Segur que tots alguna vegada hem vist alguna sèrie doblada o subtitulada, però mai ens hem preguntat quin és el procés que hi ha darrere. L’Ada Arbós Bo no és només una de les membres fundadores de l’APTIC (l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), sinó que també és una professional autònoma des de fa més de 25 anys.

Es dedica, sobretot, a la traducció de pel·lícules i sèries, des del francès o de l'anglès cap al català. Aquest any ha traduït la pel·lícula Del Revés 2, per això, el Diari de Barcelona ha volgut parlar amb ella perquè expliqui com és el procés de feina d’un traductor audiovisual.

Per què vas començar en el món de la traducció?
Vaig començar el dia que vaig saber que hi havia una carrera que era Traducció i Interpretació. A mi m'encantava parlar francès, que era la llengua estrangera del moment, però no sabia que existia com a professió. Una amiga de la meva germana estava estudiant aquesta carrera i em va inspirar a fer-la.

Què és el que menys t'agrada? I el que més?
El que menys m’agrada són les coses una mica externes. Les condicions de treball: que és una feina que està molt precaritzada i té molt poc reconeixement. Sempre estem que si la fa gent que no ha estudiat traducció, que si ara els programes de traducció automàtica, que si les tarifes... És una lluita constant per les condicions de treball. És una feina que m'encanta, fa molts anys que estic al sector i no paro de lluitar per les condicions. El que més m’agrada, en canvi, és que pots canviar molt d'àmbit. Pots traduir per a una revista, un diari o, fins i tot, per a una empresa de cables. Desconcerta molt i porta molta feina de documentació, però també és molt estimulant.

Com és la feina d’una traductora audiovisual?
La traducció és una professió molt solitària i a mi m'encanta estar sola a casa traduint, però també m'agrada molt compartir. Últimament, amb les sèries de les plataformes intentem treballar conjuntament els traductors al castellà, gallec, èuscar i català, a més dels lingüistes o les lingüistes. També es va amb moltes presses. Pensa que per escriure els guions es passen mesos, o fins i tot anys, i a nosaltres ens demanen que en pocs dies els passem al català i al castellà. Això augmenta el risc que se'ns escapin coses. I, més, a vegades hi ha guions sense cap indicació i has d’interpretar què volien transmetre.

Diries que el món audiovisual ha canviat en els últims anys?
Sí, quan vaig començar anava a buscar les cintes de vídeo a l'estudi i els guions eren en paper. Era un malson, recordo que em va caure el guió d’una pel·lícula a terra i va ser horrorós. Ara tot és en línia. Des del punt de vista de com traduïm, jo crec que no. Però des de la llengua, sí. El català ha rebut molta pressió per flexibilitzar-se. I això ho hem vist, no només en doblatge, sinó que hi ha hagut una flexibilització considerable en els mitjans de comunicació i en la normativa. També s'ha de tenir en compte que el món audiovisual és una mica diferent d'altres mons. Una llengua ha de poder ser, en alguns llocs i en alguns aspectes, molt flexible i en altres, molt poc flexible.

"El català ha rebut molta pressió per flexibilitzar-se, no només en el doblatge"

Per què vas decidir dedicar-te a la traducció audiovisual i a la literària? Trobes diferències entre els dos tipus de traducció?
Vaig començar amb literatura infantil, però no em donava prou per viure i volia tenir una família. Llavors, vaig entrar al món audiovisual i em va anar molt millor. Hi ha molta diferència, no diria que són professions diferents, però sí que penso que són enfocaments molt diferents del text. En el món laboral també és molt curiós, perquè cada sector té maneres diferents de tractar amb el client i, fins i tot, maneres de facturar diferents. En doblatge cobrem per rotllos, és a dir, cada 10 minuts de programa és una unitat de tarifa. Això ve de quan el cinema anava amb les bobines de projecció. A la subtitulació es cobra per minuts, o per hores, depenent de la traducció. En canvi, al món editorial es cobra per caràcters.

Quin és el procediment que segueixes a l’hora de traduir?
M'agrada veure la pel·lícula un cop i pensar en quina impressió m’ha donat, perquè quan començo a traduir perdo l’efecte d’espectador. Normalment, penso què em va crear sorpresa, quines frases són ambigües, etc.

