“En termes de seguretat i criminalitat, tenim una tendència a la baixa dels delictes. A més, som de les grans capitals d’estat amb una tendència més a la baixa”, ha assegurat aquest matí Ada Colau en la roda de premsa celebrada en el marc dels Vermuts del Diari de Barcelona. Durant aquest acte, en el qual la seguretat i la violència masclista han estat alguns dels temes principals, l’alcaldessa de Barcelona s’ha sotmès a les preguntes dels estudiants de periodisme de la Univeristat Pompeu Fabra.

Ada Colau juntament amb Jordi Balló, cap del Departament de Comunicació de la UPF | Nabila Bourass

Preguntada per la “percepció a peu de carrer” d’inseguretat a la nit i especialment per a les dones, l’alcaldessa ha valorat les polítiques de seguretat desenvolupades durant el seu mandat. Entre aquestes mesures ha destacat la figura de la “policia de barri” pel seu paper des de “la proximitat i la prevenció” i la “millora de la coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana”. Tot i així, ha remarcat que és la Generalitat “qui té les competències en seguretat” i que factors com el turisme “atreuen la criminalitat”. 

En relació a la violència masclista, Colau ha assegurat que es tracta d’un “problema estructural d’una societat patriarcal” i que, per tant, no es resoldrà “només des d’una institució o només amb una mesura”. Tot i això, considera que mesures com l’acompanyament a les víctimes o la creació de protocols específics dins dels cossos de seguretat, poden ajudar a lluitar contra aquest tipus de violència. 

“No comprem mai el marc de l’extrema dreta que diu que perquè ara hi ha més denúncies es produeix més violència sexual. Durant molt de temps les dones no s’han atrevit a denunciar”, ha recordat.

Urbanisme feminista, té algun efecte? 

Ada Colau ha posat sobre la taula la modificació urbanística que s’està duent a terme a Barcelona per prevenir violències i agressions masclistes i lgtbiq+fòbiques. A nivell preventiu, l’Ajuntament ha apostat per “marxes exploratòries pels barris per tal d’identificar els punts foscos i millorar, per exemple, la il·luminació”. 

Segons l’alcaldessa, “històricament s’ha fet la ciutat per a l’home blanc que anava a treballar”. Amb aquest model de ciutat de caire patriarcal, s’han exclòs la majoria de les persones, que són les dones, les persones amb identitats dissidents i les migrants. Per a Colau, però, es tracta d’un “problema estructural” que no es pot pretendre solucionar d’avui per demà. 

“La violència masclista i la por que puguin sentir les dones ens preocupa i ens ocupa”. L’alcaldessa de Barcelona ha fet un balanç positiu del seu mandat en relació als indicadors de violència masclista, ja que quan va arribar no n’hi havia cap. Estirant d’aquest fil, Colau ha creat la Regidoria de Feminismes, a banda de crear itineraris segurs i instal·lar punts liles a les festes majors dels barris i de la ciutat.  

La dona del futur

“Que les nenes puguin créixer com a dones lliures, sense demanar permís ni demanar perdó”, així ha descrit Colau la dona que vol per al futur de Barcelona i del món. Desitja que l’educació des de l’escola sigui la que canviï la “desigualtat creixent”. L’alcaldessa de Barcelona convida les nenes, les noies, les joves i les dones a viure “en llibertat”, tot i que encara s’han de canviar moltes coses. 

Colau també ha assegurat que “els drets fonamentals no es poden deixar a la llei de mercat perquè afavoreix l’exclusió”, i això passa amb l’habitatge o l’aigua. L’alcaldessa ha criticat fermament el sistema neoliberal i capitalista en què s’emmarca el món actual, però té esperança en la joventut com a motor de canvi positiu. “Hi ha d’haver un canvi de paradigma perquè la gent jove canviï les regles del joc”, segons la batlle. 

Fer política sent dona

Ada Colau ha tancat la roda de premsa parlant de les crítiques i insults que ha rebut com a alcaldessa de Barcelona. “Se m’han qüestionat moltes coses que no es qüestionaven als anteriors alcaldes”, ha afirmat Colau, i ha afegit que les agressions que reben les dones en el poder “és a totes nosaltres i s’ha de respondre des de la sororitat”. Tot i així, ha afirmat que li “dona força per seguir” i “avançar en drets”. No estem aquí només per ocupar una cadira, sinó per avançar”, ha conclòs.

A més, l'alcaldessa no s'ha estat de solidaritzar-se amb la ministra d'Igualtat Irene Montero, que ahir va rebre insults masclistes al Congrés per part de Vox.