L'activisme a internet no ha substituït l’activisme del carrer - Diari de Barcelona
ANÀLISI
L'activisme a internet no ha substituït l’activisme del carrer
Qui surt al carrer també signa, boicoteja i contacta amb polítics: el que canvia és el repertori
El desnonament de Maricarmen Abascal i la seva mort han estat l'espurna que ha encès les manifestacions pel dret a l’habitatge per tot l’Estat, com també la vaga general del pròxim 11 de novembre*. A més d’aquestes mobilitzacions recents, si ens fixem en la sèrie històrica, les dades de l'Enquesta Social Europea (ESS) per a Espanya, del 2002 al 2024, mostren que signar peticions, boicotejar productes o contactar amb polítics són una forma de protesta més. Tres experts de la UPF consultats pel Diari de Barcelona coincideixen que aquestes xifres s'expliquen pels cicles de mobilització, on totes les formes de protesta pugen o baixen alhora en funció del context social, i desmenteixen que hi hagi un relleu d'unes formes de protesta per unes altres. Ara, cal especificar que l'enquesta s'atura el 2024 i no recull les protestes d'aquesta tardor.
Les formes de protesta se sumen, no se substitueixen
El gràfic fet amb les dades de l'ESS compara les accions tradicionals com contactar polítics, manifestació, signar peticions, portar insígnies o boicot amb la publicació de política a internet, com per exemple fer una piulada a X, compartir campanyes a Instagram o publicar vídeos a TikTok. Les dues corbes pugen i baixen en els mateixos anys. El 2022 arriben al màxim, amb el 57,3 % i el 26,9 %, i el 2024 baixen fins al 44,6 % i al 20,9 %. Roger Soler, vicedegà dels estudis de Ciència Política i de l'Administració a la UPF, matisa la divisió entre la xarxa i el carrer: "El que passa en línia no és independent del que passa fora de línia". Segons Soler, l'acció als carrers retroalimenta la xarxa.
Jordi Mir, professor associat del Departament d'Humanitats de la UPF i especialista en moviments socials, afirma que la manifestació no ha desaparegut mai. Per a ell, "Twitter no substitueix la manifestació, Twitter és un altre espai de participació". Les eines digitals, afegeix, "serveixen per organitzar les manifestacions, per difondre-les, però no les substitueixen"
L'historiador Josep Pich Mitjana explica per què les vies de participació en línia (que són més individuals) augmenten quan baixa la mobilització: "Quan s'apropen les baixades, és més fàcil la participació individual perquè aquesta no depèn de res. [...] Si estàs emprenyat amb Renfe, fas un tuit". Segons Pich, "organitzar una manifestació és més complicat", qui situa les manifestacions i cada forma de participació en una fase del cicle. "En períodes de relativament poca mobilització, per lògica, les formes individuals s'han d'incrementar", exemplifica. En canvi, "les formes tradicionals apareixen quan hi ha convocatòries de vagues generals o acampades".
Una caiguda que els experts llegeixen com una vall
Entre el 2022 i el 2024, totes les formes de participació que mesura l'Enquesta Social Europea (ESS) baixen o es mantenen. Signar peticions perd 14,8 punts del 31,7 % al 16,9 %, el boicot a productes passa del 28,7 % al 21,1 % i publicar sobre política a internet, del 27,4 % al 21 %. Contactar amb un polític (del 20,4 % al 18,6 %) i portar una insígnia o un adhesiu (del 6,9 % al 6,1 %) varien poc. Per acabar, la manifestació passa del 20,3 % al 17,4 %.
Els experts no hi veuen una tendència. Mir adverteix que "els anys que van del 2022 al 2024 són anys en els quals la mobilització social ha tendit a ser menor". Per a ell és un cicle temporal: "Si agaféssim ara, quan tinguem les dades, per exemple, del 2026 o 2027, és probable que tinguem uns resultats força diferents".
Pich en canvi és més taxatiu: "Si d'això en traiem la conclusió que la conflictivitat social va a la baixa, tal com estem el 2026, em sembla que seria un error". L'historiador recorda l'actual "gran mobilització política" i esmenta les acampades per l'habitatge i la convocatòria d'una vaga general.
El que sí que canvia: el repertori s'eixampla
El 2002, el 17,5 % de la població deia que s'havia manifestat durant l'últim any. El 2004 el percentatge va arribar al 32,6 %, any que coincideix amb les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq i les protestes posteriors als atemptats de l'11-M a Madrid. El 2012 va ser del 27,5 % i el 2024, del 17,4 %. Signar peticions arriba al 34,1 % el 2012 i el 2014, i baixa fins al 16,9 % el 2024. Soler afegeix que les formes de participació tenen "dinàmiques cada cop més volàtils".
Signar peticions, boicotejar i manifestar-se baixen o es mantenen entre el 2022 i el 2024. Font: Enquesta Social Europea, elaboració pròpia
La manifestació no desapareix, però alguns moviments trien tàctiques més directes. Mir posa com a exemple la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH): “La PAH neix el 2009 i [...] no utilitza la manifestació com a mecanisme de mobilització [...] considera molt més útil fer accions en oficines bancàries per intentar pressionar, per aconseguir la dació en pagament”.
Soler destaca el creixement de la politització de l’estil de vida, que trasllada l’activisme de l’esfera pública a l’esfera personal i al consum. “Hi ha una aproximació de les formes de compromís polític amb les decisions del dia a dia, on lluir insígnies, posar-se una samarreta, decidir no comprar determinats productes [...] o opcions personals com menjar carn esdevenen actes plenament polítics”, assevera.
Joves i ideologia: dues diferències que s'afebleixen
La idea d'una "Generació Z" homogènia que lidera les protestes de forma unificada és una simplificació excessiva. “No podem parlar d'una generació com si tots els integrants d'aquesta generació tinguessin les mateixes característiques", assenyala Mir. "Tenim una part de la joventut que s'ha socialitzat políticament en el moment de creixement de Vox i tenim una part que s'està socialitzant ara a favor del feminisme, a favor del dret a l'habitatge", assenyala.
D’una banda, Soler afegeix que la presència juvenil a la primera línia sempre ha estat històrica, però adverteix que hi ha "una certa concentració de frustració, de dificultats o d'incertesa respecte al futur" a l'hora de tenir accés a l'habitatge i al món laboral. Això fa que les protestes actuals tinguin un fort "component generacional".
D'altra banda, pel que fa a l'auge de símbols de dreta o extrema dreta a l'espai públic, confirma que s'han "normalitzat discursos i símbols que fins ara semblaven menys tolerables", com pot ser el fet de portar una polsera amb la bandera d'Espanya amb total normalitat i sense el tabú de dècades anteriors.