Què creus que és diferent quan es tradueix per a un públic més infantil que juvenil o adult?
El que passa és que a l’hora de traduir per a un públic infantil hi ha molts jocs de paraules i bromes. Ja no és només documentació, és que estiguis inspirat o que tinguis recursos per anar buscant maneres d'encaixar les coses, i a vegades és molt difícil. I si la intenció de la sèrie és fer riure, és el pitjor que et pot passar.

Quan fas doblatge tens alguna tècnica per a la sincronia labial?
Hem de pensar que és impossible que tot encaixi perfectament, perquè l'ajust de doblatge és sempre sobre una llengua que no és la mateixa. A partir d’aquí, has d'intentar mirar molt les bilabials, també la llargada de les intervencions, l'obertura de la boca o si hi ha vocals molt obertes.

Com influeix la figura del traductor en el món audiovisual?
El doblatge és una feina d'un equip molt gran, la cara visible som els traductors, però després hi ha els ajustadors o ajustadores, que a vegades no som nosaltres, la feina dels lingüistes, la dels actors i les actrius, i dels directors i directores de doblatge. Hi intervé molta gent! I també hi intervé el client. Hi ha vegades que el client no vol saber res de la llengua i et deixa fer, però hi ha vegades que intervé molt en les teves decisions de traducció. Per tant, els traductors tenim certa influència, però deixa'm dir que tenim poc marge.

"El doblatge és una feina d'un equip molt gran"

Com va ser l'experiència de traduir una pel·lícula d’animació com Del Revés 2?
Vaig sentir molta pressió i molta responsabilitat, però, per sort, l'equip amb què treballava estan cansats de fer pel·lícules famoses, em van ajudar molt. Pel que fa a Disney, té una manera de treballar molt intervencionista. El client vol controlar molt tot el procés: hi ha molt control de qualitat, molt control de seguretat i, aleshores, t’has d'instal·lar aplicacions especials per a ells, t'envien glossaris... Està tot molt controlat. Per un costat està bé, perquè et sents molt acompanyat, però per l'altre, a vegades, això també et limita i et condiciona.

Per exemple?
Si la versió en castellà s'ha fet primer, llavors et demanen que s'hi assembli una mica. Diguem que les vegades que he treballat en projectes en què es fan versions simultànies a les quatre llengües de la Península, m’ha semblat que és com si es refiessin més de la versió castellana. Hi ha una mica aquesta jerarquia de poder per sobre de les altres llengües.

A la versió doblada de Del Revés en castellà, s'utilitza l'expressió en anglès delulu per fer referència al fet que algú delira, què penses sobre això?
No sabia que havien utilitzat aquesta paraula, perquè delulu no surt a la versió original, el personatge diu delusional, que és un terme tècnic en psicologia. No acabo de veure clar utilitzar un col·loquialisme si en anglès es fa servir una paraula tècnica. A més, tenint en compte que aquesta pel·lícula intenta fer arribar certes nocions de psicologia al gran públic, perquè hi hagi una mica més de comprensió d'aquest període de la vida. Pel que fa al personatge que la diu, no és que sigui especialment modern tampoc, perquè precisament és el que va vestit amb corbata, però és una opció graciosa que potser permet compensar algunes intervencions que no han quedat tan gracioses com a l’original.

I relacionat amb això, què penses de l’ús dels anglicismes al món audiovisual?
Amb els anglicismes passa que el doblatge no és el llenguatge natural. En el llenguatge natural es poden utilitzar perquè estan de moda, però al doblatge t’ho has de mirar una mica més, perquè al cap de deu anys pot ser que allò ja no es digui o no s’entengui. La gent moltes vegades no és conscient del que vol dir que el castellà adopti un anglicisme. S’ha de tenir en compte que el català no té la flexibilitat que té el castellà, que és una llengua superpotent i no té tant de problema en aquest sentit. Normalment, davant d’un anglicisme, jo em pregunto: de què serviria en català posar això? Perquè el personatge sembli més “guai”, més modern o més tècnic?