats que es fessin càrrec de posar les injeccions. Els Mossos d'Esquadra i les policies locals van donar ràpidament els censos d'agents al Departament de Salut i es va determinar que fossin vacunats en centres sanitaris públics mitjançant la citació a través d'SMS al telèfon mòbil de l'agent.

Pel que fa als guàrdies civils i policies nacionals es va nomenar un enllaç de la Delegació del govern espanyol a Catalunya per comunicar-se amb el Departament d'Interior de la Generalitat. El 16 de febrer, la Delegació va comunicar a Interior el nomenament d'un comandament de la Guàrdia Civil i un de la Policia Nacional perquè coordinessin la vacunació. "Es va constatar en el curs d'aquestes actuacions de coordinació que els agents d'aquests cossos eren contraris a facilitar dades personals i a vacunar-se en centres públics de salut", diu la sentència. Per això, els dos coordinadors policials van demanar una reunió per resoldre dubtes, reunió que es va celebrar el 4 de març.

Després d'aquella trobada, els dos coordinadors van assumir la tasca d'elaborar els censos de les persones que s'havien de vacunar, amb un sistema de comunicació amb els membres dels cossos i que fixaria com a lloc de vacunació la comissaria o quarter de la Guàrdia Civil on es posaria la injecció. També es van fixar com a llocs de vacunació el port i l'aeroport de Barcelona.

Amb aquesta informació es va elaborar un pla de vacunació específic per als agents dels cossos estatals. La vacunació es va iniciar el 12 de març amb AstraZeneca. Malgrat això, el 15 de març el Consell Interterritorial va suspendre la vacunació amb AstraZeneca perquè es van detectar efectes secundaris adversos com trombosis.

Una setmana més tard, el 22 de març, el Consell va reprendre la vacunació i va dictaminar que es podien vacunar les persones d'entre 60 i 65 anys. Dos dies després, el 24 de març, Vergés i Ramentol van prioritzar vacunar per grups d'edat, i es va suspendre la vacunació dels agents policials dels dos cossos excepte si tenien aquesta franja d'edat. Fins aleshores s'havien vacunat un 2,8% dels guàrdies civils i un 3,65% dels policies nacionals, davant del 77% de mossos i 68,9% de policies locals.

La sentència recorda que en aquells moments la mortalitat per covid era més elevada en les persones majors de 60 anys, amb una taxa del 50%. A més, l'edat mitjana dels morts per covid entre març i novembre del 2020 era de 68 anys, i l'edat mitjana d'ingrés a l'UCI era de 63.

Arran d'aquesta frenada en la vacunació de molts agents, Jucil i Jupol van interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a la tutela de drets fonamentals, i van demanar la vacunació immediata dels agents com a mesura cautelar. El 27 d'abril el TSJC els va donar la raó i va ordenar a Salut vacunar en deu dies els agents fins a arribar a una taxa similar a la dels Mossos. L'11 de maig ja s'havien vacunat 4.835 agents, i fins al 2 de juny ja s'hauria d'haver arribat al 81% dels policies estatals. El desembre del 2021 el TSJC va sentenciar que Salut havia discriminat els agents estatals, i va ser aleshores quan la fiscalia i les associacions policials van denunciar els alts càrrecs per la via penal.

Investigació judicial

La investigació del cas es va iniciar en el jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al TSJC perquè Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot.

Segons els missatges aportats per Argimon, una membre del gabinet de la consellera va dir al març a l’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.

De fet, a banda dels whatsapps citats, també se'n va aportar un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.

Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava per què el 24 de març de 2021 s'havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta van ser compartides amb Cabezas i Argimon.

Argimon no va participar en les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l'òrgan per decidir sobre l'administració de vacunes seguint l'estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial "tots volen acabar amb els grups essencials" en referència a la represa de la vacunació amb AstraZeneca a partir del grup d'edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.

El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d'una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials". I afegia: “Amb relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d'anar amb criteri d'edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots, ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d'anar més vegades als centres a vacunar-los".

Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells "no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65". L'endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: "La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar", i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.